TAULA RODONA: ‘ÀTOMS A LA PLAÇA: CONFLICTES AMBIENTALS I ENERGIA NUCLEAR, 1977-2017’
DINS DEL CICLE INTERMITENT ‘CIÈNCIA, TECNOLOGIA I MEDICINA A LES PLACES: GOVERNABILITATS, APODERAMENTS I RESISTÈNCIES’
Dijous 11 de gener, a les 18:30h, a l’Institut d’Estudis Catalans (C/del Carme, 47, Barcelona).
Intervindran d’entrada Evelio Gómez (membre d’Alfalfa: Revista de crítica ecológica y alternativas), Miguel Muñiz (membre del Movimiento Ibérico Antinuclear), Sergi Saladié (membre de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya i professor de la Universitat Rovira i Virgili) i Xavier Roqué (historiador de la ciència i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona), passant després a un debat entre el públic assistent.
En aquests nous col·loquis 2017-2018 es pretén abordar una qüestió que ha estat intermitentment present a les “places” de Catalunya les darreres dècades: els tòxics nuclears. Una llarga doble trajectòria de desplegament nuclear i de contestació antinuclear – amb epicentre a Ascó i Vandellós – va tenir el seu auge al voltant de la caiguda del franquisme i de l’inici del règim polític que el succeí el 1977. En els darrers anys ha tornat a reviscolar el debat científic als despatxos, als mitjans i als carrers; principalment, arrel de la nova promesa de «remei tecnològic» al canvi climàtic, del programa governamental de construcció de cementiris nuclears (Ascó, 2010-2011), de la repetició de moviments sísmics naturals i induïts (e.g., terratrèmol de 3,3 graus Richter, prop de Vandellós, 2015; sisme de 4,2 graus Richter associat al projecte Castor d’emmagatzematge de gas, 2013)… Què aporten la memòria i la història al debat actual sobre la tecnologia nuclear?
***
Les places i carrers d’arreu són espais on es projecten inquietuds, malestars i projectes polítics. Com no podia ser d’altra manera, també han estat testimoni de les manifestacions d’incomoditat i de rebuig a discursos científics i a polítiques tecnològiques que vertebren el món que ens envolta, i a nosaltres mateixes. Per posar només alguns exemples que ens toquen de prop: els casos dels cementiris nuclears, del Pla Hidrològic Nacional, els organismes modificats genèticament, la patologització de la transsexualitat, i la línia de Molt Alta Tensió (hi ha a dia d’avui – 25/05/2017 – sis persones imputades en processos judicials per a oposar-s’hi).
Les places han vist com diversos moviments socials han contestat aquestes polítiques amb sabers i pràctiques pròpies, en diàleg i en confrontació amb l’acadèmia: places en què es crea, es produeix i s’auto-regula coneixement, es qüestionen experteses i se’n creen d’altres. El cicle intermitent ‘Ciència, tecnologia i medicina a les places: governabilitats, apoderaments i resistències’ té com a objectiu ser un espai de diàleg i reflexió compartida entre sabers subalterns i activismes acadèmics. És a dir, l’objectiu no és confrontar els discursos dels experts científics acadèmics amb el dels experts profans activistes, sinó potenciar un diàleg entre persones implicades en moviments socials de base que posen l’expertesa científica al centre de les seves problemàtiques i historiadors/res amb sensibilitat i/o engagement amb aquelles problemàtiques.
Les discussions anteriors van tractar sobre la normativització de gènere i la transsexualitat (IEC, 2012), sobre la circulació global del filferro espinós i l’antiespecisme (AAP, 2014), i sobre les resistències als aliments transgènics (IEC, 2015). El cicle es va inaugurar el 2012 amb una sessió sobre ciència i transsexualitat, en la que van participar la historiadora de la ciència Rosa Medina, i membres del col·lectiu Octubre Trans. La segona sessió, el 2014, va ser sobre la circulació global del filferro espinós i la imbricació entre la història animal i la humana (es va presentar el llibre ‘Alambre de púas: una ecología de la modernidad’, de l’historiador Reviel Netz, seguit d’un debat amb persones lligades a grups antiespecistes. La tercera sessió, sobre les resistències als aliments transgènics, va tenir lloc el 2016, i va reunir a membres del Movimiento Campesino de Santiago del Estero (Via Campesina, Argentina) i de la Plataforma Transgènics Fora amb els investigadors Asa Ekengren i Laura Benítez. Sobre les dues primeres sessions han sortit ressenyes publicades a les revistes Ecología Política. Cuadernos de Debate Internacional, 49 (monogràfic “Soberanía Local”) (2015), p. 130-132, i Afers. Fulls de Recerca i Pensament, 31 (84) (2016), 505-514. La ressenya del tercera sessió encara no està publicada.
Cicle organitzat per: Jaume Valentines Álvarez (CIUHCT-UNL) i Jaume Sastre Juan (CIUHCT-UL).