Cicle de Col·loquis de la SCHCT 2022/2023

 

Cicle “Energy: Past & Present”

El cicle “Energy: Past & Present” és organitzat conjuntament per la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica (SCHCT) i l’Institut Interuniversitari López Piñero-UV i coordinat pels professors José Ramón Bertomeu Sánchez (bertomeu@uv.es) i Ignacio Suay Matallana (ignacio.suay@uv.es). Els seminaris tindran lloc a les 18 h. tots els darrers dimecres de la tardor de 2022 amb format bé en línea o híbrid, és a dir, presencial al saló d’actes del Palau Cerveró (IILP-UV) i en línia amb l’enllaç que serà comunicat cada setmana. Tots els seminaris són d’assistència lliure i les persones interessades poden contactar amb els organitzadors per tal d’obtenir dades complementàries o proposar altres activitats relacionades.

L´energia és un dels recursos naturals més disputats a l’època contemporània. Les crisis dels darrers anys han incrementat interès de l’opinió pública per aquestes qüestions. Existeix una important literatura històrica sobre les relacions entre energia, poders econòmics, i geopolítica internacional. La correlació entre l’imperialisme i les fonts d’energia, especialment el petroli, és un tema cada vegada més estudiat, així com l’anomenada “maledicció” dels recursos minerals o energètics, és a dir, les conseqüències paradoxalment negatives que comporta la presència d’aquests recursos per a les poblacions que viuen al seu entorn, particularment per als països de l’anomenat Sud Global. Un dels aspectes d’aquesta “maledicció” dels combustibles fòssils és la vinculació entre el subministrament d’energia i la seguretat nacional dels països occidentals, un tema encara més candent després de la invasió russa d’Ucraïna aquest any 2022. Resulta especialment interessant analitzar històricament el paper dels sistemes energètics en la configuració de la geopolítica mundial i els ordres nacionals. La història recent ha obligat molts analistes a investigar fins a quin punt els combustibles fòssils han estat una raó (o una excusa) per a pràctiques imperialistes en el món postcolonial. També és interessant analitzar el paper desenvolupat per altres energies com la nuclear i les seues diferents reformulacions dins del debat públic amb diferents estimacions dels seus riscs i beneficis dins de l’anomenada transició energètica. Els imaginaris creats pels diferents combustibles fòssils han estat també analitzats amb diverses perspectives, així com les interaccions entre els conceptes científics i econòmics relacionats amb l’energia i el treball. Totes aquestes qüestions han estat abordades per part de recerques acadèmiques procedents d’àrees com la història de la tecnologia, la història ambiental, els estudis postcolonials o l’ecologia política. Aquest cicle ofereix una aproximació a aquesta diversitat d’investigacions amb una selecció de treballs recents que permetran conèixer els plantejaments teòrics, les fonts emprades i els objectius d’un conjunt selecte d’estudis innovadors respecte a aquests temes publicats recentment o en procés d’elaboració.

El cicle comença el dia 28 de setembre amb Tatiana Kasperski (Universitat Pompeu Fabra, Barcelona) i els debats referents a l’energia nuclear i la seua consideració com a “energia verda”, malgrat la gran quantitat de deixalles radioactives i els problemes de transport i emmagatzematge.

El segon seminari (26 d’octubre) serà a càrrec de Cara Daggett, professora de ciència política a la Universitat de Virgínia amb una presentació de la seua recerca al voltant del desenvolupament històric de la relació entre energia i treball i com aquesta ha informat els imaginaris socials dels combustibles fòssils amb conceptes tècnics que es creuen amb judicis racistes i biaixos de gènere sobre la productivitat i la peresa.

La tercera conferència serà el dia 30 de novembre a càrrec Anaël Marrec (Universitat de Nantes) que presentarà la seua recerca recent al voltant de la tecnopolítica de l’energia dins d’un context urbà concret: la ciutat de Montreal a les darreres dècades del segle XX. Analitza la polèmica fàbrica de Gazmont dedicada a la producció de gas mitjançant el tractament de biomassa procedent de residus urbans. Mitjançant una gran quantitat de documentació d’arxiu, aquest cas particular permetrà analitzar les dimensions tecnopolítiques d’aquestes energies renovables i les qüestions de justícia ambiental plantejades dins d’un barri econòmicament marginat.

Finalment, el darrer seminari tindrà lloc el dia 21 de desembre a càrrec de Roberto Cantoni (ICTA – Universitat Autònoma de Barcelona), autor de coneguts treballs al voltant de les relacions entre imperialisme i combustibles fòssils. La seua intervenció tractarà l’economia política de l’extractivisme energètic, amb un recorregut panoràmic durant tot el segle XX fins arribar a les controvèrsies actuals. Tal i com és habitual, el cicle finalitzarà amb una taula rodona amb persones procedents del món acadèmic i de l’activisme social per tal de discutir qüestions tractades als seminaris anteriors amb qüestions d’actualitat i formes alternatives de pensar l’actual crisi energètica.

Lectures

 

Entrevistes als ponents / Interviews to the speakers:

Les següents entrevistes han sigut realitzades el 2022 per Júlia Massó com a part del cicle de seminaris “Energy: Past & Present” organitzat per la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica (SCHCT) i l’Institut Interuniversitari López Piñero-UV i coordinat pels professors José Ramón Bertomeu Sánchez i Ignacio Suay Matallana.

The following interviews have been conducted in 2022 by Júlia Massó as part of the seminar series “Energy: Past & Present” organized by the Catalan Society for the History of Science and Technology and the López Piñero Inter-university Institute- University of Valencia. The seminar series has been organized by José Ramón Bertomeu Sánchez and Ignacio Suay Matallana.

Tatiana Kasperski  

Versió curta amb subtítols en català

Versió llarga

Data: 28 setembre 2022, 18:00

Format: híbrid (IILP-UV, Plaça Cisneros, 4, València) 
Ponent: Tatiana Kasperski (Universitat Pompeu Fabra, Barcelona)
Títol: “Is nuclear energy green and equitable? Radioactive waste policies and controversies in historical perspective”

                            Picture: Vessels used for keeping the used radioactive waste.
                                                                                                 Source: D5481026

 

Resum:

In this time of climate emergency, nuclear energy has been increasingly touted as a clean and green technology able to produce ever more needed amounts of electricity. At the same, toxic residues from that nuclear industry that have accumulated since the dawn of the nuclear age remain a serious, controversial and largely unsolved problem. To understand this contradiction.

I will give an overview of the history, politics and technical controversies surrounding radioactive waste (RW), its production, disposition, and the challenges in managing it safely based on the examples from major nuclear powers.

First, I will analyze the shift in the treatment of RW from a technical one that could be addressed at some future point to public controversies that arose over it; efforts to determine how and where to site it in the 1970s and 1980s; to the end of the Cold War in the 1990s that led to openness about its extent; and ongoing efforts to manage RW. I will then explore the ways in which technical definitions and classifications of waste – and the national and international institutions that helped to develop them – have evolved, enabling the producers of RW to keep the largest quantities and most dangerous waste away from public discussions about environmental and health risks of the nuclear technology. For example, nuclear institutions in some countries do not considered spent nuclear fuel, or leftovers from uranium mining and reprocessing, as RW. They have framed nuclear accidents as problems of reactor safety and not a large source of RW, and suggested forcefully that peaceful and civilian waste can be and must be treated separately. This has left significant part of the world’s RW without proper disposal and storage. In the last part of my talk I will focus on one of the examples of such inadequately managed waste, the so-called “legacy waste” produced in the world’s weapons establishment, and that either remains in temporary storage, or was simply dumped without adequate safety and environmental measures.

 

Data: 26 octubre 2022, 18:00

Format: online Zoom 
Ponent: Cara Dagget (Assistant Professor of Political Science, Virginia Tech.)
Title: Desiring Energy: Toxic Fantasies of Fuel, Freedom, and Work.

Resum:

Energy, work, and power are intertwined, both in the scientific definition of energy (the ability to do work), and in the political manifestation of human-fuel practices. The energy-work-power connection continues to haunt attempts to divest from fossil fuels. Fossil fuel advocates rely upon the threat of job loss and energy dependency to mobilize affection for oil, coal or gas, but many renewable energy advocates also adopt this framework in calls for a just energy transition. Doing so helps keep modern energy cultures yoked to extractivism. In this talk, I will trace the historical emergence of the relationship between energy and work, focusing upon how work came to be understood and valued as a site of energy transformation. The energy-work ethos informed the emergent fossil fuel culture, wherein technical categories of work and waste intersect with racialized, and gendered, judgments of productivity and sloth. Thinking about energy historically suggests that shifting our fuel cultures will require a corresponding shift in (post)-industrial cultures of work and Western understandings of freedom.

 

Data: 30 novembre, 18:00

Format: híbrid (IILP-UV, Plaça Cisneros, 4, València) i Zoom 
Ponent: Annaël Marrec (Centre d’histoire sociale des mondes contemporains, Université Paris 1)
Títol: Power from wastes as a solution to the oil and garbage crises. Techno-politics of energy in a urban context (Montréal, 1980′-1990′).

Resum:

The Gazmont landfill gas power plant in Montreal is a model of urban renewable energy production facilities. This infrastructure commissioned in 1996 recovers the biogas generated by the putrescible waste stored in one of the biggest urban landfills of North America. It turns into energy a product that is otherwise toxic and a source of greenhouse gases. A flagship element of the Saint-Michel Environmental Complex, it contributes to its positionning as an urban showcase for green technologies. However, despite the ecological rhetoric of its promoters, the Gazmont project, which began in 1986, was contested by associations and groups of citizens from the Saint-Michel neighborhood and the city. These stakeholders pointed out the environmental risks and the lack of economic and social benefits for the inhabitants of the neighbourhood. This one had a long history of economic and social marginalization, from the industrial period of the Miron carrier to its gradual transformation into a huge landfill in the late 1960’s. Based on a survey conducted in early 2022 in Montréal, this communication will examine the history of Gazmont from its emergence, at the crossroads of the double ‘crisis’ of waste and energy and the deindustrialisation of an urban neighbourhood. It will show how the intersection of the history of technology and environmental history approaches makes it possible to study the territorial inscription of energy projects. More precisely, the techno-political approach will focus on the power relations between the project’s actors and the way they shape the energy infrastructures. The enviro-technical approach will focus on the materiality of the power plant site and its role in the future of the project. The case study will also address the environmental justice issues raised by urban infrastructure projects. Finally, it will show an example of fieldwork in contemporary history using a variety of sources: archives (municipal, national and company), oral investigations.

 

Data: 21 desembre, 18:00

Format: online Zoom
Ponent: Roberto Cantoni (ICTA-Universitat Autònoma de Barcelona).
Títol: “The political economy of energy extraction: uncontested past, controversial present”

 

Resum:

One of the main features of the 20th century, from the point of view of energy history, has been the enormous increase in the extraction of fossil energy sources: not only oil and gas in advanced capitalist countries, but also coal. This increase was made possible by several factors: firstly, the perpetuation and territorial extension of colonial exploitation logics that began well before the 20th century, in the name of the concepts of national energy security and economic growth; secondly, the development of new extraction, transport and distribution technologies, but above all exploration and processing technologies for oil and gas (think of the emergence of petrochemicals) thirdly, as shown by historians such as Timothy Mitchell, by the intrinsic qualities of oil and its transportation, which depleted the capacity of oil workers to unionise and block the transportation of this raw material; and lastly, the rise and political, economic and technological consolidation of national and international oil companies. It was a trajectory that, for more than half a century, had virtually no opponents. The situation began to change towards the end of the 1960s, with the development of the first environmental movements in the Americas and Europe. The demands of these movements gradually expanded to a global scale and a range of demands that were no longer merely localised, but systemic, global. Contemporary environmental movements no longer protest only against the construction of oil pipelines in the US Appalachians or in the Italian Puglie Mountains, dams in India’s Arunchal Pradesh or Chile’s Aysén, nuclear power plants in Germany, or the damage caused by massive oil extraction in the Niger Delta, but also for universal ideals, such as a stop to the climate crisis, the distribution of the benefits of extractive activities to the populations where these activities take place, or the demand for participation in decision-making in the energy sector: in short, demonstrating for climate and energy justice. While the first part of the seminar will be devoted to a historical overview of fossil energy extraction, the concept of energy justice, which emerged in the social sciences a decade ago, will be the focus of the second part of this seminar.

 

Data: 02 de gener 2023, 18:00

Ponent: Antonio Turiel (Instituto de Ciencias del Mar, CSIC).
Títol: Europa sin energía el  ocaso del mundo fósil (seminari de cloenda del cicle Energy: Past & Present)

Crònica:

¿És possible avançar cap a una transició energètica sostenible? Aquesta i altres qüestions va abordar l’investigador de l’Institut de Ciències de la Mar del CSIC, Dr. Antonio Turiel, en el seu pas per l’Institut Interuniversitari López Piñero, IILP, dijous passat 2 de febrer.En la trobada, part del cicle de seminaris “Energy: Past & Present“, el científic va presentar la conferència “Europa sense energia: l’ocàs del model fòssil”, una revisió exhaustiva sobre l’escenari actual -i de les últimes dècades- que evidencia la crisi global associada a l’imminent declivi dels combustibles fòssils (petroli, carbó i gas) com a font energètica i que, al seu torn, posa en qüestió la denominada transició energètica en la qual ens trobem, sobre la base d’energies renovables. És possible aconseguir aquesta transició tan fàcilment? Des de la perspectiva de Turiel no, almenys no si es manté el model actual de desenvolupament.

“Anem a una situació de decreixement metabòlic del consum de la societat global de l’energia i materials que consumim, això és un fet físic, és inevitable”, va apuntar el Dr. Turiel i autor del blog The Oil Crash. D’altra banda, i respecte al futur: “A llarg termini ens haurem de basar solament en les energies renovables, l’energia serà 100% renovable” va indicar Turiel, especificant que, no obstant això, aquesta energia i que aquest 100% no serà la mateixa quantitat d’ara. D’altra banda, en la seua presentació va ser clar en indicar que “aquestes energies renovables tenen moltes limitacions”, entre ells, el potencial màxim, dependència de materials escassos, instal·lació usant energies fòssils i dificultat d’electrificació. “Hi ha una cosa que és clara que molts menysvaloren i són els costos ambientals que tenen aquestes externalitats com diuen els economistes -negatives- que, a més, típicament es registren en altres països. Patir les conseqüències, primer, de tota l’ocupació del territori per a extraure els materials i després els contaminants. Són molts els processos associats al refinament, tractament i els residus que es deixen” va delimitar el científic del CSIC i Doctor en Física Teòrica.

Una altra transició possible?

Basant la seua presentació en dades i anàlisis entorn d’alternatives energètiques com la hidràulica, eòlica, fotovoltaica, solar de concentració i altres com a geotèrmica, el Dr. Turiel va plantejar que totes tenen les seues limitacions i capacitats, no compatibles amb el model actual energètic. El mateix amb el cas d’altres alternatives d’energies renovables que sonen amb força, com l’hidrogen verd que, d’acord amb l’Informe del Grup III del IPPC i esmentat per Turiel: “l’hidrogen verd no està madur per a la seua implementació massiva, ni ho estarà en dècades”. Així, per a l’investigador de l’Institut de Ciències de la Mar, sí que existeix un model de transició energètic possible, més eficient, amb un focus posat en el local i diferent tecnologia. “El model de transició energètica renovable que es proposa com a única alternativa emmalalteix de molts problemes: potencial, materials, dependència fòssil, electrificació, forta dependència tecnològica, cost d’oportunitat i, principalment, arriba tard”, va recalcar el Dr. Turiel. Finalment, l’investigador CSIC va valorar la seua participació en aquesta trobada: “Crec que és una cosa important. Jo sempre he apostat per fer pedagogia, estem parlant d’un problema que és greu que té unes conseqüències perquè fonamentals per al futur de la nostra societat i jo crec que, en general, no s’està transmetent una informació veraç i de qualitat sobre el que implica la transició energètica. En aqueix sentit tindre l’ocasió de ser ací i parlar d’aquestes coses és el més convenient per a mi”, va finalitzar. finalitzar. Amb les conferències del Dr. Turiel es va concloure el cicle de seminaris “Energy: Past & Present” (disponibles en línia), dedicat a pensar històricament la crisi actual de l´energia.

Victoria Martínez Antipa

Estudiant en pràctiques del Màster Universitari en Història de la Ciència i Comunicació Científica en el IILP-UV

[section=Gener-Juny 2023][endsection]

 

Cicle de col·loquis a Vic

Data: 28 de febrer de 2023, a les 20:00 (CET)

Format: híbrid Seu de l’AAO (c/ Pare Xifré , 3, 3r, Vic) i On line
Ponent: Ricard Martínez (Aster. Agrupació astronòmica de Barcelona)
Títol: “Publicacions de Pratdesaba a les societats astronòmiques de la seva época”

(Cicle organitzat per Pasqual Bernat)

Resum:

La bibliografia més completa que tenim de Josep Pratdesaba és sens dubte la que va publicar el 1992 el seu més destacat i conegut deixeble, Mossen Serinanell, al llibre “L’Observatori Pratdesaba de Vic”. Aquesta bibliografia consta de 180 entrades. Abans de referenciar-les, Serinanell, en una breu introducció, ens diu el següent: Tinc la seguretat que no he aconseguit d’aplegar tot allò que va sortir de la seva prolífica ploma, però sí material suficient per poder afirmar que el mestre Pratdesaba, amb els seus escrits, va ser per als vigatans allò que Camille Flammarion va ser per als parisencs o, si és prefereix, allò que Josep Comas Solà fou per als barcelonins. A continuació Serinanell llista els articles divulgatius que ha reunit del seu mestre amb esment de la revista on van ser publicats. Crida l’atenció que dels primers anys només hi fa constar revistes d’àmbit local (La Gazeta de Vich, la Gazeta Montanyesa, la Gazeta Vigatana, etc). Hem d’esperar fins pràcticament els anys 40 (amb Pratdesaba de més de 70 anys) per trobar referències a publicacions científiques d’àmbit més ampli (Urania, Ibèrica). Als anys 50 i 60, al final de la seva trajectòria, també va ser la revista “Ausa” la que es va fer ressò dels seus treballs. Serinanell ens avisa que la bibliografia pot ser que no sigui completa i és cert, doncs, encara que ens sembli estrany, no relaciona en la seva extensa llista els treballs que Pratdesaba va publicar a les dues societats astronòmiques que existien a l’època; totes dues amb seu a Barcelona i d´àmbit espanyol. En aquesta intervenció repassarem la bibliografia de Pratdesaba, posant èmfasi en els treballs observacionals d’astronomia més que en els divulgatius o d’altres temes. S’esmentaran i explicaran els seus treballs astronòmics publicats a principis del segle XX a les dues societats astronòmiques del seu temps. La figura de Pratdesaba no es va circumscriure a una població ni a una comarca; els seus treballs, tant d’observació com divulgatius, van tenir importància i van ser valorats positivament a l’astronomia i la meteorologia de l’època.

 

Cicle de col·loquis a Vic

Data: 18 d’abril de 2023 a les 20:00 (CEST)

Format: híbrid Seu de l’AAO (c/ Pare Xifré , 3, 3r, Vic) i On line
Ponent: Carles Costa
Títol: Antònia Bardolet, una de les estrelles de l´univers vigatà”

(Cicle organitzat per Pasqual Bernat).

Resum: probablement, la societat vigatana de mitjans-finals del XIX i principis del XX sigui l’època més esplendorosa que mai ha viscut Vic des del punt de vista cultural. Encapçalades pel canonge Collell, en aquella època hi convisqueren figures com Narcís Verdaguer; Manuel Serra i Moret; Raimon d’Abadal i Calderó; Mercè Font i Codina; Martí Genís i Aguilar; Josep Pratdesaba, o Josep Gudiol i Cunill. Aleshores es bastí una mena d’univers vigatà que liderà la Renaixença literària i altres àmbits. Dintre d’aquest univers, una de les estrelles que hi va brillar amb llum pròpia fou Antònia Bardolet. Hi brillà des del punt de vista científic, literari, social, cultural, reivindicatiu en pro de la igualtat de la dona… una autèntica dona polifacètica que el temps, malauradament, l’ha condemnat a l’oblit. Mitjançant la conferència tractarem de destacar diversos dels seus vessants i intentarem recuperar la figura d’una dona molt avançada al seu temps.

 

Seminari sobre el zoo de Barcelona

Data: 16 de maig de 2023 de 19:00 a 20:30 (CEST)

Format: híbrid Seu de l’IEC, Carrer del Carme, 47, Barcelona i On line

Ponent: Oliver Hochadel, Miquel Carandell Baruzzi, Sito Alarcón
Títol: El parc i el món. Com el zoo de Barcelona s´adapta als nous models”

Organitzadors: Oliver Hochadel i Miquel Carandell.

Resum:

És la tercera sessió d’un cicle del curs 2019/2020 (“El Zoo de Barcelona: passat, present i futur”) Aquesta conferència estava prevista per al maig de 2020 i després es va cancel·lar a causa de la pandèmia. Hi haurà 3 breus presentacions (dos historiadors del zoo i el director del Zoo de Barcelona) i un debat final. El parc i el món. Com el zoo de Barcelona s´adapta als nous models Durant tota la seva història, el zoo de Barcelona s´ha desenvolupat sota la influència de diversos models estrangers de com ha de ser un zoo: el zoo útil d´aclimatació, el zoo de Carl Hagenbeck, que mostra els animals en suposada “semillibertat”, les noves idees de Heini Hediger sobre l´anomenada “zoo biology”, a partir dels anys 50s, el zoo de diverses “biosferes” en les darreres dècades del segle XX… Avui en dia, l´Ecoparc de Buenos Aires és el referent. Els directors del zoo de Barcelona, i també d´altres “actors”, han seguit sempre aquestes noves idees i s´han relacionat amb el món científic internacional, formant part també de les xarxes mundials de zoos. En aquesta darrera sessió ens preguntarem com el zoo de Barcelona i la seva particular situació al Parc de la Ciutadella es van adaptar a tots aquests models internacionals i, per descomptat, com s´hi poden adaptar en un futur.
Programa
19:00h-19:15h: Oliver Hochadel (Institució Milà i Fontanals, CSIC) El zoo és un granja. Els inicis del “Parque zoológico de aclimatación y naturalización” de Barcelona
19:15-19:30h: Miquel Carandell Baruzzi (Institut d’Història de la Ciència, UAB /Museu de Ciències Naturals de Granollers): Entre Hagenbeck i Hediger. Buscant un nou model per al zoo de Barcelona
19:30-19:45h:  (Zoo de Barcelona): El Zoo de Barcelona d’avui
19:45h-20:30h: debat

Jornada adreçada prioritàriament als socis de la Societat Catalana d’Història de la Ciència, així com als treballadors del Zoo de Barcelona, però oberta i també gratuïta per al públic
en general. Sense inscripció.

 

 

Seminari sobre història del darwinisme a Dinamarca

Data: 25 de maig, 19:00

Format híbrid: Centre Octubre, (aula 1, planta 1, c/ de Sant Ferran, 12, 46001 València) i on line.
Ponent: Hans Henrik Hjermitslev (University College South Denmark)
Títol: “Darwinism in Denmark: Reflections on the History of Evolution of Religion from the Cultural Struggles in the 1870’s to Modern Creationism”.

Organitza: Mavi Corell i Juli Peretó.

Presenta: Jesús Català.

Resum:

In this colloquia, I will address the history of Darwinism in Denmark with a focus on how the theory of evolution has been part of cultural, religious, and educational battles from its introduction by free thinkers such as Georg Brandes and Vilhelm Rasmussen to modern day creationism. I will pay close attention to two aspects, namely the role of science popularisation and the scientific marketplace and the specific Protestant context in which Darwinism was introduced.
Moreover, I will compare the history of Darwinism in Denmark to countries with other cultural and religious contexts in order to make some broad conclusions on how Darwinism has been and still is appropriated around the Globe.
The talk will be based on my work as contributor to and co-editor of Creationism in Europe (Johns Hopkins University 2014) and as contributor to The Reception of Charles Darwin in Europe (Continuum /Bloomsbury Publishing, 2008-2014).

 

Cicle de col·loquis a Vic

Data: 6 de juny de 2023 a les 20:00 (CEST)

Format: híbrid Seu de l’AAO (c/ Pare Xifré , 3, 3r, Vic) i On line

Ponent: Gerard Verdaguer (Director del Museu de la Torneria de Torelló)

Títol: Les girafes del zoo de Barcelona (1934-1936) i el desenvolupament d´una nova tècnica industrial

(Cicle organitzat per Pasqual Bernat).

Resum: L’any 1934, el Zoo de Barcelona va adquirir una parella de girafes adultes procedents de Tanzània. Aquest fet fou un esdeveniment mediàtic a Catalunya i se’n varen fer ressò molts diaris de l’època. L’adaptació al zoo fou molt bona i, l’any 1935, naixia una girafa en captivitat. Aquells dos anys hi hagué una enorme afluència de públic a les instal·lacions del zoo. Fruit d’aquesta popularitat, un comercial de nom Rierola, va tenir la idea de fabricar girafetes de fusta. Va desplaçar-se a Torelló i va contactar amb el torner Pere Cuadras. Aquest va declinar la proposta per impossible. Un jove aprenent del taller, Pere Vila Soldevila, va escoltar la proposta i va tenir la idea de descompondre una figura volumètrica irregular (una girafa), en formes cilíndriques que es podien unir entre sí a través de forats i aiguacuit. La posada en pràctica d’aquest sistema va comportar el naixement d’un subsector de la torneria de fusta: els ninotaires. Durant sis dècades, aquesta indústria ocupà desenes de mans als tallers de la Vall del Ges: homes al torn i dones a la secció d’acabats i pintura.