Per Júlia Massó
Barcelona Hospitalària és un projecte d’estudi de llarga durada, des de l’època medieval fins a l’actualitat, sobre la història hospitalària i assistencial de la ciutat de Barcelona. Aquest projecte, coordinat per Alfons Zarzoso, del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, i Josep Barceló de la Universitat Rovira i Virgili, i ha comptat amb especialistes de diferents àmbits acadèmics, que han mostrat una gran varietat de perspectives d’anàlisis.
Tanmateix, davant d’una cronologia tan extensa, el projecte es va dividir en dues jornades de treball. La primera va tenir lloc els dies 17 i 18 de gener de 2019 amb el lema “La ciutat i els seus hospitals, segles XIV-XVIII” i la segona, celebrada els passats 12 i 13 desembre, s’anomenà “La ciutat i els seus hospitals, segles XIX-XX”.
La ciutat i els seus hospitals, segles XIV-XVIII
La primera jornada de treball va abraçar els períodes medieval i modern. En aquesta primera part, es va considerar la institució pública d’assistència dins l’espai urbà com una peça clau en la reproducció de les idees de comunitat i ciutat en aquests períodes. Així, doncs, més enllà de cotilles temporals, l’anàlisi es va abordar des de diferents vessants i àmbits d’estudi, com ara el regiment de la cosa pública, l’ètica o l’espiritualitat, la medicina, l’assistència no mèdica, la fiscalitat, el patrimoni, els col·lectius atesos o les malalties. En general doncs, els temes van ser: el context de l’assistència hospitalària a l’Antic Règim, la pràctica i ensenyament de la medicina, l’aprovisionament de l’hospital i l’ocupació dels malalts, l’administració i gestió hospitalària, l’assistència hospitalària a diversos col·lectius, la gestió de la desgràcia (malalties i guerres) i el patrimoni hospitalari i la memòria de la ciutat.
Versió en pdf del tríptic de gener de 2019
La ciutat i els seus hospitals, segles XIX i XX
La segona jornada va centrar el focus en la Barcelona del segle XIX fins a l’actualitat. De nou, l’assistència hospitalària municipal es va considerar des d’una pluralitat de perspectives, tot fixant l’atenció en el pes de l’Estat i l’Església, en la convivència de diferents models assistencials i en els nous espais hospitalaris benèfics, públics i privats, que en contextos de crisi van posar a prova el conjunt del dispositiu hospitalari barceloní. Òbviament, també es va abordar la redefinició del paper dels professionals sanitaris en un context de forta medicalització i especialització, de gestió empresarial, de reformulació arquitectònica i de redefinició patrimonial. En general doncs, els temes principals van ser l’adveniment de la beneficència liberal, les transformacions de l’assistència hospitalària (bojos i soldats), la medicina i infermeria hospitalàries, els patrimonis hospitalaris, el govern de l’hospital (1880-1980), les arquitectures hospitalàries i per últim, l’hospital dins de l’espai urbà.
En resum, atesa la recerca feta els darrers anys sobre les institucions assistencials, el projecte va revisar, debatre i formular noves propostes per contribuir al coneixement de la història hospitalària barcelonina. Diferents especialistes van presentar les seves recerques amb la voluntat d’intercanviar informacions sobre el paper de l’hospital a la ciutat, incidint en les seves interaccions i relacions i, de la mateixa manera, aprofundint en com s’ha fet front a les malalties i com s’ha proporcionat assistència a la població barcelonina des de l’època medieval fins a l’actualitat. Finalment, aquestes jornades de recerca històrica pretenen tenir una continuïtat a partir de la seva transformació en la publicació d’un llibre i en la producció d’una exposició, que aportaran a la ciutadania noves claus per entendre on som i quina ciutat volem.
Versió en pdf del tríptic de desembre de 2019