Cicle de Col·loquis de la SCHCT 2018-2019
-
- SEMINARI GABRIELA MAYONI
- SESSIÓ INAUGURAL DEL PROGRAMA DE COL·LOQUIS DE LA SCHCT 2018-2019
- DESCENTRALITZANT LA HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA A CATALUNYA”, RUTES CIENTÍFIQUES A GIRONA, TARRAGONA, LLEIDA
- EN EL CENTENARI DE L’ARMISTICI: SALUT, MEDICINA I HUMANITARISME ARRAN DE LA I GUERRA MUNDIAL (1914-1918).
- OBJECTES PERDUTS. EXPLICAR I EXPOSAR CIÈNCIA A MUSEUS I ALTRES LLOCS PÚBLICS
- SEMINARI IRINA PODGORNY
- «CICLE A GRANOLLERS: LA NATURA A LA BIBLIOTECA»
- COL·LOQUIS A OSONA
- SEMINARI MIQUEL TERREU
- HAZARDS AT THE WORKPLACE / ELS PERILLS DEL TREBALL
- CIÈNCIA, TECNOLOGIA I MEDICINA A LES PLACES: GOVERNABILITATS, APODERAMENTS I RESISTÈNCIES
- CIÈNCIA DEMOCRÀTICA: UNA NOVA CULTURA CIENTÍFICA EN TEMPS D’INCERTESA
Sessió inaugural del programa de Col·loquis de la SCHCT 2018-2019
Conferència a càrrec de Montserrat Cabré: “Dones i ciència: apologia de la història”
Data: 5 de novembre de 2018, 19:00
Lloc: Institut d’Estudis Catalans. Carrer del Carme 47, Barcelona. Sala Nicolau d’Olwer.
Programa:
Benvinguda i moderació de l´acte: Alfons Zarzoso (president de la SCHCT).
Presentació del Cicle de Col·loquis de la SCHCT 2018-2019: Clara Florensa (vicepresidenta de la SCHCT).
Conferència a càrrec de Montserrat Cabré: “Dones i ciència: apologia de la història”
Resum:
Milers de científiques arreu del món es mobilitzen avui en moviments associatius que busquen el reconeixement públic a la qualitat de la seva feina. El seu activisme entorn a commemoracions com ara el Dia de les Dones i les Nenes en la Ciència ha assolit un gran impacte en xarxes socials i mitjans de comunicació. En aquesta intervenció plantejaré una reflexió sobre el paper que s’atorga al passat en el marc d’aquest activisme i quins reptes planteja a la història de la ciència
Ponent:
Montserrat Cabré és professora titular d’història de la ciència a la Universitat de Cantàbria on ha impulsat diversos programes acadèmics i de difusió dels estudis feministes i de gènere i actualment dirigeix l’Àrea d’Igualtat, Conciliació i Responsabilitat Social. La seva recerca es centra en la història de les dones i la diferència sexual, amb especial atenció als sabers i a les pràctiques
Música en directe a càrrec de Ned Somerville (cantautor i historiador de la ciència).
Acomiadament i pica-pica.
COL·LOQUIS
1 Seminari Gabriela Mayoni
“Entre lo global y lo local en la enseñanza de la naturaleza. La industria europea y su utilización en la educación argentina en las últimas décadas del siglo XIX”
Coordinador: Oliver Hochadel
Resum:
La creación de nuevos espacios de enseñanza de la historia natural en la Argentina en las últimas décadas del siglo XIX propició un aumento exponencial en la demanda de materiales didácticos para equipar gabinetes en las instituciones educativas argentinas y acompañar las lecciones en las aulas. Esta demanda requirió la introducción de una industria extranjera al país, principalmente de Francia y Alemania. Las grandes casas comerciales ofrecieron a un amplio público objetos y colecciones en estrecha relación con las prácticas pedagógicas y científicas que se promovían a escala global en aquella época. Herbarios, animales taxidermizados, modelos anatómicos, láminas murales, placas epidoscópicas, minerales y fósiles, entre otros, fueron útiles a la representación y circulación de las ideas sobre la naturaleza a los gabinetes argentinos formando parte de un amplio mercado de consumo y cultural de la ciencia de carácter transcontinental. A nivel local, el acceso a las prácticas y saberes científicos a través de los materiales adquiridos produjo igualmente cuestionamientos y una necesidad de adaptación y aplicación al estudio de la fauna y flora regional y argentina. Asimismo, varias iniciativas de recolección y formación de colecciones con elementos de la naturaleza local coexistieron con las colecciones extranjeras y constituyeron incipientes “museos” dentro de las instituciones educativas.
Ponent: María Gabriela Mayoni (Universidad de Buenos Aires, Argentina)
María Gabriela Mayoni es Licenciada en Conservación y Restauración de Bienes Culturales por la Universidad Nacional de las Artes, Argentina y estudiante de Doctorado en Antropología en la Universidad de Buenos Aires, con una investigación sobre museos, colecciones y enseñanza de la historia natural en la educación secundaria argentina durante las últimas décadas del siglo XIX. Fue beneficiaria de una beca CONICET para la realización de su tesis doctoral, así como becas para estadías en museos y centros de investigación en Europa. Actualmente coordina la revalorización de los fondos museográficos y documentales del Museo de Farmacobotánica “J. A. Domínguez” de la Facultad de Farmacia y Bioquímica de la Universidad de Buenos Aires fundado en 1900, mediante acciones de catalogación, documentación y conservación. Participó en diferentes congresos, jornadas y seminarios sobre patrimonio cultural e historia de la ciencia y publicó en diversas revistas científicas nacionales e internacionales.
Data: 19 d’octubre de 2018, 12:00-14:00
Lloc: Institució Milà i Fontanals, c/ Egipcíaques, 15, Barcelona
3 “Descentralitzant la Història de la Ciència a Catalunya”, Rutes Científiques a Girona, Tarragona, Lleida”
Coordinador: Miquel Carandell Baruzzi
Resum:
Després d’una àmplia experiència organitzant recorreguts científics per la ciutat de Barcelona, proposem aquí la realització de tres sortides científiques a les altres tres capitals de província del Principat: Girona, Tarragona i Lleida. Aquestes rutes es realitzaran en grups de màxim 20 persones que, acompanyades per un guia expert en història de la ciència, aprendran, in situ, diferents aspectes de la ciència i la història d’aquestes ciutats. De la primera trucada telefònica a un hospital medieval, passant per la mesura de l’oxigen de l’aire, aquestes rutes mostraran aspectes històrics de la ciència i la tècnica vinculats a aquestes ciutats però desconeguts per aquells que creuen conèixer-les. Gràcies a aquest ajut, les rutes podran ser gratuïtes pels assistents. L’activitat proposada té el doble objectiu d’engrescar els socis de la SCHCT residents en aquestes ciutats, i les seves rodalies, així com donar a conèixer la SCHCT a Girona, Tarragona i Lleida.
Ruta a Tarragona
Data: 8 de novembre de 2018, 18:30 a 19:30
Lloc: Campus Catalunya (URV). Av. Catalunya 35, Tarragona. Dins el marc de la XV Trobada, ruta a Tarragona.
Ruta a Girona.
Data: 11 de març de 2019, 18:00
Lloc:
Ruta a Lleida.
Data: 20 de juny de 2019, 19:00
Lloc:
Activitat divulgativa prevista:
Cròniques de les activitats per la web de la SCHCT, fotografies per les xarxes socials. Aquesta és de fet una activitat divulgativa en ella mateixa.
Cofinançat:
SECCT (Secció de Ciències i Tecnologia).
4 En el centenari de l’Armistici: salut, medicina i humanitarisme arran de la I Guerra Mundial (1914-1918)
“In the centenary of the Armistice: Health, Medicine and Humanitarianism during WWI (1914-1918) and its aftermath”.
Coordinadors:
Àlvar Martínez-Vidal (Institut López Piñero, Universitat de València) en col·laboració amb Josep Lluís Barona [1] (Universitat de València) i de Jon Arrizabalaga[2] (CSIC, Barcelona).
[1] Investigador responsable del projecte “Salud, desastres y cooperación internacional en tiempo de crisis. Europa 1913-1945” (MINECO-HAR2017-82366-C2-1, 2018-2021).
[2] Investigador responsable del projecte “Acciones de socorro y tecnologías médicas en emergencias humanitarias: agendas, agencias, espacios y representaciones” (MINECO-HAR2015-67723-P, 2016-2018).
Resum:
La signatura de l’Armistici de Compiègne, entre Alemanya i les forces aliades, el dia 11 de novembre de 1918 va significar la fi de la I Guerra Mundial, una contesa que es va saldar amb vora deu milions de víctimes mortals i un incalculable nombre de ferits i de mutilats.
Les potències contendents havien posat en joc tots els seus recursos militars –començant per la carn de canó dels soldats de lleva– per tal d’infligir el màxim dany possible a l’enemic. Com no s’havia conegut mai a tan gran escala, la ciència i la tecnologia hi van contribuir a la carnisseria (Ruiz-Castell, 2015). La guerra total va comportar tot un seguit de novetats (invents, descobriments, avanços tecnològics) armamentístiques, però també defensives, que de vegades l’imaginari col·lectiu sol relacionar tan sols amb la guerra química i les caretes antigàs dels soldats en les trinxeres.
En el camp de la medicina, es podrien considerar dues línies principals de transformació: per una banda, el desenvolupament de les tecnologies mèdiques, com ara la vacunació massiva dels soldats per tal de prevenir les malalties infecto-contagioses, el tractament de les lesions produïdes per armes químiques o la transfusió sanguínia (directa, de persona a persona) dels ferits en cas d’hemorràgies greus; i, per una altra banda, la renovació de les pràctiques humanitàries dutes a terme, per la Creu Roja i altres agències internacionals, per tal de pal·liar el patiment de les víctimes, militars i civils, tant en la guerra com en la immediata postguerra. La Societat de Nacions hauria de fer front a tot un seguit de problemes sanitaris provocats per la contesa que exigirà la col·laboració internacional.
El cicle de quatre col·loquis pretén commemorar l’Armistici i alhora reflexionar històricament sobre l’equació “medicina i guerra”, tant des del punt de vista humanitari com des de les tecnologies mèdiques. Tindrà lloc a la sala de conferències del Palau de Cerveró, seu de l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero, de la Universitat de València, durant els mesos de novembre i desembre de 2018, just coincidint amb el centenari de l’Armistici. Estaran protagonitzats per quatre experts en el camp de la medicina de guerra i del període d’Entreguerres, que es desplaçaran en avió a València des d’Alemanya (Iris Borowy), Anglaterra (Fiona Reid), Holanda (Leo van Bergen) i Suïssa (Valérie Gorin). Les pernoctacions es farien en el Col·legi Rector Peset de la Universitat de València.
Ruiz-Castell, Pedro. La Gran Guerra i la recerca científica i tecnològica. Afers, 82 (2015): 647-662.
Ponents:
- Leo van Bergen
The Netherlands Institute for Military History/Dutch Veterans Institute (Hague).
Autor de Before my helpless sight: suffering, dying and military medicine on the western front, 1914–1918 (Ashgate, 2009); i de “Medicine and Medical Service”. A: International Encyclopedia of the First World War (2014).
Director de la revista Medicine, Conflict and Survival (abans, Medicine and War)
- Valérie Gorin
Centre d’Enseignement et de Recherche en Action Humanitaire de Genève.
Autora (amb JF. Fayet i S. Prezioso) de Echoes of October. International Commemorations of the Bolshevik Revolution 1918-1991 (Lawrence & Wishart, 2007).
https://www.lwbooks.co.uk/book/echoes-of-october
http://www.cerahgeneve.ch/cerah/faculty-staff/academics/dr-valerie-gorin
- Fiona Reid
University of South Wales, Regne Unit.
Autora del llibre Medicine in First World War Europe. Soldiers, Medics, Pacifists (Bloomsbury Academic, 2017).
- Iris Borowy.
Center for the History of Global Development, Shanghai University.
Autora de Facing illness in troubled times: health in Europe in the interwar years, 1918-1939 (Peter Lang, 2005) i editora (amb Wolf D. Gruner) de Coming to Terms with World Health: The League of Nations Health Organisation 1921-1946 (Peter Lang, 2009).
21 Novembre 2018, 16:00.
Leo Van Bergen. Modera: Àlvar Martínez-Vidal. “Chemical weapons: treatment of the injured and humanitarian challenges”.
Lloc: Sala de conferències del Palau de Cerveró (IHMC). Plaza Cisneros 4, València.
28 Novembre 2018, 16:00.
Valérie Gorin. Modera: Xavier García Ferrandis. “Visual representations of the medical and humanitarian assistance to the wounded and to the invalids”.
Lloc: Sala de conferències del Palau de Cerveró (IHMC). Plaza Cisneros 4, València.
12 Desembre 2018, 16:00.
Fiona Reid. Modera: Josep Lluís Barona. “Modern medicine and old-fashioned drink and drugs: coping with wounds, disease and trauma on the Western Front”.
Lloc: Sala de conferències del Palau de Cerveró (IHMC). Plaza Cisneros 4, València.
19 Desembre 2018, 16:00.
Iris Borowy. Modera: Josep Lluís Barona. “From disaster to cooperation: the paradoxical role of World War I in international public health”.
Lloc: Sala de conferències del Palau de Cerveró (IHMC). Plaza Cisneros 4, València.
Activitat divulgativa prevista:
Cicles de cinema simultanis dedicats al tema de la ciència i la guerra en la sala d’actes del Palau de Cerveró, en col·laboració amb l’Aula de Cinema de la Universitat de València.
5 Objectes perduts. Explicar i exposar ciència a museus i altres llocs públics
Coordinadors: Alfons Zarzoso i José Pardo-Tomás
Resum:
Una nova edició del cicle de col·loquis dedicats a reflexionar sobre el potencial explicatiu de la cultura material de la ciència, és a dir, sobre el patrimoni científic, els significats de la materialitat en ciència, així com les condicions i contextos de les exhibicions d’objectes i materials científics. Aquesta edició del cicle torna a plantejar tres sessions amb especialistes que tenen molt a dir sobre aquestes qüestions.
El cicle planteja per a la propera edició tres presentacions centrades en diferents objectes. En primer lloc, proposem la sessió d’Irina Podgorny, que pren en consideració noms que han estat representats per diferents objectes i que han servit a diversos propòsits terapèutics. La cerca d’aquesta materialitat dóna lloc a una varietat d’itineraris, derivada d’una miríada de usuaris, d’objectes i d’espais i, per tant, de significats. En segon lloc, proposem la sessió de José Ramón Marcaida, que examina el gabinet de curiositats de Juan de Espina, al Madrid del segle XVII, formada per un conjunt heterogeni de materials. En darrer lloc, volem comptar amb la presència de Pietro Conte per tal que expliqui la seva recerca sobre els caps de cera de la col·lecció del, recentment reobert, Museu d’Antropologia Criminal de Cesare Lombroso, a Torí, i la seva complexa ubicació com a objectes amb usos científics i/o estètics.
Col·loqui 1
Irina Podgorny (Facultad y Museo de Ciencias Naturales, Universidad Nacional de La Plata, Argentina) https://arqueologialaplata.academia.edu/IrinaPodgorny https://www.researchgate.net/profile/Irina_Podgorny
Títol: Nombres en viaje: la gran bestia, las piedras de águila, las piedras del trueno
Resum: En el mundo de las sustancias medicinales, el historiador se encuentra con nombres de remedios que, aunque conserven, asociado a ese nombre, sus propiedades curativas, se aplican a distintas sustancias y cosas.
Así, la llamada “uña de la gran bestia” aparece en los libros de recetas como un elemento anti-epiléptico pero que, lejos de reducirse a un único origen, pueden referirse, según los continentes, a las pezuñas del alce, a las del tapir americano o las de algunos antílopes africanos.
Sin contar los compuestos botánicos, solo en el campo de la materia médica mineral y animal, este ejemplo se repite innumerables veces: la denominación piedras de serpiente, de águila o del trueno (hachas prehistóricas, incluyendo las de bronce) conecta cosas que los sistemas taxonómicos del siglo XIX separaron para siempre.
En este coloquio, analizando estos casos y refiriéndome también a estudios de otros investigadores, me interesa plantear los problemas metodológicos que surgen al tratar de seguir los itinerarios de esos nombres y de los objetos que ellos designan. Usados en la materia médica, hoy se conservan no solo en las colecciones de los museos más diversos (mineralogía, farmacia, zoología, historia del arte, etnología y folklore) sino también en las farmacopeas de la llamada “medicina popular”.
Data: 22 de novembre de 2018, 19:00-21:00.
Irina Podgorny, “Nombres en viaje: la gran bestia, las piedras de águila, las piedras del trueno”
Lloc: Institut d’Estudis Catalans. Carrer del Carme 47, Barcelona. Sala Pi i Sunyer. (No Streaming).
Data 2: 24 de gener de 2019, 19:00-21:00.
José Ramón Marcaida, “La “silla grandiosa” y otros objetos perdidos en la colección de Juan de Espina”.
Lloc: Institut d’Estudis Catalans. Carrer del Carme 47, Barcelona. Sala Nicolau d’Olwer
Col·loqui 2
José Ramón Marcaida (University of St. Andrews, Scotland), Lecturer in Art History, School of Art History: https://risweb.st-andrews.ac.uk/portal/en/persons/jose-ramon-marcaida-lopez(b336a21c-e4d3-4e47-a126-6d736c1f4832).html
Títol: La “silla grandiosa” y otros objetos perdidos en la colección de Juan de Espina.
Resum:
Célebre por sus hábitos extravagantes y, sobre todo, por su misteriosa casa-colección situada en el centro de Madrid, la figura de Juan de Espina constituye un caso singular en la historia cultural del Seiscientos español. El objetivo de mi presentación es explorar la trayectoria de este personaje desde la perspectiva de la historia de la ciencia y la tecnología, a través del estudio de algunos objetos de su colección. Entre ellos se incluiría la famosa “silla grandiosa”, objeto de frecuentes alusiones en obras literarias, así como todo tipo de naturalia y artificialia: desde autómatas e instrumentos musicales a pinturas de artistas de renombre y dos volúmenes de manuscritos de Leonardo da Vinci.
Data: 24 de gener de 2019, 19:00-21:00.
José Ramón Marcaida, “La “silla grandiosa” y otros objetos perdidos en la colección de Juan de Espina”.
Lloc: Institut d’Estudis Catalans. Carrer del Carme 47, Barcelona. Sala Nicolau d’Olwer
Col·loqui 3
Pietro Conte (Universidade de Lisboa) https://lisboa.academia.edu/PietroConte
Títol: Different waxes, different gazes: On the aesthetics of ceroplastics.
Resum:
Some very different kinds of objects often fall under the same label of “anatomical wax modelling” simply because 1) they are actually made of wax and 2) they are shaped, modelled, or retouched by an artist or artisan. Yet when focusing not only on what these objects concretely are, but also on how they are perceived and experienced, irreconcilable differences emerge. In my talk I will particularly focus on the collection of wax heads preserved at the recently reopened Cesare Lombroso’s Museum of Criminal Anthropology in Turin, considering them as an ambiguous middle-way between two different types of wax objects: the so-called “anatomical Venuses” (prompting what I would define as an “aesthetic-typifying” gaze) and the moulages (requiring on the contrary a “scientific-individualizing” gaze).
Data: 21 de febrer de 2019, 19:00-21:00.
Pietro Conte, “Different waxes, different gazes: On the aesthetics of ceroplastics”
Lloc: Institut d’Estudis Catalans. Carrer del Carme 47, Barcelona. Sala Pi i Sunyer.
Activitat divulgativa prevista:
Com en altres edicions del mini-cicle “Objectes perduts”, comptem amb la idea de fer entrevistes a les nostres convidades. Es poden veure, per exemple, al blog “Anatomies urbanes” dins d’una sèrie amb el títol “Hablamos con” les tres entrevistes a les tres convidades del mini-cicle del curs passat 2017-2018, i també es podran veure aviat al web de la SCHCT:
https://gabmusanablog.wordpress.com/2018/02/19/hablamos-con-natasha-ruiz-gomez/
https://gabmusanablog.wordpress.com/2018/02/12/hablamos-con-maria-jose-gale/
https://gabmusanablog.wordpress.com/2017/12/11/hablamos-con-chloe-sharpe/
6 Seminari Irina Podgorny
“Converses amb Irina Podgorny. Fer història de la ciència i practicar la nterdisciplinarietat”
Coordinador: Pepe Pardo Tomás
Resum:
L’acte és un encontre informal amb estudiants de màster i doctorat, tant de Barcelona com de València-Alacant per a debatre les pròpies investigacions en curs amb una especialista internacional com la Irina Podgorny.
Ponent:
Irina Podgorny (Quilmes, Argentina, 1963). Historiadora de la ciencia. Lic. En Antropología y Doctora en Ciencias Naturales (Universidad Nacional de La Plata, Argentina). Investigadora Principal del CONICET en el Archivo Histórico del Museo de La Plata, profesora de Historia de la Ciencia en la Maestría “Ciencia, Tecnología y Sociedad” de la Universidad de Quilmes (2001-2012) y de la Universidad Di Tella (2008). Profesora Invitada en Wofford College (Lewis P. Jones Professorship, 2012), EHESS-Paris (2010), FMSH-Paris (2017), Universidad de Paris 7-D. Diderot (2008 y 2014- Cátedra Alicia Moreau ), Universidad de Toulouse (2015, Cátedra América Latina), Barnard College/Columbia University (Weiss Professorship, 2015). Becaria Humboldt (2002-2003) y de la JC Brown Library (2017), acreedora de los Premios Estímulo de la Fundación Bunge y Born (2001), Houssay de la Secretaría de Ciencia y Técnología de la Nación en el área de Historia y Antropología (Investigador Joven, 2003), Beca Félix de Azara (Biblioteca Nacional, 2007), Newberry Library Fellowship (2008), Georg-Forster Research Award (2013) y Alumni Initiative Award (ambos de la Fundación A. von Humboldt). “Research Fellow” del Instituto Max Planck de Historia de la Ciencia (Berlin, 2009-2010, 2018) y Senior Fellow del IKKM (Universidad de Weimar, 2013).Ha publicado numerosos artículos científicos y diversos libros y dirigido varias tesis y proyectos de investigación. Asidua colaboradora de la Revista Ñ, dirige la Colección “Historia de la ciencia” en la editorial Prohistoria de Rosario. Sus publicaciones puden consultarse en: http://arqueologialaplata.academia.edu/IrinaPodgorny
Data: 23 de Novembre de 2018, 12:00 hores. (No hi ha possibilitat d’streaming)
Lloc: Aula 1. Institució Milà i Fontanals (CSIC) Carrer Egipcíaques, 15. 08001 Barcelona
7 «Cicle a Granollers: La Natura a la Biblioteca»
Coordinador: Miquel Carandell Baruzzi
Resum:
Inaugurat l’any 1987, però amb una llarga història que es pot remuntar als anys 50s, el Museu de Ciències Naturals de Granollers es va acabar de remodelar completament l’any 2012 i actualment es troba en procés d’elaboració del que serà l’exposició permanent.
El Museu disposa d’importants col·leccions d’història natural, des de papallones a ocells, passant per escarbats, fòssils o minerals, així com una extensa Biblioteca de més de 6.000 títols, alguns dels quals tenen més de quatre-cents anys. El Museu de Ciències Naturals s’ha nodrit al llarg de la seva història de donacions de personatges com el bibliòfil i ornitòleg Frederic Travé, el paleontòleg Joan Maria Viader o l’impulsor del museu, Antoni Jonch i Cuspinera.
L’objectiu d’aquest cicle és donar a conèixer en l’àmbit de la història de la ciència, totes aquestes col·leccions i el seu estudi històric i científic, les seves peces úniques, així com el mateix Museu de Ciències Naturals de Granollers. A la vegada, el cicle també ha de servir per donar a conèixer les activitats de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica al públic general de Granollers i les rodalies que ja participen en les activitats organitzades pel Museu.
Per acomplir aquest propòsit, proposem un cicle de tres sessions sobre diferents peces del museu i biblioteca, així com d’aspectes de la història i també del futur del Museu. La primera de les sessions del cicle estarà dedicada als herbaris històrics, la seva conservació i el seu paper dins la investigació científica actual. Concretament, la sessió tractarà sobre l’herbari que Antoni Jonch va elaborar durant els anys 1935 i 1936 a Madrid durant els primers anys de la carrera de botànica, quan va ser professor seu Josep Cuatrecases, que després es va exiliar a Estats Units. La segona sessió versarà sobre la figura de Frederic Travé, bibliofil i fundador de la Sociedad Española de Ornitologia que va deixar, abans de morir, una extensa col·lecció de llibres a la Biblioteca del Museu de Ciències Naturals. Finalment, la tercera sessió tractarà la història del propi Museu de Ciències Naturals de Granollers i la seva la Secció de Ciènices Naturals.
Número de Col·loquis: 3
Ponent/s proposats:
- “Els Herbaris Històrics” Neus Ibañez (Institut Botànic de Barcelona).
- “Frederic Travé i Alfonso (1918-1982), impulsor de la represa de l’ornitologia catalana entre 1952 i 1960” – Xavier Ferrer (UB).
- “La investigació al Museu de Ciències Naturals de Granollers” – Investigador del museu per concretar (Museu Ciències Naturals Granollers).
Dates: Dijous 29 de novembre de 2018, 19:00.
Els Herbaris Històrics”, Neus Ibañez.
Lloc: Museu de Ciències Naturals de Granollers. Palaudàries 102. Jardins Antoni Jonch Cuspinera, Granollers
Dates: Dijous 14 de febrer de 2019, 19:00.
“Frederic Travé i Alfonso (1918-1982)”, Xavier Ferrer
Lloc: Museu de Ciències Naturals de Granollers. Palaudàries 102. Jardins Antoni Jonch Cuspinera, Granollers
Dates: Dijous 9 de maig de 2019, 19:00. ANUL·LAT
“La investigació al Museu de Ciències Naturals de Granollers”, Investigador del museu
Lloc: Museu de Ciències Naturals de Granollers. Palaudàries 102. Jardins Antoni Jonch Cuspinera, Granollers
Activitat divulgativa prevista:
Text pel blog i divulgació dins la web i xarxes socials del Museu de Ciències Naturals.
Cofinançat:
Museu de Ciències Naturals de Granollers.
8 Col·loquis a Osona
Coordinador: Pasqual Bernat
Resum:
“La llarga marxa de l’Anestèsia”
L’anestèsia, com a procediment per a suprimir el dolor en les intervencions quirúrgiques és avui dia una tècnica imprescindible. Però en els seus orígens la seva implantació es va veure obstaculitzada per una sèrie de prejudicis doctrinals, religiosos i pseudocientífics que impediren la seva ràpida acceptació per part de la comunitat científica i de la societat en general. L’objectiu d’aquesta conferència és oferir una panoràmica històrica del llarg camí recorregut per aquest transcendental descobriment fins a convertir-se en una especialitat mèdica complexa i reconeguda.”
“Josep Comas i Solà (1868-1937), entre l’acadèmia i el públic”
Antoni Roca-Rosell (Universitat Politècnica de Catalunya – Institut d’Estudis Catalans)
Un dels elements notables de la trajectòria de Josep Comas i Solà va ser la seva fascinació per acostar-se als astrònoms amateurs i la notable repercussió amb que va portar a terme aquest acostament. Per a Comas, seguint, per exemple, a Camile Flammarion, la pràctica de l’astronomia tenia valors més enllà de la ciència, aportava uns valors personals, una espiritualitat singular, que feia destacar els amants de l’astronomia de la resta de ciutadans. Tanmateix, Comas advocava perquè qualsevol persona s’endinsés al món de l’astronomia, com a camí de superació humana. Aquesta religiositat laica partia, per descomptat, d’una concepció mítica (gairebé mística) de la pràctica científica. Ens proposem analitzar diferents aspectes de l’acció de Comas i Solà en aquest terreny, els èxits i les contradiccions que va trobar i la projecció que ha tingut en la cultura científica catalana i espanyola (i més enllà!).
“El moviment de les dones pel dret a la Planificació Familiar durant la Transició democràtica”
La contracepció va estar prohibida durant tot el Franquisme. Les dones des dels moviments feminista i veïnal van lluitar pel dret a la Planificació Familiar i van participar en la creació de nous espais d’atenció mèdica, els Centres de Planificació Familiar. Aquests centres, abans de la legalització dels mètodes anticonceptius el 1978, van començar a donar informació sobre anticoncepció, fer educació sexual i contraceptiva i també oferir assistència ginecològica. D’aquesta manera, les dones van aconseguir el domini sobre el seu cos i la decisió sobre la seva maternitat.
Número de Col·loquis: 3
Ponent/s proposats:
- Carles Hervás, metge i historiador i membre de la SCHCT. “La llarga marxa de l’Anestèsia”.
- Antoni Roca-Rosell. Universitat Politècnica de Catalunya – Institut d’Estudis Catalans. “Josep Comas i Solà (1868-1937), entre l’acadèmia i el públic”.
- Sara Fajula Colom, Museu d’Història de la Medicina de Catalunya. “El moviment de les dones pel dret a la Planificació Familiar durant la Transició democràtica”.
Data: 15 de gener de 2019, 20:00
Carles Hervás, “La llarga marxa de l’Anestèsia”
Lloc: Agrupació Astronòmica d’Osona (AAO). Carrer del Pare Xifré 3, 3er 1a, Vic.
Data: 19 de març de 2019, 20:00
Antoni Roca-Rosell, “Josep Comas i Solà (1868-1937), entre l’acadèmia i el públic”
Lloc: Agrupació Astronòmica d’Osona (AAO). Carrer del Pare Xifré 3, 3er 1a, Vic.
Data: 7 de maig de 2019, 20:00
Sara Fajula Colom, “El moviment de les dones pel dret a la Planificació Familiar durant la Transició democràtica”
Lloc: Agrupació Astronòmica d’Osona (AAO). Carrer del Pare Xifré 3, 3er 1a, Vic.
9 Seminari Miquel Terreu
“Els hospitals reunits de la Santa Creu i de Sant Pau: el projecte no culminat de Domènech i Muntaner”.
Coordinador: Miquel Terreu
Resum:
Entre 1902 i 1911, Lluís Domènech i Montaner redacta un projecte que integra dos hospitals en un mateix conjunt: L’Hospital de Sant Pau, i l’Hospital de la Santa Creu. El primer, sorgeix de la iniciativa de Pau Gil i Serra, banquer català establert a París, que a la seva mort el 1896 deixa la meitat de la seva fortuna per a construir un hospital a Barcelona. El segon, seria la nova seu de l’històric Hospital de la Santa Creu, que ocupa un edifici gòtic al Raval des de la seva fundació el 1401. Un cop Domènech rep l’encàrrec de les dues parts, realitza una recerca ingent per a documentar-se, recollint informació de 240 establiments hospitalaris de tot el món, principalment europeus i nord-americans. Domènech analitza les diverses solucions arquitectòniques adoptades als diversos països al llarg del temps, cosa que li permet adaptar-les i integrar-les magistralment al seu projecte, que concep com un hospital pavellonal format per 48 pavellons independents, amb capacitat per a 1.000 malalts. Els terrenys on s’han d’emplaçar els dos hospitals consisteixen en un gran rectangle de 145.500 m² a la falda de la muntanya del Guinardó. L’espai s’organitza per mitjà de dues vies principals que travessen el terreny seguint les direccions dels punts cardinals, tot creant quatre sectors diferenciats, destinats a dones – malalties infeccioses, dones – malalties no infeccioses, homes – malalties infeccioses i homes – malalties no infeccioses. 24 dels 48 pavellons es destinen a infermeries, és a dir, els que allotgen els llits per als malalts: de cirurgia, de medicina, de ginecologia, i de malalties especials al sector de no infeccioses; de sífilis, de tuberculosi, de tifus, de verola i d’aïllament al sector d’infeccioses. Tot i estar adaptats a cada especialitat, aquests pavellons presenten característiques comunes, com la orientació longitudinal d’est a oest, i la disposició general: cos frontal amb sala de dia, despatxos i torre d’aigües, i cos posterior amb sales d’aïllament. Els pavellons de serveis, en canvi, són molt diferents entre sí, depenent de la funció a la que estiguin destinats o l’activitat que hagi d’acollir, ja siguin serveis mèdico-sanitaris especialitzats (observació, operacions, dispensari, pensionat, obstetrícia, hospital infantil, aïllament cel·lular, autòpsies, capella mortuòria), administratius (central, administració, església) o tècnics (torre d’aigües, màquines, desinfecció, destrucció). Gairebé tots es situen al perímetre exterior per tal de permetre un accés independent des del carrer, evitant el contacte amb els malalts per a benefici d’aquests. Finalment, Domènech va preveure unes galeries subterrànies per a connectar tots els pavellons de l’Hospital, no pas pensades per a servir de pas per al personal sanitari ni pels malalts, sinó únicament com a vies de servei: pas de les conduccions d‘aigua, gas i llum que abastia els pavellons, accés del personal de manteniment, reparació, etc. Domènech en projecta de dos tipus: unes de més amples, que permeten el pas de vehicles per al transport de material, i unes de més estretes, només per al pas a peu, entre els pavellons d’infeccioses. En conjunt, estem davant d’una obra magna que, si s’hagués construït, hauria estat sens dubte un hospital de referència al món sencer per les solucions constructives que incorpora.
Sessió col·laborativa entre la Societat Catalana d’Història de la Medicina i la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica
Ponent:
Miquel Terreu, arxiver de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, llicenciat en física i màster en història de la ciència i en arxivística i gestió de documents.
Data: 6 de febrer de 2019, 20:00 (no streaming).
Lloc: Acadèmia de Ciències Mèdiques, Carrer Major de Can Caralleu, 1-7, Barcelona.
10 Hazards at the Workplace / Els Perills del Treball
Coordinadors: José R. Bertomeu i Ximo Guillem
Resum:
La història dels tòxics als treballs, particularment al món industrial, és un camp ben establert a la intersecció de la història social del moviment obrer i de la industrialització. A les darreres dècades ha esdevingut una “zona de contacte” amb altres especialitats històriques com la història de la medicina (salut laboral i seguretat al treball), la història de la tecnologia i la historia mediambiental. Aquest renaixement de la salut i la seguretat laborals com a tema important de la història ha introduït tot un ventall de protagonistes implicats: treballadors, experts mèdics, científics, assegurances, entitats d’avaluació del risc, governs i departaments ministerials, directius i emprenedors. La varietat de protagonistes fa que la regulació del riscos de l’entorn laboral siga un tema complex i sotmès a una gran varietat de pressions i interaccions desiguals, tot això condicionat pels espais laborals, els productes tòxics i els cossos de les persones treballadores, amb fort biaix de gènere i de classe social. L’objectiu d’aquestes sessions és oferir una visió de les darreres recerques amb alguns dels representants més coneguts dins d’aquest àrea. Junt amb els estudis més famosos, volem també presentar nous enfocaments i àrees de recerca.
La proposta gira al voltant de tres àrees d’exposició als tòxics dins del món laboral: la industria (amiant), la minera (silicosis) i l’agricultura (pesticides). Els autors triats han desenvolupat recerca al voltant d’aquestos temes i, a més a més, han fet treballs de caire historiogràfic que permeten també plantejar debats amb un contingut més general, com ara la invisibilització dels riscos tòxics i dels cossos dels treballadors (Nathalie Jas), els problemes de la “ciència no feta” (undone science) i la manca de voluntat reguladora (“non-decision-making”) (Emmanuel Henry) i la qüestió general dels diferents règims de riscos tòxics (Christopher Sellers), on intervenen un gran ventall de protagonistes (human i no humans) connectats per relacions conflictives marcades per grans desigualtats de poder polític, econòmic i epistèmic. Les conferències compaginaran la presentació de casos particulars amb aquestes qüestions més generals, per tal d’atraure un públic ampli, fonamentalment de l’àrea d’història de la ciència, però també d’altres especialitats com salut pública i ocupacional, sociologia del treball o història social.
Número de Col·loquis: 3
Tema 1: Tòxics industrials: amiant
Ponent: Emmanuel Henry, Université Paris-Dauphine, França
http://irisso.dauphine.fr/fr/membres/detail-cv/profile/emmanuel-henry.html
Es autor dels següents llibres:
Henry, Emmanuel. Amiante : Un Scandale Improbable Sociologie d’un Problème Public Emmanuel Henry; Presses Universitaires de Rennes: Rennes, 2007.
Henry, E. Ignorance scientifique et inaction publique: Les politiques de santé au travail; Presses de Sciences Po, 2017.
Tema 2: Tòxics a la mineria: silicosis
Ponent: Christopher Sellers, Stony Brook University
https://www.stonybrook.edu/commcms/history/people/faculty/sellers.html
Es un dels historiadors nordamericans més famosos dedicat a la història de la salut laboral. El seu primer llibre és una referència obligada dins d’aquest tema:
Sellers, C. C. (1997). Hazards of the Job. From Industrial Disease to
Environmental Health Science. Chapel Hill: University of North Carolina Press.
I també ha publicat obres de caire més general com ara:
Sellers, C., & Melling, J. (2012). Dangerous trade: histories of industrial hazrd across a globalizing world. Philadelphia: Temple University.
Tema 3: Tòxics a la agricultura: pesticides.
Ponent: Nathalie Jas, INRA, París
http://irisso.dauphine.fr/fr/membres/detail-cv/profile/nathalie-jas.html
Està preparant un llibre al voltant de la història dels pesticides a França durant el segle XX. A més de nombrosos escrits, ha co-dirigit l’edició de llibres molt importants com ara:
Boudia, S., & Jas, N. (2014). Powerless science? Science and Politics in a Toxic World. New York: Berghahn Books.
Boudia, S., & Jas, N. (eds.) (2013). Toxicants, Health and Regulation since 1945. London: Pickering & Chatto.
Data: 6 de febrer de 2019, 16:00
Emmanuel Henry, “Scientific Ignorance and Public Inaction : the government of toxic exposures at work”
Lloc: Sala de conferències del Palau de Cerveró (IHMC). Plaça Cisneros 4, València.
Data: 13 de febrer de 2019, 16:00
Nathalie Jas, “Making invisible the risks of pesticides”
Lloc: Sala de conferències del Palau de Cerveró (IHMC). Plaça Cisneros 4, València.
Data: 20 de febrer de 2019, 16:00
Arthur Mc Ivor”Breathless miners: Coal mining and occupational health in Britain”
Ponente: Profesor Arthur Mc Ivor. Director, Scottish Oral History Centre School of Humanities. University of Strathclyde
Lloc: Sala de conferències del Palau de Cerveró (IHMC). Plaça Cisneros 4, València.
Data: 27 de febrer de 2019, 16:00 hores.
Taula redonda.
Activitat divulgativa prevista:
- Exposició “Fent in/visibles els tòxics” (amb el suport de la SCHCT i el vicerectorat de cultura de la UV). Dates aproximades: Gener-Maig de 2019.
- Pàgina web institut uv.es/ihmc
- Vídeos de les xerrades online al servidor de la UV.
- Taula rodona amb sindicats i activistes.
Cofinançat:
Institut López Piñero (Universitat de València).
11 Ciència, tecnologia i medicina a les places: governabilitats, apoderaments i resistències
(Sessió V: «Fomos vítimas da radioactividade»: miners de l’urani i ciència nuclear a Portugal)
Coordinadors: Jaume Valentines Álvarez (CIUHCT, UNL), Jaume Sastre Juan (CIUHCT, UL)
Resum:
Aquesta proposta s’inscriu dins del cicle “Ciència, tecnologia i medicina a les places: governabilitats, apoderaments i resistències”, que té com a objectiu general promoure el diàleg obert entre els sabers subalterns i els activismes acadèmics (vegeu el marc directriu del cicle, presentat als col·loquis de la SCHCT 2011-2012, i un resum de les sessions passades, a la pàgina web de la SCHCT «Activitats» / «Ciència a les places»).
El cicle va inaugurar-se amb una sessió sobre la normativització de gènere i la transsexualitat (2012). Una segona sessió va dedicar-se a la circulació global del filferro espinós i l’antiespecisme (2014). Si aquestes primeres discussions van ser dedicades a la mediació tecnològica en el control dels cossos altres, en els dos següents col·loquis es va pretendre abordar altres qüestions que han estat present a les places de Catalunya els darrers temps: les llavors transgèniques i els tòxics nuclears. Sovint al marge de les reclamacions per a la sobirania nacional, aquestes qüestions han esperonat lluites transnacionals per a la sobirania alimentària i energètica dels pobles (entenent aquest darrer terme, doncs, independent dels conceptes d’estats-nació o de nacions sense estat). L’organització Via Campensina (1992) o l’emblema de “Nuclear? No, Gràcies” (1975/1977), per exemple, han estat representatius de formes de resistències globals amb incidència notable al nostre entorn.
La proposta per al proper cicle de col·loquis, organitzada en col·laboració amb el Centro Interuniversitário de História das Ciências e da Tecnologia (CIUHCT), vol continuar el debat sobre les tecnologies nuclears, però posant el focus en un aspecte del cicle de l’urani menys visible a les àgores públiques que les centrals nuclears: la mineria de l’urani. Si bé recentment grans historiadores de la tecnologia com Gabrielle Hecht han estudiat els riscos quotidians i «banals» de l’extracció de minerals radioactius a països africans com Namíbia (en contraposició al caràcter «excepcional» associat a l’armament i els accidents nuclears), aquesta qüestió ja havia estat àmpliament debatuda amb arguments mèdics i científics dins de les lluites anti-nuclears dels anys 1970 i 1980 a la Península Ibèrica. Tal fou així que, per exemple, els projectes previstos de mineria a Catalunya (específicament, a la Segarra, la Garrotxa, la Selva i Osona) no van arribar a desenvolupar-se (vegeu «Informe Camon-I», 1979). Tot i així, a altres llocs de la Península, en particular a Urgeiriça (Viseu, Portugal), les mines d’urani van seguir sent explotades fins a finals de segle XX tal com ho havien estat des d’inicis de segle, amb condicions laborals precàries i espais residencials afectats per la radioactivitat. Tan sols ha estat recentment, després de les mobilitzacions i reclamacions legals dels ex-miners i les seves famílies, sostingudes per informes mèdics i articles científics, que la llei 10/2016, publicada al Diário da República, va establir «o direito a uma compensação por morte emergente de doença profissional dos trabalhadores da Empresa Nacional de Urânio». Quin paper va jugar la ciència en la lluita dels miners i en la configuració de la legislació? Quin paper van tenir les mobilitzacions socials en l’atenció científica a les conseqüències quotidianes de la radioactivitat?
Número de Col·loquis: 1
Ponents:
- António Minhoto i altres ex-miners i familiars d’ex-miners afectats, de l’Associação dos Ex-trabalhadores das Minas de Urânio (ATMU)
- Carlos Jorge Mota Veiga, historiador local i autor del llibre A vida dos trabalhadores do urânio (2014).
- Historiador/a de la tecnologia, per determinar.
Data: juny de 2019 (hora local 18:00; hora UTC+1 19:00), data per determinar
Lloc: Faculdade de Ciências da Universidade de Lisboa (FCUL) Campo Grande, 16.
Activitat divulgativa prevista:
A banda que l’activitat es pot entendre com una activitat «divulgativa» per se, es vol publicar també una ressenya d’aquesta cinquena sessió. De fet, s’han publicar ressenyes de les dues primeres sessions del cicle a revistes d’alt impacte social (per bé que no d’impacte numèric, en termes acadèmics), com Ecología Política. Cuadernos de Debate Internacional (49, 2015), i Afers. Fulls de Recerca i Pensament (31, 2016). Les ressenyes del tercera i quarta sessió encara no estan publicades.
L’organització s’encarregarà de gravar la sessió (prevista a Lisboa) i emetre-la oberta en streaming (l’existència de mitjans tècnics per a fer-ho possible, però, encara ha de ser confirmada).
12 Ciència Democràtica: Una nova cultura científica en temps d’incertesa
Coordinador: Agustí Nieto-Galan
Resum:
Vivim una nova època, la de “ciència democràtica”, és a dir, nous temps on l’autoritat indiscutible dels científics i dels experts es veu seriosament qüestionada davant d’una esfera pública cada cop més robusta, complexa i plena d’actors amb capacitat d’influència i estatus epistemològic no negligible. En aquest nova època, els discursos de dalt a baix (top-down), dels experts “il·lustrats” cap els suposats profans i ignorants, han entrat en crisi. La innovació científica ja no es pot entendre en dues etapes separades: la primera, la de l’eureka de la creació, i la segona, la de la difusió del coneixement a la societat, sinó que avui el coneixement flueix de manera dinàmica amb la intervenció activa de protagonistes diversos. La nova “ciència democràtica” no pretén fer referèndums sobre, per exemple, la vigència de la llei de la gravetat, sinó explicar per què no ens posem d’acord sobre la incertesa dels riscos sanitaris, ambientals, bio i nano tecnològics, sobre la fragilitat de les noves tecnologies de la comunicació, o per què ens perdem en la complexitat global del canvi climàtic.
En el marc de la SCHCT, “ciència democràtica” vol crear un nou fòrum de debat, obert a científics professionals, historiadors de la ciència i d’altres acadèmics, activistes, i a la ciutadania en general. “Ciència democràtica” vol abordar de manera incisiva i políticament incorrecta determinats temes científics polèmics, que tenen una dimensió històrica, però que formen també part indestriable de l’aparent confusió del nostre present. “Ciència democràtica” pretén donar continuïtat en els propers anys acadèmics a aquest tipus de debats, que s’iniciaran de manera experimental en el curs 2018-19.
Primera sessió:
“Més enllà de Rachel Carson: Pesticides, experts i controvèrsies públiques”.
-Ximo Guillem Lobat, (Professor d’Història de la Ciència, UV) “La (in)visibilització del risc dels pesticides: un exemple de principis del segle XX”
-José Ramón Bertomeu-Sánchez (Professor d’Història de la Ciència, UV), “Química i poder: Els pesticides i el Franquisme”
– Joan O. Grimalt, (CSIC), “Els pesticides avui”
-Agustí Nieto-Galan (Catedràtic d’Història de la Ciència (UAB) “Rachel Carson i el DDT: una visió retrospectiva”
Data: 16 de maig de 2019, 18:30-20:30
Lloc: Institut d’Estudis Catalans. Carrer del Carme 47, Barcelona. Sala Nicolau d’Olwer
Segona sessió:
Acadèmia neoliberal i gestió productivista de la ciència.
Resum:
Durant els darrers anys han proliferat en l’àmbit dels estudis sobre ciència (preferentment des de l’història, la sociologia, la filosofia o l’economia) els estudis sobre l’anomenat gir neoliberal en la governança i finançament de la ciència, lligat al que alguns anomenen una visió “productivista” de la ciència . Es tracta d’un fenomen que per a molts autors és el més distintiu de l’actual règim històric de la ciència i que, a banda d’afectar l’organització i gestió de la ciència pot condicionar també el tipus de coneixement que es genera i la forma com es genera. En aquesta sessió discutirem sobre aquest tema, centrant-nos en els seus vincles amb les polítiques científiques, els processos d’avaluació de la recerca, l’escala i tipologia dels projectes de recerca o els efectes en la vida personal i professional dels investigadors.
Ponents: Format: 4 intervencions (15’ cadascuna) + debat amb el públic
- Jordi Molas Gallart. Director d’Ingenio (CSIC-UPV). És economista i especialista en polítiques científiques i tecnològiques.
- Ismael Ràfols. Investigador sobre polítiques de ciència i tecnologia a Ingenio (CSIC-UPV), professor visitant al Centre d’Estudis de Ciència i Tecnologia de la Universitat de Leiden (CWTS) i investigador associat al Science Policy Research Unit (SPRU, Univ. Sussex). És especialista en avaluació de ciència i tecnologia.
- Xavier Roqué. Professor d’Història de la ciència a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre del departament de Filosofia i del Centre d’Història de la Ciència (CEHIC).
- Agnès Vayreda. Professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya. És membre del grup de recerca sobre gènere MEDUSA (UOC).
- Eduard Aibar (moderador). Catedràtic d’Estudis de Ciència i Tecnologia als Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya i director del Grup de recerca sobre Open Science and Innovation.
Data: 24 d’abril del 2019; de 19h a 21h
Lloc:Institut d’Estudis Catalans. Carrer del Carme 47, Barcelona. Sala Nicolau d’Olwer.
Activitat divulgativa prevista:
Gravació en streaming per al web de la SCHCT, article divulgatiu a Investigación y Ciencia
Cofinançat: Estudis d’Arts i Humanitats (UOC).