Col·loqui de la SCHCT a Vic
“Metges, enginyers, mecànics i inventors a la literatura
des de la Renaixença fins a la guerra civil”
Dimarts 5 d’abril, a les 20:00,
a l’Agrupació Astronòmica d’Osona, carrer del Pare Xifré, 1, Vic
a càrrec d’Antoni Munné-Jordà
Presencial i online
Repassarem una trentena d’obres (sarsueles, obres teatrals, contes, novel·les) protagonitzades pels nous herois que substitueixen les velles icones de la societat agrària (fades primaverals, faunes estivals, bruixes tardorals i mags hivernals) i sedueixen les masses de la nova societat sorgida de la revolució industrial. D’autors que van des del vigatà Martí Genís Aguilar fins a Francesc Trabal, de Narcís Oller a Pere Calders, de Rossend Arús a Joan Santamaria, de Folch i Torres a Elvira Augusta Lewi, i molts més. Una festiva tradició que la guerra va escapçar i el franquisme va voler fer oblidar.
Resum:
Dins l’imaginari col·lectiu, abans de la revolució industrial les icones populars partien de l’àmbit rural: el vell bondadós de barba blanca que simbolitzava l’hivern que amb la neu protegia i humitejava les sements, la noia esponerosa que representava la primavera florida i augurava fecunditat… Però amb la nova societat industrialitzada els faunes estivals i les bruixes tardorals de les rondalles seran substituïts per enginyers i inventors, metges i mecànics que dominen els poders d’una tècnica de possibilitats il·limitades. Així, repassarem una quarantena de peces de la literatura catalana, narracions, novel·les, obres teatrals i sarsueles que entre 1874 i 1938 reflexionen entorn dels nous bruixots que sedueixen les masses.
L’adscripció, pots posar com d’habitud Societat catalana de ciència-ficció i fantasia.
Manuel, de la quarantena d’obres, pràcticament totes són de metges, mecànics i tècnics diversos. Només surten un parell de referències a astrònoms, i encara de passada: «L’home que agafà una estrella», en què només al final surt Comas i Solà, que només esmentaria com a mostra del predicament que tenien els científics, i De la Terra al Sol, en què al començament surten astrònoms (de fet, diu astròlegs), però la història és més de constructors de coets. Aquesta és la descripció del gabinet d’astronomia:
“Cuadro primer. L’Observatori. L’escena representa lo terrat d’una casa en lo carrer d’en Paradís. Al foro una barana detràs de la qual se veuen les torres del campanar de la Catedral. Vàrios tamborets de mà i una taula al centro amb una esfera i altres aparatos òptics. Un enorme telescopi de peu al mig del terrat, dirigit als astres. La porta d’entrada és a la dreta amb la seva torratxa i a l’esquerra hi ha una porxada on figura que hi guarden los aparatos. Són les onze de la nit. Escena primera. Sr. Telescopi, president. Sr. Rectàngul, Sr. Compàs, Sr. Circumferència (sord) i vàrios Astròlegs. Al tirar-se lo teló estan tots amb una ullera mirant al cel i d’esquena al públic.”