La cultura material de la ciència salvarà la història de la ciència passant per la museologia científica i la història social de la tecnologia.

Per Josep Simon (IILP-UV)

Hem atorgat massa poder al llenguatge. El gir lingüístic, el gir semiòtic, el gir interpretatiu, el gir cultural: sembla que últimament, a cada gir qualsevol “cosa” —inclús la materialitat— esdevé una qüestió de llenguatge o alguna altra forma de representació cultural. Els habituals jocs de paraules amb mots com “matèria” [en anglès també sinònim de “qüestió” i “importar”], desafortunadament no impliquen un replantejament dels conceptes clau (materialitat i significat) i la relació entre ells. Més aviat, sembla ser simptomàtic del grau en què qüestions de facto són reemplaçades per qüestions de significat. El llenguatge importa. El discurs importa. La cultura importa. En gran manera l’únic que ja no sembla importar és la matèria.

Karen Barad, Posthumanist Performativity (2003)

L’estudi clàssic de Leviatan i la bomba de buit ha estat enquadrat per alguns historiadors de la ciència i filòsofs de la tècnica com un producte acadèmic valuós, però alhora diluït per la seva gesticulació retòrica, localisme, una reticència tradicionalista a utilitzar fonts materials i un capficament que dissol qualsevol compromís amb l’explicació dels impactes polítics i socials de la tecnologia. Més informació