Entrevista al teatre anatòmic (1760)
Des que el món es món el part havia estat assistit per dones, i ara venen ells a ensenyar-les a elles com ho han de fer?
Per Núria Pujol
Nascut el 1760 i criat a Ciutat Vella de Barcelona, a l’oest de les Rambles, al carrer del Carme, pot dir que s’ha mantingut ferm al neoclassicisme de les seves arrels durant més de dos segles i mig. Es veí “porta per porta” del corralet, antic dipòsit de cadàvers i cementiri de l’Hospital de la Santa Creu, espai que actualment és el Jardí del Doctor Fleming.
El caracteritza la seva llarga i canviant trajectòria professional: Va començar com a col·legi de cirurgians, passant per facultat de medicina de la Universitat de Barcelona, i jubilat com a teatre des de 1929 sempre troba una mica de temps en les seves estones lliures per a dedicar-se a acollir la colla de la Reial Acadèmia de Medicina…Veure, escoltar i callar durant més de dos segles i mig? Ha arribat l’hora de que aquesta joia barcelonesa ens digui la seva…T’escoltem teatre!
Vas néixer com a col·legi de cirurgia, després vas ser facultat de ciències mèdiques, i ara aculls a la Reial Acadèmia de Medicina. Com has portat tots aquests canvis en la teva trajectòria vital i professional?
Doncs com bonament puc, la veritat. La infància i la joventut són els millors anys, i jo els vaig gaudir de valent…per aquí passava el millor de l’anatomia i la cirurgia del moment, vaig conèixer tanta gent, cirurgians, estudiants, matrones…Quan et fas gran, deixes de ser tant productiu, però tens altres coses, com per exemple en el meu cas, històries i anècdotes per a explicar!
Ets del segle XVIII. Hi ha qui diu que ets fill del corralet. Què ens pots dir dels teus orígens?
No és ben bé així. Jo això no ho sé en primera persona, perquè com bé dius, vaig néixer més tard, però tants anys aquí donen per molt. He pogut sentir moltes veus que parlen que a Barcelona hi havia una càtedra d’anatomia des de 1562. Abans de mi, hi va haver un altre edifici, que nasqué a partir de l’agermanament entre la Universitat de Barcelona i el Col·legi de doctors de medicina al 1565. Al segle XVII, les disseccions prescrites per la universitat s’efectuaven en una Aula d’Anatomies, annexa al corralet, on s’emmagatzemaven els cadàvers. Després, uns senyors que es feien anomenar Consell de la Ciutat, se’n van adonar que els cirurgians i els estudiants necessitaven una millor formació en anatomia, i van pensar en mi.
Per llegir l’entrevista sencera clica aquí.