La sessió inaugural dels Col·loquis de la SCHCT 2020/2021 està relacionada, és clar, amb el tema o fil conductor comú triat aquest curs i titulat La popularització de la ciència: el documental i altres expressions. Després d´unes paraules de benvinguda, la sessió està organitzada en tres blocs.
En el primer d’ells, comptem amb Josep Maria Català que farà una introducció titulada Pensament visual i coneixement. La interfície i l’assaig fílmic comformes tecno-estètiques per gestionar la complexitat, que ens ajudarà a entendre com els mitjans audiovisuals fan servir diferents estratègies per a crear una imatge de la realitat (*). Josep Maria Català és catedràtic de Comunicació Audiovisual a la UAB on també va exercir com a degà i director acadèmic del Màster de documental creatiu de la UAB. Després de llicenciar-se en història, va especialitzar-se en fenomenologia de la imatge i estudis del documental, concretament l´anàlisi de la imatge, els estudis visuals, així com les noves formes del documental contemporani i la seua relació amb l’objectivitat.
En segon lloc, el realitzarà un debat titulat Imatges i paraules a la ciència: possibilitats i reptes entre Josep Maria Català Domènech i Júlia Massó, la periodista resident de la SCHCT per a discutir conjuntament els nous projectes audiovisuals encetats per la SCHCT.
La sessió es tancarà amb un debat amb els socis i les sòcies de la SCHCT, així com la resta de públic.

(*) Dues referències bibliogràfiques relacionades amb la sessió:
-Català, Josep M. (2019). “Pensar el cine de pensamiento. Ensayos audiovisuales, formas de una razón compleja”, en Norberto Mínguez (Ed.): Itinerario y formas del ensayo audiovisual, Barcelona, Gedisa. ( enllaç )
-Català, Josep M. (2018). “Más allá de la representación. ¿Es visible la realidad? (Imágenes y conocimiento). ARBOR Ciencia, Pensamiento y Cultura, Vol. 194-790, octubre-diciembre.

Programa:
18:00-18:05, Paraules de benvinguda, Alfons Zarzoso, president de la SCHCT
18:05-18:10, Presentació dels col·loquis i de la sessió inaugural, Ignacio Suay, coordinador dels col·loquis
18:10-18:40, Presentació a càrrec de Josep Maria Català Domènech, “Pensament visual i coneixement. La interfície i l’assaig fílmic com formes tecno-estètiques per gestionar la complexitat”
18:40-19:10, “Imatges i paraules a la ciència: possibilitats i reptes”, Josep Maria Català Domènech i Júlia Massó
19:10-19:40, Debat obert i acomiadament.

1.- Miasmes del segle XXI: de la topografia mèdica a la salut ambiental

Coordinador: Joel Piqué i Buisan (Fundació Hospital d’Olot)

Resum:
Des de la història de la salut ambiental, aquest cicle pretén comprendre des d’una perspectiva històrica la construcció de la salut ambiental tal com l’entenem, la seva aparició com a disciplina i la relació amb els paradigmes científics existents a partir del diàleg entre el passat, protagonitzat pels naturalistes prèvia descoberta de la bacteriologia, i el present, caracteritzat per l’evolució paral·lela entre la preocupació per l’entorn/medi ambient i els conceptes o paradigmes científics/mèdics del segle XX i del segle XXI. Aquestes sessions pretenen ser un diàleg entre la història natural (s. XVIII i XIX) i la medicina (s. XX i XXI) sobre la relació entre l’entorn i la salut des de diferents panoràmiques per descompondre l’actual concepte de salut ambiental i analitzar els diferents angles d’aquesta disciplina. A partir d’un marc teòric que inclou conceptes provinents de la filosofia i la història de la ciència s’aborda la transició entre les topografies mèdiques del segle XIX i els actuals estudis de salut mediambiental proposant reflexions epistemològiques del canvi de paradigma científic que aquesta transició porta implícita.

Data: Dijous 17 de setembre, de 19:00 a 21:00
Silvio Funtowitcz (Universitat De Bergen)
“Ciència amb la gent i entorn“
Filòsof analític en el camp dels estudis de ciència i tecnologia. Va crear NUSAP, un sistema de notació dirigit a la caracterització de la incertesa i la qualitat de les expressions quantitatives, i juntament amb Jerome R. Ravetz va introduir el concepte de ciència post-normal. En l’actualitat és professor al Centre per a l’Estudi de les Ciències i les Humanitats (SVT) de la Universitat de Bergen (Noruega).

Lloc: online, adreça webimar:
https://us02web.zoom.us/j/85006946266?pwd=UHdpWWtzeDRMQ3R6ajFlaW1Xa2hXQT09
Codi d’accés: Ydm7G$

Data: Dijous 19 de novembre, de 19:00 a 21:00 cancel·lat

Carme Valls-Llobet
“Salut ambiental i gènere”
Metgessa i ciutadana pel canvi. Diputada al Parlament de Catalunya per el Grup Socialistes Ciutadans pel Canvi de 1999 al 2006. Pionera en la investigació de les diferències entre la salut de dones i homes i la influència del medi ambient en la salut des d’aquesta perspectiva. El 2018 va publicar el llibre “Medio Ambiente y Salud”.

Lloc: online (més informació)

2.- El cine como herramienta de divulgación científica: perspectivas a debate

Coordinadores: Sabela Rey Cao i Paula Talero Álvarez (CSIC)

Resum:
Los medios de comunicación de masas, si bien ostentan un carácter eminentemente comercial, también pueden ser formas eficientes de comunicación y divulgación de la ciencia. El cine, por ejemplo, gracias a su atractivo y a su gran impacto visual, es un medio que llega a grandes públicos y funciona como un elemento de transmisión de conocimiento y producción de significado. Más allá de la vertiente del entretenimiento, es usado como herramienta educativa en aulas escolares y también como vehículo para la divulgación de la ciencia. Películas tan variadas como Figuras ocultas (2017, dir. Theodore Melfi), El código enigma (2015, dir. Morten Tyldum), Agora (2009, dir. Alejandro Amenábar) o Gravity (2013, dir. Alfonso Cuarón) han despertado la curiosidad científica en público de todas las edades, al tiempo que han desatado debate en la comunidad por su rigor científico. Qué películas programar y qué elementos priorizar sigue siendo una fuente de debate entre divulgadores y comunicadores. Ante el reto de divulgar la ciencia, ¿qué perspectiva prima más? ¿Cuáles son las oportunidades que se abren? ¿Funcionan mejor los títulos más comerciales o las narrativas más independientes? ¿Importa más el contenido o la forma? En el ciclo buscamos debatir sobre estas y otras muchas cuestiones referentes a la cultura científica en los medios audiovisuales. La primera ponencia, a cargo de Sabela Rey, introducirá el ciclo y abordará el cine como una herramienta educativa a partir de La Hipótesis del Cine, Alain Bergala (Laertes). Desde la perspectiva de la divulgación, se tratará el lenguaje audiovisual como un mecanismo para la transmisión del conocimiento científico. El cine también puede servir para destacar el investigación de mujeres científicas y pertenecientes a minorías, que raras veces tienen la ocasión de ver su trabajo visibilizado. Paula Talero ahondará en los títulos a tal efecto, con ejemplos como Marie Curie (2016, dir. Marie Noëlle) y Temple Grandin (2010, dir. Mick Jackson). Para ilustrar estas problemáticas, las ponencias abordarán la experiencia de divulgación ‘Química y Celuloide’, un ciclo de cine de divulgación científica que tuvo lugar en la Residencia de Investigadores de Barcelona durante los meses de octubre y noviembre de 2019.

Data: 22 de octubre de 2020, de 18:30 a 20:00
Taula rodona: El cine como herramienta de divulgación científica: perspectivas a debate
Lloc: online (més informació)
Sabela Rey Cao (Comunicación – Delegación del CSIC en Cataluña)
Graduada en Comunicación Audiovisual por la Universidad de Santiago de Compostela y Máster en Estudios de Cine por la Universidad Pompeu Fabra. Actualmente, trabaja en la delegación del CSIC en Cataluña, ayudando en la gestión de prensa, comunicación institucional, redes sociales y divulgación.

Paula Talero Álvarez (Cultura Científica – Delegación del CSIC en Cataluña)
Licenciada en Periodismo por la Universidad Complutense de Madrid y máster internacional en Cine y Lenguaje. Doctora en Medios de Comunicación, Arte y Textos (MATX) por la Virginia Commonwealth University, en Richmond, VA. Ha ejercido como periodista y como profesora de cine y estudios de género. Desde diciembre de 2018, trabaja en la delegación del CSIC en Cataluña ayudando a organizar, gestionar y promover iniciativas de divulgación científica.

3.- Documentals i ciència a l’Europa del segle XX

Coordinadors: Ximo Guillem-Llobat (IILP-UV) i José Ramon Bertomeu-Sánchez (IILP-UV)

Resum:
En aquest cicle comptarem amb tres especialistes en el documental mèdic i de natura que han analitzat tres contextos geogràfics ben diversos com són el britànic, francès i espanyol i han posat l’èmfasi en les seues investigacions en diferents períodes del segle XX. Amb els seus estudis de cas i la seua llarga experiència en aquest àmbit ens plantejarem qüestions com ara: Qui va produir en cada context els documentals? Amb quin objectiu ho van fer? Quins han estat els públics d’aquests documentals i com reaccionaren al visionat? Quina relació hi ha hagut entre el documental científic i la recerca? Com ha influït el documental en la projecció i autoritat de la ciència en l’àmbit social?

Analitzarem els documentals com a font i resultat de la recerca científica tant en l’àmbit de les ciències natural com de la medicina del segle XX i ens podrem endinsar en debats de llarga durada com ara aquell sobre el concepte de veritat i artifici en el documental científic. Amb la diversitat d’aproximacions adés esmentada volem copsar la significació del documental de ciència i la seua evolució en l’Europa del segle XX. Volem així revisar aquella transició que sovint ha fet palesa la bibliografia centrada en la història del documental científic; una transició que s’hauria donat des d’una concepció del documental com una tècnica de visualització controlada per científics i subordinada a la ciència a una apropiació del documental per altres agents socials, externs a la ciència, que passaren a convertir-se en iguals en la producció de coneixement.

Les conferències dels ponents quedaran enregistrades i el cicle acabarà amb una taula rodona en la qual volem fer més activa la participació dels públics que podran elaborar els seus comentaris i preguntes a partir del visionat de les conferències individuals prèviament subministrades.

Dates: Conferències accessibles a novembre.
Lloc: online (més informació)

Dates: 25 de novembre de 2020
Taula redona: Documentals i ciència a l’Europa del segle XX, amb Jean Baptiste Gouyon, Christian Bonah i Carlos Tabernero
Lloc: online (més informació)

Ponents:

Jean Baptiste Gouyon (University College London)

Wildlife filmmaking in the 1960s, when artifice becomes evidence

Jean-Baptiste Gouyon és autor de BBC Wildlife Documentaries in the Age of Attenborough, publicat el 2019 (Palgrave). Amb aquest llibre s’endinsa en la historia dels documentals sobre natura a la televisió britànica. De manera més general, ha treballat en la representació de la ciència als mitjans audiovisuals i els museus.

Christian Bonah (Université de Strasbourg)

“Si es bueno, es Bayer”. Health education, corporate communication and the filmic image-building of German pharma industry as the world’s pharmacy

Christian Bonah és un historiador de la medicina que ha fet importants contribucions en molts àmbits i que darrerament ha estat molt actiu en l’estudi de la història del documental mèdic. És un dels coordinadors de la plataforma pedagògica Medfilm i ha estat co-editor del llibre publicat el 2020 Body, Capital, and Screens. Visual Media and the Healthy Self in the 20th Century (Amsterdam University Press).

Carlos Tabernero (CEHIC-UAB)

El hombre y la tierra [Man and the Earth, Félix Rodríguez de la Fuente, 1974-1981], and the construction of the environment in 1970s Spain

Carlos Tabernero Holgado es professor d’història de la ciència al Centre d’Història de la Ciència (CEHIC) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La seua recerca i docència s’han centrat en els mitjans de comunicació (sobretot cinema i televisió) i en els processos de popularització i comunicació de la ciència al segle XX. El 2016 es publicava el seu llibre Terapias de cine (UOC).

4.- Narratives de la malaltia

Coordinadors: Enric Novella (IILP-UV) i Inma Hurtado García (Universidad CEU-Cardenal Herrera)

Resum:
En els últims anys assistim a un creixent interès cultural per les narratives de la malaltia i a una autèntica eclosió de la literatura autobiogràfica centrada en l’experiència de les més diverses dolències físiques o mentals i en les vivències personals desenvolupades en institucions assistencials com hospitals, manicomis i tota mena de consultes mèdiques. En sintonia amb aquesta efervescència, l’anàlisi etnogràfic d’aquestes qüestions ha experimentat un notable impuls i ha permès, d’una banda, posar de relleu realitats de diferent ordre (polític, social, econòmic, etc.) implicades en l’articulació de l’experiència de la malaltia i, d’una altra, estudiar la pràctica clínica com un complex procés de negociació conduent a donar un cert sentit al malestar. En aquest sentit, no és casual que un dels abordatges que més atenció desperta avui en dia en el camp de la història de la medicina siga justament la reconstrucció de l’experiència dels pacients “des de baix”, és a dir, prescindint de les mediacions exercides i les enunciacions proferides pels professionals sanitaris o des de les “ciències de la salut”. Inicialment, aquest objectiu fou conreat mitjançant l’examen de casos més o menys cèlebres, però el que últimament es demana és una major atenció a tota mena d’individus (i, molt especialment, a les “subjectivitats no normatives”) i un nou lloc per als seus discursos en el marc dels anomenats “sabers profans”. Comptant amb un grup de reconeguts especialistes procedents dels camps de l’antropologia i la història de la medicina i de la ciència, el present cicle pretén, d’una banda, promoure la reflexió al voltant de les possibilitats (i els límits) de l’aproximació etnogràfica a la salut, la malaltia i la pràctica mèdica i, d’una altra, oferir alguns exemples particularment suggeridors de treball amb narratives individuals procedents de diversos àmbits emblemàtics com la neurologia, la psicopatologia i la història de la psiquiatria.

Data: 2 de desembre de 2020, a les 16:00
Inma Hurtado García
“Entre profesionales y pacientes: lo que el relato etnográfico hilvana”
En esta presentación pretendo mostrar los aportes de la investigación etnográfica en la comprensión de las lógicas socioculturales que subyacen a los procesos de atención a la enfermedad. En concreto, enfatizar su capacidad para hacer emerger un relato crítico a partir de aquellos aspectos obviados por la biomedicina que intervienen en las interacciones entre profesionales y pacientes. Utilizaré la propia experiencia investigadora en distintos dispositivos asistenciales, particularmente el hospital, para reflexionar sobre la etnografía como un relato de recuperación y aproximación a las diversas realidades –a menudo, en tensión– en torno al cuerpo, la salud y la enfermedad que se ponen en juego en el encuentro asistencial. Asimismo, plantearé cómo de la propia posición inestable e intersticial de investigar entre profesionales y pacientes se deriva el privilegio epistémico para profundizar en el conocimiento de su relación, para hilvanar los distintos marcos y sentidos desde los que cada cual se enuncia y para proponer intervenciones más efectivas en el ámbito de la salud.
Lloc: online (més informació)

Data: 16 de desembre de 2020, a les 16:00
Itxaso Martín
“La escritura y el contenido etnográfico como un todo: un ejemplo de construcción de un texto etnográfico sobre la locura”
La construcción del texto etnográfico es una parte sustancial de la propia investigación; es a través del texto (en su sentido más amplio) como se comunica el trabajo realizado. En esta propuesta se considera el contenido de la investigación y la construcción textual de la misma como un todo, pretendiendo producir un efecto comunicativo que acerca a lxs lectorxs a lxs protagonistas de la etnografía. Tras trabajar con más de 500 historiales médicos y cartas de personas internadas desde 1937 hasta 1950 en un psiquiátrico del País Vasco, se realiza una construcción textual de la etnografía que está fuera del lenguaje científico-lógico-racionalista. Tomando como referencia la forma de las cartas incluidas en los historiales (escritas hasta el último centímetro de papel), el texto etnográfico tendrá en ocasiones la misma presentación: páginas escritas más en los márgenes que en el parte central. De esta manera, se consigue enfatizar que se está hablando de personas situadas en los márgenes de la sociedad. Por otra parte, utilizando frases cortas y elipsis se crea un lenguaje que nos transmite el silencio, el hueco, que son estas personas para la sociedad. Aplicando el concepto de Richard Wagner (1813-1883) de “obra de arte total”, se habla de “obra etnográfica total”, una investigación antropológica que da importancia y cohesiona todas las partes de la misma, también la parte estética y la construcción textual.
Lloc: online (més informació)

Data: 13 de gener de 2021, a les 16:00
Fernando Vidal
“Narrativas del síndrome de cautiverio”
El síndrome de cautiverio (locked-in syndrome, LIS) es un fenómeno de muy baja prevalencia cuya causa principal es un accidente cerebrovascular en el tronco encefálico o una enfermedad neurodegenerativa como la esclerosis lateral amiotrófica. Los afectados quedan tetrapléjicos y no pueden hablar, pero mantienen las sensaciones corporales, la percepción, la conciencia y las funciones cognitivas. El proyecto “Antropología y fenomenología del síndrome de cautiverio” (Universitat Rovira i Virgili) se propone conocer las vivencias y experiencias de personas con LIS para profundizar en la comprensión del ser-persona, de la vida como valor y de las condiciones individuales y contextuales de continuidad o discontinuidad de la identidad personal. Uno de sus métodos consiste en el análisis de las narrativas autobiográficas (publicadas como libros, artículos, blogs, o comunicadas en entrevistas). Apoyándose en ejemplos, esta presentación abordará los desafíos, limitaciones y posibilidades de las “narrativas de la enfermedad”.
Lloc: online (més informació)

Data: 27 de gener de 2021, a les 16:00
Alexandra Bacopoulos-Viau
“Illness Narratives: Some Reflections from the History of Psychiatry”
In this presentation I will offer some reflections on the encounter between the historian and the archive, which are based on my work in the cultural history of psychiatry and the human sciences. I will do so in three sections. The first one focuses on the ever-problematic methodological and epistemological questions surrounding the uses of the patient’s voice. It presents some critical theoretical and conceptual issues that my colleague Aude Fauvel and I explored in a 2016 special issue of Medical History entitled “Tales from the Asylum. Patient Narratives and the (De)construction of Psychiatry”. The second section offers a vignette from my upcoming first monograph, Scripting the Mind, that centres on the aporia: What to do when the subject’s voice is literally erased? By turning to the (nonexistent) patient records of Dr. Pierre Janet (1859-1947), a leading turn-of-the-20th-century French mind scientist, this part interrogates the issue of the destruction of archives and the historical reconstruction that ensues. The third and closing section highlights some broader historiographical and practical implications raised by the above questions.
Lloc: online (més informació)

Ponents:

Inma Hurtado García (Universidad CEU-Cardenal Herrera)
Llicenciada en Antropologia Social i Cultural (2001) i doctora europea en Antropologia Mèdica (2010). El 2013 va rebre el Primer Premi d’Investigació Cultural Marqués de Lozoya del Ministeri de Cultura pel treball Cartografia d’una aspiració. Envelliment, salut i cures en la migració a la Costa Blanca. Ha realitzat estades de recerca a l’Amsterdam School for Social Science Research (ASSR) (Universitat d’Amsterdam), Sheffield Institute for Studies on Ageing (SISA) (Universitat de Sheffield) i el Department of Anthropology de la Universitat de Califòrnia a Berkeley. En l’actualitat treballa com a professora adjunta a la Facultat d’Humanitats de la Universidad CEU-Cardenal Herrera (Campus d’Elx). En aquesta última dècada les seues línies d’investigació inicials s’han ampliat a diferents camps de l’antropologia mèdica com les pràctiques i polítiques corporals, l’educació sanitària, la participació ciutadana en salut i la salut mental, així com a diferents enfocaments com la teoria feminista, els estudis CTS (Ciència, Tecnologia i Societat) i de Ciència, Tecnologia i Gènere (CTG).

Itxaso Martín (Euskadi Irratia)
Doctora en Antropologia (2015) amb la tesi Escrivint la bogeria, la submemoria i els silencis: dones buit com a mirall de la societat i la moral. Màster en Estudis Feministes i de Gènere (UPV, 2011), llicenciada en Antropologia Cultural i Social (UPV-EHU, 2010) i llicenciada en Comunicació Audiovisual (UPV-EHU, 2003). Ha publicat la novel·la Ni, Vera (Elkar, 2012) basada en la història de la seua besàvia, ingressada en un psiquiàtric de Guipúscoa de 1935 a 1986. Actualment treballa com a periodista a Euskadi Irratia (Ràdio Pública Basca).

Fernando Vidal (ICREA-Universitat Rovira i Virgili)
Fernando Vidal es va formar en psicologia i en història de les ciències a les universitats de Harvard, Ginebra i París, i a l‘École des Hautes Études en Sciences Sociales, París. Guanyador d’una beca Guggenheim, és, des del 2012, Professor d’Investigació d’ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats), a la qual es va incorporar després de més d’una dècada com a investigador sènior permanent de l’Institut Max Planck d’Història de la Ciència de Berlín. És especialista en la història intel·lectual i cultural de les ciències humanes des del Renaixement fins a l’actualitat, i s’interessa particularment per l’articulació de sabers i valors en la formació d’idees sobre l’ésser humà.

Alexandra Bacopoulos-Viau (Weill Cornell Medical College/New York University)
Alexandra Bacopoulos-Viau és investigadora visitant de l’Institut d’Història de la Psiquiatria de l’Escola de Medicina Weill Cornell de Nova York. La seua tesi doctoral, que va realitzar a Cambridge, va ser guardonada amb el premi a la millor dissertació 2014 del Fòrum d’Història de les Ciències Humanes de la History of Science Society. Actualment està convertint aquesta obra en un llibre titulat Scripting the Mind: Technologies of Writing and Selfhood in Modern France. Alexandra ha impartit classes a Cambridge, Harvard, McGill i NYU, i ha publicat diversos articles sobre la història de les disciplines “psy”.

5.- Global History of Science Seminar

Coordinadors: Oliver Hochadel (IMF-CSIC), Daniele Cozzoli (UPF) i Agustí Nieto-Galan (UAB).

Resum:
El “Global History of Science Seminar” (GHOSS) és un nou projecte col·lectiu que pretén aproximar els historiadors de la ciència als mètodes de treball i plantejaments historiogràfics de la història global. La crisi actual d’identitat de la història de la ciència com a disciplina acadèmica, junt amb les crisis que vivim en la nostra societat (en bona mesura conseqüència del procés de globalització accelerat de les últimes dècades), ens animen a reforçar el diàleg entre el passat i el present, i a repensar com hem escrit fins ara la nostra història de la ciència.

En les darreres dues dècades, un nombre creixent de debats historiogràfics s’ha centrat en connexions globals i aproximacions comparatives. Conceptes com la “Great Divergence” o “Industrious Revolution” en són alguns exemples. Aquests debats plantegen preguntes que tenen molt d’interès per a la història de la ciència, però també la història global podria aprofitar la recerca dels historiadors de la nostra disciplina. Pensem, per tant, que un diàleg entre historiadors “globals” i historiadors de la ciència seria mot útil i enriquidor.

El GHOSS consistirà en seminaris impartits (de manera virtual o presencial) per destacats experts en història global, per investigadors rellevants que han treballat en història global de la ciència, i es complementarà amb un “reading group” d’abast més local, que estem organitzant.

La nostra proposta de cara al curs 2020-21 és que la SCHCT financi (en format virtual, i si és possible presencial) tres seminaris impartits pels professors: Lissa Roberts, Franz Fillafer i Peer Vries (detalls dels seus CVs aquí sota). Es tractaria d’un seminari per trimestre, possiblement desembre, març, maig, amb dates encara a convenir. Els conferenciants cobrarien uns honoraris, i si s’escau, la SCHCT també cobriria el finançament del possible viatge i estada.

Data: 17 de desembre de 2020, de 18:30 a 20:00
Lissa Roberts, “The global history of science: what it is and what it isn’t”
Lloc: online (més informació)

Data: 18 de març de 2021, de 18:30 a 20:00
Franz Fillafer, “TBA”
Lloc: online (més informació)

Data: 17 de juny de 2021, de 18:30 a 20:00
Peer Vries, “The role of the state in the Great Diverging”
Lloc: online (més informació)

Ponents:
Lissa Roberts (University of Twente)
Lissa Roberts is Professor of Long Term Development of Science and Technology at the University of Twente. She received her Ph.D. in European cultural and intellectual history at UCLA, where she wrote a dissertation entitled From Natural Theology to Naturalism: Diderot and the Perception of Rapports. Since that time, she has held positions at a number of universities in both the United States (including UCLA, University of California at Irvine, Washington University, and San Diego State University) and the Netherlands. She now heads the STeP’s research program on “long term development of science and technology.” Professor Roberts’s current interests are oriented around three broad themes: 1) tracing the historical evolution and transgressions of the (claimed) divide between “science” and “technology”; 2) investigating science and technology as co-evolutionary constituents of the broader context in which they develop; and 3) understanding entrepreneurialism and innovation in historical context. This can be seen in her current research and recent publications, which focus on topics including eighteenth-century chemistry, the early development and application of steam technology, “entrepreneurial engineers,” and the cultural history of science and technology in and around Tokugawa Japan.

Franz Fillafer (Institute of Culture Studies and Theatre History (IKT), Austrian Academy of Sciences, Vienna)
Franz L. Fillafer studied history, philosophy, and political science at the Universities of Vienna, Oxford, and Berlin. 2012 Dr. Phil. (PhD) from the University of Konstanz. He served as a Junior Fellowship at the IFK/ Internationales Forschungszentrum Kulturwissenschaften in 2005/2006 and joined the Faculty of History of the University of Cambridge as a Fellow in 2007. In 2008 Franz Fillafer held a Marie Curie Fellowship at University College London (UCL). From 2008 to 2012 he was a researcher at the Centre of Excellence “Cultural Foundations of Integration” at the University of Konstanz, most recently he was a member of Jürgen Osterhammel’s Leibniz Prize Research Group “Global Processes” at the University of Konstanz and a lecturer in modern and contemporary history at Konstanz (2015–2018). In 2014/2015 he was awarded a Max Weber Fellowship at the European University Institute (EUI) at Florence. Franz Fillafer joined the Institute of Culture Studies and Theatre History (IKT), Austrian Academy of Sciences, Vienna, in September 2018.

Peer Vries (International Institute of Social History in Amsterdam)
Peer Vries is Honorary Fellow at the International Institute of Social History in Amsterdam. Previously he worked as Professor of Global Economic History at the University of Vienna, Austria. After graduation Peer Vries got a job at the Department of History in Leiden. Until 1997 that job consisted only and fully of teaching. He taught a very broad range of topics at all levels of the curriculum in the ‘bachelor programme’ as well as in the ‘master programme’: economic and social history, methodology of historical research, historiography, philosophy of history, history of the early modern world, history of twentieth-century Spain and global history, always with a clear focus on economic and social aspects. Peer Vries has always liked to be interdisciplinary. He has taught, for example, an introduction into economics for historians, economic and social history for sociologists, modern history for political scientists and an introduction into history for art historians, he has extensive experience with teaching and evaluating PhD. students, not only in his work for the Posthumus Institute and for ESTER, but also in many courses for other research schools in which he has participated. The Posthumus Institute is a research school in which all those engaged in economic and social history at academic institutions in the Netherlands and Belgium participate. ESTER stands for European graduate School for Training in Economic and social-historical Research. In the ESTER Network some 50 European universities participate. Peer Vries helped to co-ordinate and participated in so-called Research Design Courses of this School in Amsterdam, Barcelona, Bari, Brescia, Budapest, Evora, Gent, Munster, Nijmegen, Paris and Tampere.

6.- “Objectes perduts: explicar i exposar ciència a museus i altres llocs públics”

Coordinadors: Alfons Zarzoso (MHMC) i Pepe Pardo (IMF-CSIC)

Co-organitzat amb la Institució Milà i Fontanals – IMF-CSIC

Data: 21 de gener de 2021, de 19:00 a 21:00
Alberto Carli (Università degli Studi del Molise)
“Con la stessa spietata indifferenza di un anatomico. Italian Literature an Anatomy (XIXth-XXIth Centuries)”

Resum: The speech aims to highlights the relationship between literature, imagery and medicine. In Italy, during the second half of the 19th Century, many writers and poets often depicted anatomical museums, preparations, anatomy lessons and many anatomists became the characters of verses, novels and short stories. From 1880 onwards, through the rise of Verism, anatomy and other medical sciences were no longer subjects to be portrayed, but they represent a metre of literary construction. The writer, in order to represent reality, tends to identify with the scientist, thus avoiding any aesthetic filter in the narrative description. In the 21st Century, some
writers have set some novels back in the 19th Century and have returned to portraying the medical environment of the time in a contemporary way. Lloc: online, gotomeet

Data: 04 de Febrer de 2021, de 19:00 a 21:00
Laia Abril (Periodista, Fotògrafa, Artista)
“A History of Misogyny”: recerca, fotografia i exhibició pública”.
Lloc: online (més informació)

Data: 11 de març de 2021, de 19:00 a 21:00
Laura Martínez de Guereñu (Technical University of Munich, Germany)
“Resultados de investigación implementados como intervenciones artísticas: la obra de Lilly Reich en el Pabellón de Barcelona”
Lloc: online (més informació)

7.- Pangolins, meta-anàlisis i Einstein: comunicar ciència en 280 caràcters

Coordinador: Oscar Montero-Pich

Resum:
La proposta que llancem és una conferència en forma de diàleg entre dos experts en divulgació científica al voltant de com comunicar i divulgar ciència en un entorn digital a partir d’aplicacions que ens apropen a un públic molt heterogeni, difícil de classificar. “Com comunicar ciència en 280 caràcters” vol incidir en alguns aspectes de la divulgació: la potencialitat d’eines com twitter per transmetre ciència, la capacitat de seduir públics, les estratègies comunicatives a l’hora de presentar un (fil) o tweet, la forma de plantejar polèmiques, i al mateix temps vol incidir en d’altres qüestions com la (equi)distància o no que ha de tenir un divulgador i les conseqüències de ser-ho (o no), la ideologia, els valors o la professionalitat en el món virtual, els riscs de divulgar ciència en espais fragmentats així com el pes de la comunitat científica o la percepció del món de la ciència respecte als divulgadors… Es possible comunicar ciència a partir d’eines com Twitter? O bé el mitjà determina a priori el contingut què estem disposats a admetre com a “científic” o “rigorós”?. Aquesta i d’altres preguntes s’intentaran resoldre de la mà d’Àlex Richter i Bruno Martín.

Aquest debat va dirigit a tots els públics malgrat que és d’especial interès per tot historiador que s’hagi trobat alguna vegada amb el repte d’intentar divulgar continguts científics cap a un públic determinat, sigui o no acadèmic. El format que se li vol donar és el de conferencia i, alhora, debat obert al públic des de l’inici, amb l’ajuda d’un moderador que guiarà la conferencia. L’espai vol allunyar-se de la sala de conferències i proposar un mini-teatre o espai divulgatiu polivalent per tal d’apropar ( i seduir) un públic no acadèmic. I per últim, s’estudia la possibilitat de diversificar la conferencia amb continguts visuals o musicals.

Data: cancel·lat per causes de força major 12 de maig a les 18.30
Bruno Martin, Alex Richter-Boix i Oscar Montero-Pich
Debat/Taula redona “Pangolins, meta-anàlisis i Einstein: comunicar ciència en 280 caracters”
Lloc: Centre Cívic Drassanes (Barcelona) i online (més informació):

Ponents:
Bruno Martin
Llicenciat en biologia (Durham Univ), màster en comunicació científica (Imperial College de London) i periodista freelance en ciència i medi ambient. Ha publicat en el País, i escriu i presenta “Darwin, te necesito” una sèrie divulgativa sobre mites científics i d‘altres qüestions. Aviat el tindrem comunicant a Scienseed.

Alex Richter-Boix
Biòleg, doctor en Ecologia evolutiva i divulgació científica. És també autor del blog andaresdelaciencia.com. Actualment, comunica ciència a través del seu compte personal a twitter (28k).

Oscar Montero-Pich
Humanista, doctor en història de la ciència. Faré de moderador en el debat.

8.- Situating space technology between lab and field sciences

Coordinadora: Gemma Cirac-Claveras (UPF)

Resum:
Historians of 20th Century science have portrayed a time when science was organized along the lines of a modern division between field and laboratory sciences. It has been described that many scientific and technical institutions, professions and funding organisations rejected the field as an outmoded and second-class arena in contrast with the promise of modern laboratory physics. Earth-orbiting satellites (and space technologies more broadly), usually portrayed as hallmarks of modernity and paradigmatic examples of Big Science, belong to this imagined laboratory science.

While this dominant representation is useful to describe and understand many developments of the so-called space age history, it fails in dealing with several aspects of space technology. In particular, it has tended to downplay the role of natural historical practices of data collection and interpretation in conceiving remote sensing satellites* in the 1960s and 1970s in the USA, France, Sweden, Europe, or Canada. Noticeably, for exemple, satellite remote sensing work casted a fieldwork-driven mode of research, focusing on data collection and field observations, as contrasted with the platform-driven character of much of the space program and with theory-driven laboratory physics. Also, another example, in those early years, remote sensing data analysis emphasized visual data analysis based on taxonomic standards for classification and identification, instead of precise, quantitative measurement for physical explanation characteristic of the ideal of lab sciences.

In sum, the development of satellite remote sensing programs, and the practical use of the data generated with them, certainly adopted many features of the organizational culture typical from Big (space, laboratory) science. However, this representation does not exhaust or extinguish other frames. In particular, the tradition of the field sciences was also an important feature to extant practices and visions of satellite remote sensing work -and this tie has not been broken and remains strong today.

The three papers proposed in this cycle will ensure the importance of field practices in the development and use of satellite remote sensing technology. They make a plea for reading satellite history also as part of field sciences practices tradition. They will show and explain different aspects of the epistemological, ideological and political connections between field sciences and laboratory (space) sciences, as displayed in remote sensing satellite technology.
In turn, while taking the case of satellite remote sensing technology, this cycle of conversations aim to discuss one of the key questions to the history of 20th century science: the demarcation between lab and field sciences. How these boundaries are negotiated? Why and by whom exactly? How are they contested, modified, or perpetuated? What stories do they tell us?
*Remote sensing is here understood as a technique for gathering data about the Earth with a sensor placed inside an Earth-orbiting satellite.

Data: 3 de febrer de 2021, de 16:00 a 17:30
Kristine C. Harper
“Eyes looking up, eyes looking down: blurring the field/lab boundary in meteorology”
Vídeo

Data: 10 de febrer cd 2021, de 16:00 a 17:30
Sebastian Grevsmühl
“Exploring the borders of lab and field sciences in Antarctica: Which lessons for remote sensing through satellites?”
Vídeo

Data: 17 de febrer de 2021, de 16:00 a 17:30
Chunglin Kwa
“The smallest unit of landscape: a concept negotiated between field sciences, aerial photography and remote sensing through satellites.”
Vídeo

Ponents:
Chunglin Kwa (University of Amsterdam)
“The smallest unit of landscape: a concept negotiated between field sciences, aerial photography and remote sensing through satellites”
Chunglin Kwa teaches history of science and philosophy of science at the University of Amsterdam. He has published numerous studies on the history of the environmental sciences, addressing subjects such as Big Ecology, the concept of the landscape, and ecological complexity. Another research subject of his is into the notion of different styles of science. He is author of Styles of Knowing (2011), and more recently, What is Truth? A new philosophy of science of the sciences and the humanities(2018).

Kristine C. Harper (Florida State University; University of Copenhagen)
“Eyes looking up, eyes looking down: blurring the field/lab boundary in meteorology”
Kristine Harper is Professor of History and Philosophy of Earth Sciences at Copenhagen University. A meteorologist and oceanographer for twenty years before completing her Ph.D. in History of Science at Oregon State University, her research focuses on the atmosphere and hydrosphere. Harper’s most recent book, Make it Rain: State Control of the Atmosphere in Twentieth Century America (Chicago, 2017), won the Louis Battan Author’s Award from the American Meteorological Society. She is also the author of Weather by the Numbers: The Genesis of Modern Meteorology (MIT Press, 2008) and a co-editor of Exploring Greenland: Cold War Science and Technology on Ice (Palgrave Macmillan, 2016). Her current research is focused on desalination efforts in the mid-20th century.

Sebastian Grevsmühl (Centre de recherches historiques (EHESS))
“Exploring the borders of lab and field sciences in Antarctica: Which lessons for remote sensing through satellites?”
Sebastian Grevsmühl is CNRS researcher at the Centre de recherches historiques (EHESS) in Paris. He is a historian of science, technology and environment who specialises in environmental history and visual studies. He has written mainly on the geophysical sciences, environmental history, polar history and the history of explorations, visual culture and the role of images and metaphors in science. He is the author of La Terre vue d’en haut: l’invention de l’environnement global (Seuil, 2014).

9.- Alimentació i aigua: entre la salut i la política en l’Europa moderna Cancel·lat per la crisi sanitària

FOOD & WATER: BETWEEN HEALTH AND POLITICS IN MODERN EUROPE

Coordinador: Josep L. Barona-Vilar (IILP-UV)

Resum:
Els estudis sobre alimentació s’han consolidat com un àmbit acadèmic de recerca interdisciplinària, amb grups de recerca, institucions, revistes i col·leccions de llibres. La present proposta inclou algunes investigacions destacades en el context europeu. Es basa en sis seminaris d’investigació impartits concentradament en dos dies a finals de març del 2021 o primers de maig del 2021 a València, segons el calendari de l’Institut Interuniversitari López Piñero.

Food studies area consolidated interdisciplinary reasearch field, endowed with research groups, institutions, journals, and book collections. The present proposal includes some of the prominent research in the European context. It is based on six research seminars which could take place at the end of March 2021 or first of May 2021 in Valencia, depending on the schedule of the Institut Interuniversitari López Piñero.

Data: març -maig del 2021 (cancel.lat per la crisi sanitària)

1.- Peter Scholliers (Vrije Universiteit Brussel)
“Bread and health in Europe in the long nineteenth century”
Throughout Europe up to the 1860s, bread caused by far the biggest worry to local governments. Pharmacists, university professors, medical boards and city administrations tried to control the many forms of adulteration, but often failed (especially in times of dearth). By 1900, however, bread was far less adulterated (milk, cheese, wine and meats taking its place). What happened? Did control improve and/or repression augment? Did chemical laboratories become more efficient? Perhaps, but a possible reply may be found in the mechanization of the bakery, as some contemporaries mentioned. Kneading machines and hot-water ovens would guarantee more hygienic production conditions and allow more control. This presentation will test the latter hypothesis without, of course, neglecting other factors.

2.- Jean- Pierre Williot (Université Sorbonne, Paris)
“Food, transport and mobility: a history of railway catering”
Eating in transport requires multiple choices. The traveler can take away his food. He may also buy a meal or supplies at a store near his transportation. He can finally hope to find food on the way. The railways have responded to this need according to multiple offers: station buffet, dining car, sales on the platforms … The variety of this market has evolved since the 1830s. The food cultures that are associated according to the countries have promoted multiple food exchanges. The presentation will show the richness of this approach to understand what was and what could be a restoration in mobility.

3.- David Gentilcore (Università di Venezia Ca Foscari)
“Is the water safe to drink? Water management and consumptionin Europe, 1500-1800”
Historians have tended to assume that in early-modern Europe people avoided the water, as too unsafe, risky and generally unhealthy to drink. This apparently explains the very high consumption of alcoholic beverages, as well as preferences for (say) wine, as expressed culturally. And yet, the assumption that the water was always and everywhere risky is clearly flawed. Early modern Europeans knew, through experience, which waters were ‘best’ and to take certain precautions when it came to the consumption of water. To introduce issues of both water management and water consumption, my paper will focus on Naples, for a time Europe’s most populous city, in comparison with other urban realities, both in Italy and throughout Europe.

Data: març -maig del 2021 (cancel.lat per la crisi sanitària)
4.- Josep L. Barona (Universitat de València)
“International Diplomacy and Nutrition. The Imperial Institute of Nutrition (1920-1945)”
Japan experienced during the last decades of the 19th century and the interwar years a period of scientific and technical development following the Western model. The present seminar will discuss the nutritional condition of the Japanese population, problems caused by beriberi and unbalanced diet. The Imperial Institute of Nutrition (Tokyo, 1920) became an international referent in the eyes of European experts due to a huge international diplomacy campaign around his leader and director: Tadasu Saiki.

5. Ximo Guillem-Llobat (Universitat de València)
“Regulating the quality of edible oils in Spain in the late nineteenth and early twentieth centuries”
At the turn of the century the production of olive oil experienced an unprecedented increase in the Iberian Peninsula. In this context the regulation of edible oil in the local market was thoroughly transformed in a process that involved many different historical actors. Producers, exporters and the main medical authorities were very active in the drafting of these regulations, but the implementation of these rules depended also on other agents such as chemical analysts, agronomists and gastronomes. In this paper we shall consider how did these debates on the quality of edible oils evolve in this context and which were the methodologies and parameters used in evaluating quality.

6. Ignacio Suay-Matallana (Institut Interuniversitari López Piñero-UMH)
“A mysterious and fascinating spring: medical, popular, economic and political discussions around the construction of the Alameda spa”
This talk studies the transformation of a spring, placed in the city centre of Valencia, into a spa in the 1930s. This process mobilised a large number of agents, like chemists or physicians, but also politicians, journalists, and the general public. The accidental discovery of the spring was soon enjoyed by some popular bathers considering the water as a miraculous source of health. Then, chemists and physicians start discussing the medical properties of the water, as well as its compositions. All these discussions emerged in a very complex political moment: the last years of the Monarchy and the arrival of the 2º Republic, making this case relevant to explore the interactions between science, spas, economy and politics in early-20th Century Spain.

Lloc: Palau de Cerveró – Institut Interuniversitari López Piñero, València (més informació)

Ponents:
Peter Scholliers (Vrije Universiteit Brussel)
He studies food history of Europe since the late 18th century, with particular attention in the popularization of nutritional knowledge. Recently, he started the investigation of the history of bread with interest in health and technology. He is co-editor of two journals (Food & History, and Appetite), and published “The popularization of a new nutritional concept: the calorie in Belgium, 1914-1918” in D. Gentilcore & M. Smith (eds), Proteins, pathologies, and politics (Bloomsbury, 2019).

David Gentilcore (Università di Venezia, Ca Foscari)
David Gentilcore is Professor of Early Modern History at the University of Leicester (UK). He is the author of seven books, most recently Food and Health in Early Modern Europe (2016), and co-edited (with Matt Smith) Proteins, Pathologies and Politics: Dietary Innovation and Disease from the Nineteenth Century (2019). His interests are now focusing on water and he has been awarded a European Research Council Advanced Grant to explore The Water Cultures of Italy, 1500-1900. He is book reviews editor of the journal Food & History.

Jean-Pierre Williot (Université Sorbonne, Paris)
Professor of Contemporary History. His main field of research focuses on economic and social history with three topics : food history in Europe, and specifically in France, history of energies with a particular attention on gas history, and a field devoted to consumers and innovation. His next publication in 2019 will be a History of railway catering in France, XIX-XXI centuries. He is also co-director of a book collection, European Food Issues, Peter Lang.

Josep L. Barona (Universitat de València)
Professor of History of Science, Universitat de València. Most recent research on health and food policies, and international diplomacy in Europe during interwar years. His last book: “Health and Policies in interwar Europe. A transnational perspective (London, Routledge, 2019).

Ximo Guillem-Llobat (Universitat de València)
Professor of History of Science at the Institut Interuniversitari López Piñero, Universitat de València. His most recent research is focussed on the analysis of toxic regulation such as industrial fumes and pesticides.

Ignacio Suay-Matallana (Universidad Miguel Hernández)
Assistant professor of history of science (Faculty of Medicine, UMH, Alicante, Spain), his work is focused on customs laboratories, and sites of chemistry, and he is interested in the material culture of chemistry, water analysis, chemistry textbooks, and the role of chemical experts in the period 1850-1950. He is the secretary of the EuChems WP for the History of Science since 2015.

10.- El Servei Meteorològic de Catalunya, 100 anys d’història

Coordinadors: Josep Batlló i Pasqual Bernat

Resum:
L’any 1921 es va crear el Servei Meteorològic de Catalunya, una institució concebuda com una peça més de l’articulació del govern de la Mancomunitat de Catalunya, però, que al mateix temps, recollia una tradició d’observació dels fenòmens meteorològics molt arrelada al país. Una circumstància que encara perviu i que té en el modern Servei un referent indispensable. Va saber combinar la recerca sobre la meteorologia de Catalunya amb un servei a la població i la societat de forma molt equilibrada i alhora participar en els projectes i programes internacionals de recerca.
Alhora, enguany també es compleixen els 150 anys del naixement i els 50 de la mort d’Eduard Fontserè, únic director del Servei Meteorològic de Catalunya en el període 1921-1939 i figura cabdal en la física del primer terç del segle XX a Catalunya i també en la formulació d’un projecte científic catalanista.

Data: 23 de març de 2021 a les 20:00.
Josep Batlló (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)
“El Servei Meteorològic de Catalunya: una empresa comú”
Lloc: Seu de l’Agrupació Astronòmica d’Osona a Vic.

Data: 20 d’abril de 2021 ales 20:00
Antoni Roca (UPC)
“Eduard Fontserè: Físic, Meteoròleg i dinamitzador cultural”
Lloc: Seu de l’Agrupació Astronòmica d’Osona a Vic.

Data: 18 de maig de 2020 ales 20:00
Aitor Anduaga (UPV/EHU)
“La formació de la meteorologia professional”
Lloc: Seu de l’Agrupació Astronòmica d’Osona a Vic.

11.- Recreació històrica de les primeres fotografies de muntanya a Catalunya

Coordinador: Ramon Barnadas Rodríguez

Resum:
Les primeres fotografies de muntanya a Catalunya de les que es conserva imatge van ser fetes mitjançant el procediment del col·lodió humit, procediment que implicava la preparació i revelatge in situ de les plaques fotogràfiques.1 Les imatges en qüestió (de les quals no es conserva el negatiu) van ser preses a sant Llorenç del Munt abans del 1878, essent publicades mitjançant fototípia al primer Àlbum Pintoresch Monumental de Catalunya de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques. Comparativament amb allò que passava en altres parts el món, les alçades a les que van ser preses les imatges referides són modestes, però això no treu que no tinguin un valor intrínsec per motius diversos. D’una banda, suposen un canvi en la manera de veure l’entorn, ja que en elles el paisatge és el protagonista, en clara oposició a la tendència de l’època, centrada en el patrimoni historicoartístic. D’una altra banda, la seva obtenció tampoc no va ser fàcil: calia transportar un laboratori, líquids i operar al mig de la muntanya, fet que, per exemple, va causar que en ocasions els reactius es glacessin degut a les baixes temperatures. La proposta combina xerrades i activitats amb la intenció d’explicar i recrear diversos aspectes que van fer possible l’obtenció i difusió de les imatges esmentades, i ho fa des de diversos vessants, combinant aspectes humanístics amb tècnics. La proposta, en definitiva, consta de quatre sessions:

1.- En la primera es realitzaran tres conferències curtes consecutives d’uns 30 minuts cadascuna a una de les sales de l’IEC. En la primera d’elles s’explicarà com va tenir lloc la gènesi dels àlbums pintorescos (n’hi va haver 6 publicats entre 1878 i 1885); en la segona es tractaran algunes de les tècniques fotomecàniques de reproducció de les imatges de finals del segle XIX, entre elles la fototípia, que va donar lloc als àlbums en qüestió; i, finalment, s’indicaran mètodes de localització geogràfica d’indrets a partir d’imatges, aplicant-los a les fotografies de Sant Llorenç del Munt. S’estan realitzant gestions per dur els sis àlbums a la sessió perquè estiguin a la disposició del públic (ara mateix ja es compta amb tres).

2.- Taller pràctic preparació de diversos tipus de paper sensible emprats a finals del segle XIX (paper salat, albúmina, …).

3.- Sortida de camp a Sant Llorenç del Munt amb l’objectiu d’obtenir negatius al col·lodió amb una càmera de plaques, emprant vidre com a suport de l’emulsió sensible i revelant-los allà mateix. El tractament de les plaques es farà amb un laboratori portàtil contemporani. En funció de la quantitat de negatius que es puguin realitzar, es podria emprar algun d’ells a la quarta sessió per fer positius per contacte i amb llum solar a partir dels paper preparats prèviament a la segona sessió.

4.- Taller pràctic en què s’obtindran positius per contacte en els papers preparats a la segona sessió.

Enllaç

Conferències

Data: 03 de juny de 2021, de 18:30 a 20:00 h

Lloc: Barcelona, Institu d’Estudis Catalans. L´acte també serà retransmès en directe (https://youtu.be/0u7QQS8t6uI)

Programa:

18:00 Presentació de l’acte: Ramon Barnadas

18:05 Intervenció de Carles Mitjà, Un recorregut per la imatge fotogràfica impresa

18.30 Intervenció de Ramon Barnadas, Gènesi dels àlbums pintorescos monumentals de Catalunya

19.00 Intervenció de Gregori Guasp, Estratégies matemàtiques per a la localització de les imatges

19.30 Debat conjunt i participació del públic

20:30 Cloenda

*Aforament limitat (33 assistents), accés a les 17:45 h, inscripcions (fins al 2 de juny) aquí

Tallers de preparació de papers fotoquímics del xix

Dates: 11 de juny de 2021 de 18:30 a 20:00 h

15 de juny de 18:00 a 19:30

Lloc: Barcelona, Cercle Artístic de Sant Lluc, c/ Mercaders, 42
Ponents: Salvador Tió i Ramon Barnadas
Inscripció aquí

Sortida de camp: Obtenció de negatius al col.lodió

Data: 13 de juny de 2021, al matí

Lloc: Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l´Obac.

Al camí de la Mola al Morral del Drac. (L´accés a la zona on es farà la fotografia estarà restringit a un total de 20 persones).

Ponents: Lourdes Delgado i Israel Ariño