per Júlia Massó

Crònica Versió en PDF

Com a mostra de la consolidació dels vincles establerts entre la història de la ciència i l’ensenyament, els passats dies 15 i 16 de novembre tingué lloc la XVII Jornada sobre la Història de la Ciència i l’Ensenyament “Antoni Quintana i Marí”. Una trobada biennal que pretén debatre diferents temàtiques entorn de les relacions entre història de la ciència i ensenyament, afavorir la comunicació i la col·laboració entre docents i historiadors de la ciència, fer conèixer experiències i recursos sobre l’aplicació de la història de la ciència en l’ensenyament i per últim, relacionar, mitjançant la història de la ciència, alguns aspectes de la divulgació científica amb l’ensenyament.

L'organització estigué a càrrec de Maria Rosa Massa i Carmel Ferragud

L’organització estigué a càrrec de Maria Rosa Massa i Carmel Ferragud

Aquest any la participació va ser bastant nodrida, amb 37 autors i 22 comunicacions. Tres sessions, moderades per Maria Rosa Massa, Carmel Ferragud i Mònica Blanco, van estar dedicades a “Experiències i propostes didàctiques en la Història de la Ciència“. En aquestes, docents de diferents nivells educatius, des de l’Educació Primària fins a l’ensenyament universitari, posaren de manifest experiències pròpies dutes a l’aula, on la història de la ciència ha estat un motor per ajudar a entendre qüestions de matemàtiques, física, química o farmàcia, també per comprendre la història local, o bé per analitzar la perspectiva de gènere en la ciència.

Enric Pérez, David Virgili i Maria Montava en la sessió “Experiències i propostes didàctiques en la Història de la Ciència" moderada per Carmel Ferragud (15 de novembre).

Enric Pérez, David Virgili i Maria Montava en la sessió “Experiències i propostes didàctiques en la Història de la Ciència” moderada per Carmel Ferragud (15 de novembre).

(1) Debat de la primera sessió “Experiències i propostes didàctiques en la Història de la ciència” moderat per Ma Rosa Massa (d’esquerra a dreta: Cesc Soldevila i Paula Arrebola, Carmel Ferragud, Fàtima Romero, i Marina Castells). (2) Mostra de materials a la mateixa sessió per part de Cesc Soldevila i Paula Arrebola (15 de novembre).

Una altra sessió, moderada per Fàtima Romero, va estar dedicada a “L’educació científica en la història“. Finalment, es va realitzar la sessió “150 anys de la taula periòdica dels elements”, coordinada per Pere Grapí, amb motiu de la commemoració del 150è aniversari de la publicació de la primera taula periòdica de Mendeléiev. Aquesta va permetre contemplar que en van existir moltes taules periòdiques al llarg de la història que foren utilitzades com a eina didàctica per a l’ensenyament de la química. Es pogueren explorar també les relacions entre la divulgació científica i l’ensenyament amb el rerefons de la història de la ciència.

(1) Joaquim Berenguer (ponent) i Fàtima Romero (moderadora). (2) Ana Eroles (ponent) i Fàtima Romero (moderadora) en la sessió “L’educació científica en la història” (16 de novembre).

Josep Maria Pons (ponent) a la sessió: “L’educació científica en la història” moderada per Fàtima Romero (16 de novembre).

 

En el marc de la Jornada, com és habitual, van ser lliurats els XVII premis “Antoni Quintana i Marí”, aquest any coordinats per Mònica Blanco. En la categoria d’Educació Secundària va guanyar el treball “Elemental, benvolgut Watson! Literatura policíaca i ciència”, les autores del qual foren quatre alumnes de l’Institut Antoni Llidó de Xàbia, Amaya Campos, Laura Calavia, Sabrina Caserta i Yasmina Bengarda. En la categoria de Batxillerat, el treball guanyador fou el jove Artur Farriols Raimí de l’Institut d’Argentona, amb el treball “Francesc Terrades i Pla (1873-1963)”. Els autors tingueren l’ocasió de presentar de manera brillant el seu treball.

Entrega de premis a les quatre alumnes de l’Institut Antoni Llidó (16 de novembre).

Les quatre premiades fent la presentació (16 de novembre).

Premi a Artur Farriols (16 de novembre).

La jornada va cloure amb la conferència de Josep Simon “La Màquina Universal: mètode infal·lible per resoldre qualsevol problema pedagògic mitjançant la intuïció històrico-científica”. Amb aquest títol tan provocador, Josep va fer un recorregut per les tecnologies aplicades a l’ensenyament de la ciència en diferents contextos, particularment el llatinoamericà. Les seves reflexions provocaren preguntes i un debat ric.