Entrevista fictícia a Galè (129 d.C.-216 d.C)

“Si no ets filòsof no ets metge, ets un mer receptador”

Per Mónica Durán i Núria Pujol

Galè (129 dC-216 dC), natural de la ciutat de Pèrgam, a Àsia Menor, va fer els seus primers passos en el terreny mèdic a l’Asclepeion de la seva ciutat. Va treballar durant més de cinquanta anys com a metge, però -influït pel seu pare-, des de ben jove va manifestar interès per totes les branques del saber, especialment la medicina i la filosofia. Avui fem un viatge en el temps i l’espai fins a l’Asclepeion de Pèrgam al segle II dC. És entre aquestes pedres on amenitzem la tarda asseient-nos a xerrar amb Galeno.

Tot i haver tingut una inclinació primerenca cap als estudis de lletres, cap als 16 anys vas decidir fer un gir a la teva carrera i dedicar-te a la medicina, sense deixar de banda la filosofia. Què va ser el que va motivar aquest canvi de rumb?
En aquesta decisió va tenir molt a veure el meu pare, però també la ciutat on em vaig criar, Pèrgam. Allí teníem el més cèlebre temple en honor a Asclepi de tota Àsia Menor. Jo vaig fer els meus primers passos a l’Asclepeion de Pèrgam. Allà va ser on vaig conèixer els meus primers mestres. Després de la mort del meu pare, vaig marxar a Esmirna, seguint els passos de Sàtir, el meu estimat mestre. En aquesta ciutat vaig conèixer el gran Pèlops, que va deixar una profunda empremta en mi que mai vaig poder esborrar; després vaig passar per Corint. Finalment, vaig acabar la meva etapa formativa a Alexandria, que aleshores era el principal centre del Mediterrani.

Per què vas triar Alexandria per completar els teus estudis?
Me’n vaig anar seguint els passos de Pèlops. Després, allà a Alexandria, vaig conèixer Heraclià, un gran anatomista, que em va permetre treballar mà a mà amb ell. Els cercles eren molt tancats, exigents, amb escassa comunicació entre si. Això suposava un gran obstacle per aprofundir en el saber, la investigació i el descobriment.

Per llegir l’entrevista sencera clica aquí.