Per Júlia Massó i Núria Pujol

Has sentit mai a parlar de l’imperi dels Habsburg? Quina relació hi té amb la història global? El passat 18 de març l’historiador de l’acadèmia austríaca de la ciència Franz Fillafer va respondre, entre d’altres, a aquestes qüestions en el marc del segon col·loqui del cicle Global History of Science Seminar (GHOSS), la primera ponent del qual fou la historiadora Lissa Roberts. Fillafer – a l’igual que la seva col·lega Roberts, inicià el seu col·loqui contextualitzant els oients en la idea de knowledge in transit, o coneixement en moviment, que va esdevenir especialment fascinant en el món de la història de la ciència després de la presentació d’aquesta per part de James Secord al 2004.

Però quina relació té la circulació de coneixement amb la història de l’imperi de Habsburg? També conegut com La Monarquia del Danubi pels historiadors destaca per les seves peculiaritats com a organització territorial sense cap llei orgànica ni cap institució compartides entre els regnes que constituïen la Monarquia. Només el blasó d’una mateixa casa reial constituïa un punt comú que unia tots els territoris. L’imperi va rebre el nom del castell de Habsburg, ubicat a Suïssa, on s’originà la nissaga, però s’estengué per bona part d’Europa central i occidental, essent Viena la seva capital.

Figura 1: Blassó de l’imperi Habsburg a la Catedral de Viena. Font: Gwendolyn Stansbury

D’altra banda, comptava amb diverses branques, entre les que s’hi troba l’espanyola. La vida de l’imperi, entre 1526 i 1918 estigué marcada no només per la seva àmplia diversitat geogràfica, sinó també per una sèrie de diversitats lingüístiques, religioses i legals dins les quals s’emmarcaven intercanvis de coneixement, en línia amb la idea de “circulació en moviment”.

Sense desmerèixer el concepte de Secord, Fillafer intentà aportar-hi una nova visió. El fil conductor de la xerrada va estar al voltant de la problematització de la idea de circulació, un tema fins ara poc explorat. Fillafer inicià la ponència destacant la gran estructura jeràrquica de poder que envolta la circulació. Per a il·lustrar-ho, va recórrer a una idea del seu col·lega Kapil Raj -expert en història global- qui explica en el seu llibre The brokered world que la circulació consisteix en actes de reapropiació entre contemporanis.

Per acabar, Fillafer va concloure que malgrat les seves successives fragmentacions i ramificacions que es van materialitzar amb la caiguda de l’imperi al 1918, això no suposà l’esvaniment d’unes dinàmiques d’ordre mundial que es van construir al seu voltant, durant els seus gairebé 400 anys de vida. Finalment, una ronda de preguntes va acabar d’amenitzar la vetllada.

Si en voleu saber més, podeu recuperar la xerrada al nostre canal de Youtube.