Cicle de Col·loquis de la SCHCT 2019/2020
Programa
2 TÒXICS (IN)VISIBLES
3 CIÈNCIES NATURALS, HISTÒRIA I LLIBRES A GRANOLLERS
4 II SEMINARIO INTERNACIONAL DEL COLEGIO DOCTORAL TORDESILLAS DE SALUD PÚBLICA E HISTORIA DE LA CIENCIA: REFORMAS SANITARIAS EN BRASIL Y PAÍSES DEL SUR DE EUROPA EN EL SIGLO XX
5 EL ZOO DE BARCELONA: PASSAT, PRESENT I FUTUR CANCEL·LAT
6 ESCALA I CORDA: CIÈNCIA, LLOC I HISTÒRIA
7 COL·LOQUIS VIC 2019-2020 CANCEL·LAT
8 DESIG NATURAL DE SABER: HISTÒRIA NATURAL ALS SEGLES XVI I XVII ENTRE POLÍTICA I ART CANCEL·LAT
9 MIASMES DEL SEGLE XXI: DE LA TOPOGRAFIA MÈDICA A LA SALUT AMBIENTAL
PENDENT DE CONFIRMACIÓ
10 OBJECTES PERDUTS. EXPLICAR I EXPOSAR CIÈNCIA A MUSEUS I ALTRES LLOCS PÚBLICS
11 FOOD & WATER: BETWEEN HEALTH AND POLÍTICS CANCEL·LAT
12 SCIENCE AND IDENTITY. ALEXANDER VON HUMBOLDT’S SEARCH FOR KNOWLEDGE IN A TIME OF REVOLUTIONS ONLINE 18:00, 04/06/20
13 RECREACIÓ HISTÒRICA DE LES PRIMERES FOTOGRAFIES DE MUNTANYA A CATALUNYA CANCEL·LAT
Recordem als socis que alguns organitzadors estan considerant la possibilitat d´organitzar el seu col·loqui online o bé fer-lo el curs vinent aprofitant el termini d´enviament de propostes per al curs 2020/2021.
SESSIÓ INAUGURAL DEL PROGRAMA DE COL·LOQUIS DE LA SCHCT 2019-2020
Divendres, 08 de novembre de 2019 de 19:00 a 21:00
→ Retransmissió: https://youtube.com/user/comunicacioiec
19:00-19:15 h, Benvinguda i Presentació dels Col·loquis 2019-2020
19:15-20:30 h,Conversa amb Celia Marín-Itziar González i debat obert
20.30-21.00 h, Música en directe a càrrec de Miquel Muñiz, pica-pica i acomiadament
Lloc: Sala Pi i Sunyer, Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, BCN).
2 Tòxics (in)visibles
Coordinadors: José Ramón Bertomeu i Ximo Guillem-Llobat, IILP-Universitat de València
→ Retransmissió: http://reunion.uv.es/hcc2
Resum:
Aquest cicle de seminaris vol constituir un complement a l’exposició Tòxics (in)visibles que ara mateix es pot visitar a l’Institut Interuniversitari López Piñero i que romandrà oberta fins el final del novembre de 2019 (quan possiblement iniciarà la seua itinerància cap a Barcelona i Alacant). L’exposició Tòxics (in)visibles és una invitació a reflexionar sobre la complexitat dels processos que intervenen en l’establiment de la toxicitat d’una substància. A través del mercuri, l’amiant, els plaguicides i els fums contaminants l’exposició indaga en el caràcter contingent i socialment construït de la toxicitat per revelar alguns dels mecanismes a través dels quals els diversos protagonistes, sota la pressió de forts interessos polítics, econòmics i acadèmics, interaccionen per visibilitzar la toxicitat d’una substància o, al contrari, per invisibilitzarla, mitjançant la producció activa d’ignorància sobre els seus efectes en la salut i el medi ambient. Els exemples mostren també que la gestió del risc tòxic està marcada per forts desequilibris entre productors i víctimes, la qual cosa fomenta el desenvolupament de formes de violència lenta, i sovint invisibilitzada, contra grups socialment desfavorits. Seguint el plantejament de l’exposició, en aquest cicle reflexionarem sobre tres dels quatre tòxics adés considerats (fums, plaguicides i amiant) amb tres especialistes internacionals com són Stéphane Frioux, Sabine Clarke i Pascal Marichalar. De manera més específica, les seues presentacions ens duran a reflexionar sobre les exposicions a aquests tòxics i les seues regulacions en tres contextos locals diferents, concretament a: França, Regne Unit i Itàlia. Aquesta perspectiva internacional podrà constituir un bon punt de partida per introduir la taula rodona amb la qual tancarem el cicle i que detallem al punt específic d’aquest formulari.
Col·loqui: Sabine Clarke, University of York, “The Chemical Empire: A New History of Synthetic Insecticide Use after 1940”
Data i lloc: 06 de novembre de 2019, a les 16:00, Sala de Conferències Institut Interuniversitari López Piñero, València.
Col·loqui: Alexandre Elsig, Université de Lausanne, “Toxic Highlands. The back and forth of mercury contamination in the Swiss Alps (1917-today)”
Data i lloc: 20 de novembre de 2019, a les 16:00, Sala de Conferències Institut Interuniversitari López Piñero, València.
Col·loqui: Florencia Arancibia, cenit-Universidad Nacional de San Martín, “Conocimientos y estrategias de acción en la lucha contra los agrotóxicos: el juicio contra las fumigaciones en Córdoba (Argentina)”
Data i lloc: 28 de novembre de 2019, a les 16:00, Sala de Conferències Institut Interuniversitari López Piñero, València.
3 Ciències Naturals, història i llibres a Granollers
Coordinadors: Miquel Carandell, Museu de Ciències Naturals de Granollers
Resum:
El Museu de Ciències Naturals de Granollers disposa d’un abundant patrimoni històric en ciències naturals, sigui en forma de fons bibliogràfic o arxivístic, com en forma de col·leccions d’història natural. Igualment, la ciutat de Granollers compta amb una llarga història que ha tingut en la ciència i la tecnologia uns protagonistes indispensables. Amb l’objectiu de donar a conèixer aquestes dues riques herencies, us proposem dues interessants activitats. En primer lloc, una xerrada a la Biblioteca del Museu de Ciències Naturals de Granollers en la que el patrimoni històric i el coneixement del món natural mitjançant gabinets i jardins botànics serà el protagonista. I en segon lloc, una ruta pel Granollers científic en la que coneixerem la història d’aquesta ciutat mitjançant la seva ciència i tècnica, a la vegada que visitarem espais espectaculars com la tèrmica de la Fàbrica Roca Umbert.
Col·loqui: José Pardo Tomás, IMF-CSIC, “Xerrada a la Biblioteca del Museu de Ciències Naturals de Granollers: Gabinets i Jardins. Els espais de coneixement del món natural entre el Renaixement i la Il·lustració”
Data i lloc: 07 de novembre de 2019, a les 19:00, Museu de Ciències Naturals de Granollers (carrer de Palaudàries, 102), Jardins Antoni Jonch Cuspinera, Granollers.
Col·loqui: Miquel Carandell Baruzzi, Museu de Ciències Naturals de Granollers, “Presentació-xerrada de la Ruta pel Granollers científic – en línia”.
Data i lloc: Dijous 25 de juny, a les 17h.
(inscripció prèvia a: https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSc250bqD7lTuYFu9mGdXiBaqx7MD-1boIDut6LLvEcz4vUWFw/viewform
4 II Seminario Internacional del Colegio Doctoral Tordesillas de Salud Pública e Historia de la Ciencia: Reformas sanitarias en Brasil y países del sur de Europa en el siglo XX
Coordinadors: Eduardo Bueno*, Enrique Perdiguero*, Ignacio Suay*, *Instituto Interuniversitario López Piñero-Universidad Miguel Hernández
→ Retransmissió: http://iilp.edu.umh.es/
Resum:
L’objectiu de la trobada que es proposa és analitzar la influència de les dictadures que van patir el Brasil, Portugal i Espanya al llarg del segle XX en la reforma dels sistemes sanitaris i la ciència i la medicina. També es pretén analitzar com la ciència va ser usada per les dictadures, i pels mateixos científics, per a obtenir legitimació, així com el paper de la ciència en els processos de transició que van portar a les societats brasilera, espanyola i portuguesa a règims democràtics. Per tot això, el congrés proposat pretén, no solament reflexionar sobre els diferents estudis de cas presentats, sinó també analitzar les relacions, convergències i divergències entre medicina, ciència i dictadura en els tres països iberoamericans i discutir si van existir patrons comuns, continuïtats i discontinuïtats que ens permeten entendre millor l’evolució produïda en les seues respectives transicions i, fins i tot, en l’actualitat.
Col·loqui: Guido Giarelli, Università’ degli Studi “Magna Græcia”, “A Mediterranean paradigm? Convergence and divergence in the Southern European health care systems”
Col·loqui: María Cristina Da Costa Marques, Universidade de São Paulo, “A formação em Saúde Pública no Brasil: do controle ao Direito à saúde”.
Col·loqui: André Mota, Universidade de São Paulo, “La reforma sanitaria en Brasil: indefiniciones de una época”.
Data i lloc: 13 de novembre, de 16:00 a 19:15, Saló de Graus, Edif. Balmis, UMH-Campus de Sant Joan d’Alacant.
Col·loqui: Ana Mehnert Pascoal, ARTIS-Universidade de Lisboa, “Da organização à regionalização da rede hospitalar em Portugal (1946-1973)”.
Col·loqui: Rosa Ballester Añón, Universidad Miguel Hernández de Elche, “Los fundamentos para la reforma de los servicios de salud materno-infantil en España desde las recomendaciones de los organismos internacionales (1948-1970).”
Col·loqui: Inmaculada Hurtado, Universidad CEU-Cardenal Herrera, i Aida Terrón, Universidad de Oviedo, “Dinámicas internacionales y tentativas pedagógicas de la educación sexual durante la Transición”.
Col·loqui: Enrique Perdiguero Gil, Eduardo Bueno Vergara, Universidad Miguel Hernández de Elche, “La Seguridad Social llegó al campo: resistencias y limitaciones”.
Data i lloc: 14 de novembre, de 09:00 a 13:30, Saló de Graus, Edif. Balmis, UMH- Campus de Sant Joan d’Alacant.
5 El Zoo de Barcelona: passat, present i futur
Coordinadors: Miquel Carandell, Museu de Ciències Naturals de Granollers i Oliver Hochadel, IMF-CSIC
→ Retransmissió: https://youtube.com/user/comunicacioiec
Resum:
Aquest cicle té dos objectius bàsics. En primer lloc, es proposa enriquir l’actual discussió sobre el futur del Zoo de Barcelona aportant una perspectiva històrica. El cicle inclourà tres sessions en forma de diverses presentacions, de tres o quatre persones, i molt espai de temps per la taula de debat. Les sessions estaran organitzades per temes, i no de forma cronològica, per així facilitar i focalitzar la discussió en un tema que es podrà vincular la situació actual. En segon lloc, el cicle pretén presentar i donar a conèixer la investigació sobre la història Zoo de Barcelona que s’ha dut a terme en els darrers anys en l’àmbit de la història de la ciència en tesines de màster, tesis doctorals, llibres i d’altres publicacions.
Col·loqui: “Animals a l’Ajuntament. El zoo de Barcelona i la política urbana”
Des de la seva fundació l’any 1892, el Zoo de Barcelona, com a ens municipal, sempre ha format part de la política local. El zoo reflectia sota el seu prisma particular les ideologies polítiques dels dirigents municipals de cada època. Podem trobar molts exemples: a principis del segle XX, el catalanisme conservador s’imposava a les institucions de la Ciutadella o durant la dictadura, Porcioles va transformar el zoo en una de les estrelles de la ciutat per mostrar la “modernitat” franquista… i, per descomptat, en els últims quatre anys, el debat públic del zoo mostra també la creixent influència de la societat civil en l’agenda política i municipal. En aquesta sessió debatrem com la política municipal ha determinat el desenvolupament del zoo, o com el zoo ha estat també un factor important en la política municipal.
Data i lloc: 20 de novembre de 2019, de 19:00 a 21:00, Sala Nicolau d’Olwer, Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, Bcn).
Col·loqui: “Amic o presoner? La relació del públic amb els animals del zoo”
La relació de l’home amb els animals en els zoos ha canviat fonamentalment des del final del segle XIX. Aquest canvi es pot observar clarament en la història del Zoo de Barcelona. El seu primer director, Francesc Darder, aplicava una “història natural aplicada”, veia els animals sobretot com a objectes comercials, i, per tant, el Zoo com un lloc de cria d’animals “útils”. Per altra banda, els visitants intentaven tenir una “relació directa” amb els animals exòtics, que a poc a poc, van anar guanyant espai al Zoo, que es va convertir en un lloc d’esbarjo i entreteniment. En els anys del franquisme es va promocionar una visió educativa del Zoo, els animals “presoners” servien per educar a la població, sobretot els nens, en el coneixement i estima de la natura. En les darreres dècades del segle XX, la idea de conservació de les espècies en perill d’extinció marcava l’agenda del Zoo, mentre més recentment molts “actors” reclamen que els animals haurien de tenir els drets fonamentals i que no és legítim engabiar-los. En aquesta segona sessió presentarem com ha evolucionat aquesta visió dels animals, com a va influir en el zoo i la seva història, i debatre com està influint en l’actualitat en la decisió final sobre què fer amb el Zoo.
Data i lloc: 19 de febrer de 2020, de 19.00 a 21:00, Sala Nicolau d’Olwer, Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, Bcn).
Col·loqui: “El parc i el món. Com el zoo de Barcelona s’adapta als nous models”
Durant tota la seva història, el zoo de Barcelona s’ha desenvolupat sota la influència de diversos models estrangers de com ha de ser un zoo: el zoo útil d’aclimatació, el zoo de Carl Hagenbeck, que mostra els animals en suposada “semillibertat”, les noves idees de Heini Hediger sobre l’anomenada “zoo biology”, a partir dels anys 50s, el zoo de diverses “biosferes” en les darreres dècades del segle XX… Avui en dia, l’Ecoparc de Buenos Aires és el referent. Els directors del zoo de Barcelona, i també d’altres “actors”, han seguit sempre aquestes noves idees i s’han relacionat amb el món científic internacional, formant part també de les xarxes mundials de zoos. En aquesta darrera sessió ens preguntarem com el zoo de Barcelona i la seva particular situació al Parc de la Ciutadella es van adaptar a tots aquests models internacionals i, per descomptat, com s’hi poden adaptar en un futur.
Data i lloc: 20 de maig de 2020, de 19.00 a 21:00, Sala Nicolau d’Olwer, Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, Bcn).
CANCEL·LAT
6 Escala i Corda: Ciència, Lloc i Història
Coordinador: Josep Simon, Institut interuniversitari López Piñero-Universitat de València
→ Retransmissió: http://reunion.uv.es/hcc2
Resum
És la ciència local, és global, o és universal? Són contradictòries eixes qualitats o es poden conjugar? Com són diferents una història local, una història nacional, una història global i una història universal? Tenen objectes, aproximacions, fonts o tècniques diferents? Són les històries de la ciència distintes a la resta d’històries locals o globals? Aquest cicle de col·loquis presenta una reflexió situada sobre el problema de les escales en la història de la ciència que posa l’èmfasi sobre la seva definició teòrica i pràctica, així com els seus reptes metodològics, professionals i cívics.
Col·loqui: Jouni-Matti Kuukkanen, University of Oulo, “Spatial Concepts in the Historiography of Science: When to Claim that Science is Local?”
Professor de filosofia a la universitat d’Oulou en Finlàndia, amb ampla experiència de recerca en el context europeu i angloamericà. Especialista en filosofia de la ciència i filosofia de la història i la historiografia. Un dels seus projectes més recents abordà el problema de la localitat en la historiografia de la ciència i els estudis socials de ciència i tecnologia. Donà com a resultats articles modèlics tals com “Senses of Localism” (History of Science, 2012) i “I am knowledge. Get me out of here! On localism and the universality of science” (Studies in History and Philosophy of Science, 2011). Més informació: https://www.oulu.fi/university/researcher/jouni-matti-kuukkanen
Data i lloc: 11 de desembre de 2019, a les 16:00, Sala de Conferències Institut Interuniversitari López Piñero, València
Col·loqui: Geert Somsen, Maastricht University, “Historicizing the Universal: Writing the History of International Science after Sarton”
Professor d’història de la ciència a la universitat de Maastricht i editor del Journal for the History of Knowledge. Ha desenvolupat projectes de recerca a la Uppsala universitat, Columbia University i el Max Planck Institut i és un dels coordinadors del projecte europeu “The Scientific Conference: A Social, Cultural, and Political History”. Ha dedicat la major part de la seva recerca a estudiar l’internacionalisme científic, sent autor entre molts altres, d’un article de revisió exemplar sobre el tema: “A History of Universalism: Conceptions of the Internationality of Science from the Enlightenment to the Cold War” (Minerva, 2008). Més informació: https://www.maastrichtuniversity.nl/g.somsen
Data i lloc: 15 de gener de 2020, a les 16:00, Sala de Conferències Institut Interuniversitari López Piñero, València
Col·loqui: Glenda Sluga, The University of Sidney/European University Institute, “Is There a Politics of Scale?”
Professora d’Història internacional a la universitat de Sydney; a partir de 2020 Professora al European University Institute a Florència. Té una llarga trajectòria en l’estudi de la construcció política i identitària de la nació i de l’internacionalisme, així com de la història de fronteres. És una de les historiadores que ha abordat de manera més sòlida les interseccions, interaccions i interferències entre allò nacional, internacional i transnacional. Entre la seva ampla llista de publicacions s’inclouen per exemple, un fòrum especial de discussió sobre història transnacional de les organitzacions internacionals, editat per al Journal of Global History (2011) o el volum editat Internationalisms: A Twentieth-Century History (Cambridge, 2017). Més informació: https://www.eui.eu/DepartmentsAndCentres/HistoryAndCivilization/People/Professors/Sluga
Data i lloc: 30 de gener de 2020, a les 16:00, Sala de Conferències Institut Interuniversitari López Piñero, València
Col·loqui-Taula redona: Ciència local, Història global?
Data i lloc: 05 de febrer de 2020, a les 18:00, Sala de Conferències Institut Interuniversitari López Piñero, València
7 Col·loquis Vic 2019-2020
Nom del Coordinador: Pasqual Bernat. Organitzats conjuntament amb l’Agrupació Astronòmica d’Osona.
Col·loqui: Begonya Torres Gallardo, Universitat de Barcelona, “La sordesa dels gest a la paraula. La història d’una prohibició”
Fins al S. XVI no es va començar a educar als nens sords perquè, segons la doctrina d’Aristòrtil, els sords, als que s’anomenava “muts”, no podien discórrer. La doctrina aristotèlica es va incorporar al pensament cristià a través de Sant Agustí, qui considerava que els sords, com no podien sentir-hi, mai podrien entendre ni rebre la fe. Fou en monjo Pedro Ponce de León el primer en idear un mètode per ensenyar a parlar els nens sords. La desmutització era necessària perquè se’ls pogués considerar persones jurídicament (als muts no se’ls considerava com a tals) i poguessin heretar els títols i fortunes de les seves famílies. A partir de Ponce de León s’idearen diferents mètodes per educar els sords. Hi havia dues escoles de pensament enfrontades: a) la francesa, encapçalada per l’abat Charles-Michel l’Épée (1712-1789), que considerava la llengua de signes com la llengua materna de les persones sordes i la utilitzava per a la instrucció; i l’alemanya, encapçalada per Samuel Heinicke (1729-1790), que creia que l’ús dels signes era fraudulent i que l’educació s’havia de basar únicament en l’ús de la paraula. En el Segon Congrés Internacional sobre la Instrucció dels Sordmuts que es va celebrar del 6 a l’11 de setembre de 1880 a Milà, van guanyar les tesis d’aquesta segona escola. Es va arribar a la conclusió que la llengua oral era l’únic mètode útil per educar les persones sordes i es va prohibir l’ús de la llengua de signes o altres mètodes gestuals com a mètodes educatius. Aquesta prohibició va estendre’s per tota Europa i Llatinoamèrica, i va afectar tant l’àmbit educatiu com el mèdic, ja que aleshores l’única forma d’intervenció de la sordesa era la pedagògica. En la nostra xerrada veurem els principals actors d’aquesta pugna, alguns tan inesperats com Alexander Graham Bell (1847-1922), i analitzarem les possibles causes que van dur a una prohibició que ha durat fins fa ben poc. No fou fins els anys 90 del segle passat que es començà a acceptar l’ús de la llengua de signes en l’educació dels sords, i no fou fins a l’any 2010 en que el Parlament reconegué que la llengua pròpia de les persones sordes i sordcegues signants a Catalunya és la llengua de signes catalana (LSC).
Data i lloc: 21 de gener de 2020, a les 20h, Agrupació Astronòmica d’Osona, c/Pare Xifré 3, 3r, Vic.
Col·loqui: Elena Guardiola i Josep-Eladi Baños, Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, “Metges botànics catalans. El que ens expliquen els noms de les plantes”
Durant els segles XVII i XVIII, l’estudi de la botànica experimentà un impuls extraordinari. Les nombroses expedicions a terres llunyanes afavoriren els descobriments. A Catalunya molts científics herboritzaren per tot el país. Als estudis de medicina, la botànica era una matèria important; les plantes constituïen, a més, una font gairebé inesgotable de remeis i de tractaments per a moltes malalties. Molts metges compaginaren llavors l’exercici de la medicina amb una intensa activitat com a botànics. Alguns, fins i tot, abandonaren la medicina per dedicar-s’hi íntegrament. La dedicació dels metges a diferents branques de la botànica no ha estat, però, limitada a aquests segles de major esplendor. N’hi va haver molts anteriorment i n’hi ha hagut fins als nostres dies. La descoberta de noves plantes va lligada a la necessitat de donar-hi nom. L’elecció del nom en moltes ocasions té en compte qui la va descobrir, però també pot atorgar-se com a mostra de reconeixement a mèrits de diversa índole. Hi ha moltes plantes que porten el nom de metges catalans, molts dels quals van ser també importants botànics. Estudiant aquestes plantes, descobrirem una quinzena de metges botànics i ens detindrem, especialment, en dos il·lustres osonencs, Francesc Micó i Ramon Masferrer. Explicarem també què va fer que altres botànics bategessin amb el nom d’aquests metges catalans les plantes que anaven descobrint.
Data i lloc: 10 de març de 2020, a les 20h, Agrupació Astronòmica d’Osona, c/Pare Xifré 3, 3r, Vic.
Col·loqui: Elena Serrano, “Receptes per desenamorar-se: desig, imaginació i nervis al segle divuit”
Data i lloc: 12 de maig de 2020, a les 20h, Agrupació Astronòmica d’Osona, c/Pare Xifré 3, 3r, Vic.
CANCEL·LAT
8 Desig natural de saber: Història natural als segles XVI i XVII entre política i art
Coordinadora: Emma Sallent del Colombo
→ Retransmissió: https://youtube.com/user/comunicacioiec
Resum: Iniciem un nou cicle de col·loquis que pretén apropar-se a la història natural des d’una vessant multidisciplinària, o si es prefereix, contaminada per investigacions d’àmbits propers, com la història cultural i política o la història de l’art. També ens interessa explorar espais lingüístics que s’allunyen dels estàndards i que ens permeten enriquir les recerques amb historiografia provinent de tradicions plurilingües. Enguany proposem dues sessions: en la primera presentem una novetat historiogràfica que representa el llibre de Sabina Brevaglieri: Natural desiderio di sapere. Roma barocca fra vecchi e nuovi mondi (2019), del que hem usurpat el títol per el cicle i del que destaquem el “cantiere di produzione naturalistica” que representa la Roma que envolta Federico Cesi, l’Accademia dei Lincei i l’edició del Tesoro Messicano (1651). En la segona, Christine Kleiter ens apropa a la producció relacionada amb els ocells de Pierre Belon. El tema es abordat des d’un punt de vista relacionat tant amb l’àmbit conceptual, de representació i figuració, com de catalogació.
Col·loqui: Sabina Brevaglieri, Johannes Gutenberg-Universität Mainz, “Natural desiderio di sapere. Roma barocca fra vecchi e nuovi mondi”.
Natural desiderio di sapere» è, nel 1616, per Federico Cesi, Principe linceo, modo plurale di pensare la conoscenza e il suo ruolo sociale e politico, di fronte all’incertezza innescata dall’allargamento del mondo, dal profilarsi di nuovi modi di comprendere i rapporti fra uomo e natura, dal confronto con una vita di corte, dominata dall’interesse individuale. Centro della rivendicazione universalistica pontificia e spazio comunicativo fra vecchi e nuovi mondi, Roma emerge, all’alba della guerra dei Trent’anni, come teatro barocco di un progetto di capitalizzazione dei saperi, che mobilita appassionati virtuosi, filosofi “straccioni”, medici mediatori, agguerriti pittori, scultori in gara con la natura, missionari in cerca di legittimazione. Raccontare –in modo del tutto nuovo – l’affascinante storia del Tesoro messicano, imponente volume, tardivamente pubblicato nel 1651, significa, così, ricostruire un cantiere di produzione naturalistica, fra sconosciuti exotica e artefatti stranamente familiari, scambi e competizioni, conflitti e negoziazioni, pubblicità e segreto, individuando nei saperi una potente lente per la dinamica storica.
Data i lloc: 09 de gener de 2020, de 19:00 a 21:00, Sala Pere i Joan Coromines, Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, Bcn).
Col·loqui: Christine Kleiter, Kunsthistorisches Institut in Florenz (Max-Planck-Institut, Florència), “Uccelli da gabbia o oggetti da studio? Uccelli esotici e la loro ricezione in arte e storia naturale nell’esempio di Pierre Belon”.
Dalla gallina faraona nelle voliere nell’antichità al pappagallo nei Palazzi dei Papi nel Medioevo, gli uccelli “esotici” hanno popolato per secoli le ‘gabbie’ per loro costruite in Europa. Erano e sono tuttora oggetti di scambio preziosi. Di molte di queste specie trattavano già le Storie naturali dell’antichità classica, a partire da Aristotele e Plinio il Vecchio, e i naturalisti del Cinquecento si rifacevano a questo sapere antico, anche se tale rilettura implicava spesso interpretazioni errate. Il dilemma più pressante per i naturalisti di quell’epoca era però un altro: come fare con il gran numero di uccelli non indigeni, i cosiddetti uccelli “indiani”, che arrivavano per mare in Europa e popolavano come exotica le voliere di corte? Come descriverli, classificarli, e infine quale nome dare loro? Uno dei protagonisti di questo specifico momento fu il naturalista francese Pierre Belon. Belon pubblica nel 1555 uno dei primi trattati stampati su volatili con illustrazioni: L’Histoire de la nature des oyseaux, avec leurs descriptions, & naïfs portraicts retirez du naturel. Le conoscenze acquisite grazie a viaggi di studio, o attraverso l’analisi di uccelli vivi, morti o imbalsamati, oppure, ancora, tramite descrizioni da parte di terzi, vengono da Belon ordinate in forma di trattato scientifico e affiancate da xilografie delle specie in questione. Tuttavia, i trattati di storia naturale non sono gli unici che, nel Cinquecento, diffondono nozioni riguardanti le specie di volatili di cui si era appena fatta conoscenza in Europa. Gli uccelli raffigurati in affreschi, pitture e sculture non esplicano infatti solamente una funzione decorativa, ma possono denotare un particolare interesse enciclopedico del committente e il desiderio di questi, in tal modo, di ‘possedere’, ‘ingabbiare’ e ‘catalogare’ le nuove scoperte. La presentazione si concentrerà sul trattato di Belon esaminandolo per quanto riguarda l’aspetto specifico degli uccelli esotici. Partendo da qualche caso di studio, vorrei analizzare in che modo uccelli ‘sconosciuti’ furono introdotti in Europa, dove è possibile rintracciare il sapere accumulatesi su di loro, come venivano implementate queste conoscenze nel sistema preesistente, come, ancora, questi uccelli venivano descritti e rappresentati. Per finire, vorrei trattare la raffigurazione di questi volatili in alcune opere d’arte mettendo in luce il loro possibile rapporto diretto con l’opera scientifica di Belon.
Data i lloc: 16 d´abril de 2020, de 19:00 a 21:00, Sala Pere i Joan Coromines. Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, Bcn).
CANCEL·LAT
9 Miasmes del segle XXI: de la topografia mèdica a la salut ambiental
Nom del Coordinador: Joel Piqué i Buisan
Resum:
Des de la història de la salut ambiental, aquest cicle pretén comprendre des d’una perspectiva històrica la construcció de la salut ambiental tal com l’entenem, la seva aparició com a disciplina i la relació amb els paradigmes científics existents a partir del diàleg entre el passat, protagonitzat pels naturalistes prèvia descoberta de la bacteriologia, i el present, caracteritzat per l’evolució paral·lela entre la preocupació per l’entorn/medi ambient i els conceptes o paradigmes científics/mèdics del segle XX i del segle XXI. Aquestes sessions pretenen ser un diàleg entre la història natural (s. XVIII i XIX) i la medicina (s. XX i XXI) sobre la relació entre l’entorn i la salut des de diferents panoràmiques per descompondre l’actual concepte de salut ambiental i analitzar els diferents angles d’aquesta disciplina. A partir d’un marc teòric que inclou conceptes provinents de la filosofia i la història de la ciència s’aborda la transició entre les topografies mèdiques del segle XIX i els actuals estudis de salut mediambiental proposant reflexions epistemològiques del canvi de paradigma científic que aquesta transició porta implícita.
Col·loqui: Joel Piqué Buisan, Observatori d’Humanitats FHOCG i UVIC, “Miasmes i topografies mèdiques a Olot”.
Col·loqui: Laura Puigbert, Observatori del Paisatge de Catalunya, “Miasmes i topografies mèdiques a Olot”.
Data i lloc: 16 de gener de 2020, a les 19h. Sala d’actes de la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa.
Col·loqui: Carme Valls-Llobet, Endocrinòloga, “Salut, gènere i medi ambient”.
Col·loqui: Ferran Campillo, Unitat de salut mediambiental pediàtrica de la Garrotxa, “Unitat de Salut mediambiental pediàtrica”.
Data i lloc: 12 de març de 2020, a les 19h. Sala d’actes de la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa.
Col·loqui: Silvio Funtowitcz, Universitat de Bergen, “Ciència amb la gent i entorn”
Data i lloc: ONLINE, PENDENT DE CONFIRMACIÓ.
10 Objectes perduts. Explicar i exposar ciència a museus i altres llocs públics
Coordinadors: Alfons Zarzoso (Museu d’Història de la Medicina de Catalunya) i José Pardo-Tomás (Institució “Milà i Fontanals”-CSIC)
→ Retransmissió: https://youtube.com/user/comunicacioiec
Col·loqui: Caroline Ducourau, Direction de la culture scientifique et du patrimoine historique, Université de Montpellier, “Exhibiting Anatomy in Montpellier: a work still in progress”
This conference will explain shortly the story of anatomical collections in the Faculty of Medicine of Montpellier, focus on the museographic developments of the last five years, and at least expose the prospects in the context of global reorganization of the historical building of the Faculty, which allows new opportunities of museographic display
Data i lloc: 30 de gener de 2020, de 19:00 a 21:00, Sala Nicolau d’Olwer, Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, Bcn).
Col·loqui: Ludmilla J. Jordanova, Centre for Visual Arts and Culture Durham University, “Collections and Display: the Royal College of Physicians in London”
My talk takes the case of an institution, with great collections, that has existed for more than 500 years. It enables us to think about the motivations behind collecting, to explore forms of display, to ask about the identity of medical practitioners, and to reflect on the relationships between medicine and science. The ways in which the past is made visible in a modernist setting are especially striking.
Data i lloc: 20 de febrer de 2020, de 19:00 a 21:00, Sala Nicolau d’Olwer, Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, Bcn).
Col·loqui: Alberto Carli, Università degli Studi del Molise, “Un bel caso di scienza. Italian Literature and Medicine between XIXth and XXIth Centuries.”
Medicine and its progressive developments provided decadent and modern inspirations to Italian literature shortly after the Risorgimento and the national unification until our days. In the second half of the XIXth Century, a young generation of writers and poets raised to set the stage of a new popular literary production rich of clinical and hospital hallucinations. Arrigo Boito’s poems (Lezione d’anatomia) Igino Ugo Tarchetti’s novels (Fosca) were excellent examples. Anatomical museums and famous anatomists were also protagonists of some literary works in the South of Italy. Francesco Mastriani recalled the name of Giuseppe in the pages of the Fanfulla della Domenica wrote about Efisio Marini and his “petrifications”. Nowadays, il medico e naturalista Efisio Marini, morto nel 1900, has been resurrected by Giorgio Todde, who made of him the protagonist of five crime novels, showing how romantic inspiration in love and death is still alive in Italian contemporary literature.
Data i lloc: 12 de març de 2020, de 19:00 a 21:00, Sala Nicolau d’Olwer, Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, Bcn).
11 Food & Water: between health and polítics
Coordinador: Josep Lluís Barona, Universitat de València
→ Retransmissió: http://reunion.uv.es/hcc2
Resum:
Food studies area consolidated interdisciplinary reasearch field, endowed with research groups, journals, and book collections. The present proposal includes some of the most prominent research in the European context. It is based on four research seminars which could take place at the end of Match 2020 or first week of May 2002 in Valencia, depending on the schedule of the Instituto Interuniversitario López Piñero.
Col·loqui: Peter Scholliers, Vrije Universiteit Brussel, “Bread and health in Europe in the long nineteenth century”.
Throughout Europe up to the 1860s, bread caused by far the biggest worry to local governments. Pharmacists, university professors, medical boards and city administrations tried to control the many forms of adulteration, but often failed (especially in times of dearth). By 1900, however, bread was far less adulterated (milk, cheese, wine and meats taking its place). What happened? Did control improve and/or repression augment? Did chemical laboratories become more efficient? Perhaps, but a possible reply may be found in the mechanization of the bakery, as some contemporaries mentioned. Kneading machines and hot-water ovens would guarantee more hygienic production conditions and allow more control. This presentation will test the latter hypothesis without, of course, neglecting other factors.
Col·loqui: Jean- Pierre Williot, Université Sorbonne, “Food, transport and mobility: a history of railway catering”.
Eating in transport requires multiple choices. The traveler can take away his food. He may also buy a meal or supplies at a store near his transportation. He can finally hope to find food on the way. The railways have responded to this need according to multiple offers: station buffet, dining car, sales on the platforms … The variety of this market has evolved since the 1830s. The food cultures that are associated according to the countries have promoted multiple food exchanges. The presentation will show the richness of this approach to understand what was and what could be a restoration in mobility.
Col·loqui: David Gentilcore, University of Leicester, “Is the water safe to drink? Water management and consumption in Europe, 1500-1800”.
Historians have tended to assume that in early-modern Europe people avoided the water, as too unsafe, risky and generally unhealthy to drink. This apparently explains the very high consumption of alcoholic beverages, as well as preferences for (say) wine, as expressed culturally. And yet, the assumption that the water was always and everywhere risky is clearly flawed. Early modern Europeans knew, through experience, which waters were ‘best’ and to take certain precautions when it came to the consumption of water. To introduce issues of both water management and water consumption, my paper will focus on Naples, for a time Europe’s most populous city, in comparison with other urban realities, both in Italy and throughout Eu
Data i lloc: 04 de maig de 2020, de 16:00 a 19:30, Sala de Conferències Institut Interuniversitari López Piñero, València
CANCEL·LAT
Col·loqui: Josep L. Barona, Universitat de València, “Nutritional policies in Japan (1916-1945). The international impact of the Imperial Institute of Nutrition”.
Japan experienced during the decades of the 19th century and the interwar years a period of scientific and technical development. The present seminar will discuss the nutritional condition of the Japanese population, problems caused by beriberi and unbalanced diet. The Imperial Institute of Nutrition (Tokyo, 1920) became an international referent in the eyes of European experts.
Col·loqui: María Tormo Santamaría i Josep Bernabeu-Mestre, Universitat d’Alacant, “Science, health and cooking in contemporary Spanish gastronomy: the example of the magazine El gorro blanco”
Col·loqui: Ximo Guillem-Llobat, IILP-UV, “Regulating the quality of edible oils in Spain in the late nineteenth and early twentieth centuries”
Col·loqui: Ignacio Suay-Matallana, IILP-UMH, “A mysterious and fascinating spring: medical, popular, economic and political discussions around the construction of the Alameda spa”
Data i lloc: 05 de maig de 2020, de 10:00 a 14:00, Sala de Conferències Institut Interuniversitari López Piñero, València
CANCEL·LAT
12 Science and Identity. Alexander von Humboldt’s Search for Knowledge in a Time of Revolutions
Coordinador: Agustí Nieto-Galan, Universidad Autónoma de Barcelona
Resum:
This talk will focus on the Mensch Humboldt and the ways in which his search for knowledge merged with his struggles to find his role in a time of massive social and political transformations. Humboldt’s science was a project as precarious as the epoch it emerged from. It inscribed the personal into the scientific—and vice versa. While Humboldt absorbed strategies of becoming “modern” that the growing civil society exemplified, he continued to encounter considerable epistemological challenges and remained both an insider and an outsider in the many worlds he explored.
As such, this talk aims to open new avenues for historicizing Humboldt, instead of reinforcing the heroic narratives, renewed in recent years, that position the naturalist from Prussia far ahead of his time and embrace him as one of us in the global, post-modern 21st century. The more universal the formulas have become that want to capture Humboldt (be it as the inventor of nature, the creator of a world consciousness, or simply as unique), the more Humboldt has disappeared as an individual deeply embedded in his time. As such, Humboldt deserves to be rediscovered with the help of questions that the transatlantic historiography has developed to understand the revolutionary epoch around 1800.
Col·loqui: Andreas Daum, State University of New York at Buffalo, “Science and Identity. Alexander von Humboldt’s Search for Knowledge in a Time of Revolutions”
Data i lloc: 04 de juny, 18:00, ONLINE
13 Recreació històrica de les primeres fotografies de muntanya a Catalunya
Coordinador/a: Ramon Barnadas Rodríguez, Fotoconnexió
→ Retransmissió: https://youtube.com/user/comunicacioiec
Resum
Les primeres fotografies de muntanya a Catalunya de les que es conserva imatge van ser fetes mitjançant el procediment del col·lodió humit, procediment que implicava la preparació i revelatge in situ de les plaques fotogràfiques (https://www.feec.cat/visor-vertex/?any=2014&num=254). Les imatges en qüestió (de les quals no es conserva el negatiu) van ser preses, primer, a sant Llorenç del Munt abans del 1878, i després a Montserrat, cap al 1880, essent publicades mitjançant fototípia a dos dels àlbums pintorescos de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (https://ddd.uab.cat/record/59933 i https://ddd.uab.cat/record/73679). Comparativament amb allò que passava en altres parts el món, les alçades a les que van ser preses les imatges referides són modestes, però això no treu que no tinguin un valor intrínsec per motius diversos. D’una banda, suposen un canvi en la manera de veure l’entorn, ja que en elles el paisatge és el protagonista, en clara oposició a la tendència de l’època, centrada en el patrimoni històrico-artístic. D’una altra banda, la seva obtenció tampoc no va ser fàcil: calia transportar un laboratori, els líquids i operar al mig de la muntanya, fet que, per exemple, va causar que en ocasions els reactius es glacessin degut a les baixes temperatures. La proposta combina xerrades i activitats amb la intenció d’explicar i recrear diversos aspectes que van fer possible l’obtenció i difusió de les imatges esmentades, i ho fa des de diversos vessants, combinant aspectes humanístics amb tècnics. Així, en una primera sessió s’explicarà com va tenir lloc la gènesi dels àlbums, el canvi d’interessos fotogràfics que s’aprecia en alguns casos i la localització de les imatges de muntanya. Tot seguit s’explicarà com s’ha localitzat avui dia, emprant mètodes matemàtics, els llocs des d’on van prendre algunes de les fotografies. En una segona sessió es tractaran algunes de les tècniques fotomecàniques de reproducció de les imatges de finals del segle XIX, i hi haurà un taller de preparació de diferents tipus de paper sensible que serà emprat en la darrera activitat. Finalment, es realitzarà una sortida de camp amb l’objectiu d’obtenir negatius al col·lodió amb una càmera de plaques, emprant vidre com a suport de l’emulsió sensible i revelant-los allà mateix. El tractament de les plaques es farà amb un laboratori portàtil contemporani (http://www.wetplatewagon.com/project/darkroom-pm1) i una vegada els negatius estiguin secs s’obtindran positius per contacte i amb llum solar a partir dels paper preparats prèviament. La sortida de camp tindria una despesa d’uns 500 € en material i transport, mentre que la resta d’activitats serien fetes pels ponents de manera gratuïta. Es contempla, però, que es cobreixin les despeses de transport dels ponents (alguns viuen lluny de Barcelona) i els seus àpats durant la sortida de camp. Les xerrades i activitats serien gratuïtes per als participants i només aquells que participessin en el taller pagarien al voltant de 10 € per fer-lo (despeses de material).
Col·loqui: Ramon Barnadas, Fotoconnexió/SCHCT, “La irrupció de la fotografía de muntanya als àlbums pintorescos catalans del s.XIX”.
Col·loqui: Gregori Guasp, Universitat Autònoma de Barcelona, “Mètodes matemàtics de localització geogràfica de les imatges”.
Data i lloc: 04 de juny de 2020, de 19:00 a 21:00, Sala Pere i Joan Coromines, Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, Bcn).
CANCEL·LAT
Col·loqui: Carles Mitjà, Fotoconnexió, “La reproducció mecànica de les imatges fotogràfiques al s.XIX”.
Col·loqui: Salvador Tió, Fotoconnexió/SCHCT, “Taller de Positivat de negatius mitjançant procediments fotoquímics del s.XIX”
Data i lloc: 11 de juny de 2020, de 19:00 a 21:00, Sala Pere i Joan Coromines, Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, Bcn).
CANCEL·LAT
Activitat: Lourdes Delgado, Fotoconnexió, “Recreació històrica de la primera fotografia de muntanya a Catalunya, feta al col·lodió”
Data i lloc: 13 de juny de 2020, inici 10:30 (activitat oberta, sense inscripció) Sant Llorenç del Munt.
CANCEL·LAT
Recordem als socis que alguns organitzadors estan considerant la possibilitat d´organitzar el seu col·loqui online o bé fer-lo el curs vinent aprofitant el termini d´enviament de propostes per al curs 2020/2021.