Cicle de Col·loquis de la SCHCT 2024/2025
Primer semestre
Cicle: Arxius, investigació i patrimoni científic: una mirada des de la historia de les ciències (cicle coorganitzat amb l´Institut Interuniversitari López Piñero)
En els últims anys, la reflexió sobre els arxius s’ha tornat cada cop més ampla i variada, fins al punt de parlar-se en diverses disciplines -inclosa la història- d’un “gir arxivístic”. Situat en l’Institut Interuniversitari López Piñero, el projecte “Arxius, investigació i patrimoni científic: una mirada des de la història de les ciències” pretén posar en el centre de la discussió els arxius vinculats a les ciències i el coneixement. Per a això, comptarem amb la participació d’especialistes que ens ajudaran a explorar diferents maneres de pensar els límits, possibilitats i usos dels arxius en la investigació. Què entenem quan parlem d’arxius científics? Com es construeixen? Quin rol compleixen els diferents actors (arxivers, bibliotecaris, investigadors, etc.) en la seua constitució? Com ens vinculem amb la seua dimensió pràctica i material? Com es veu condicionada la investigació per la configuració dels arxius? D’altra banda, busquem reflexionar sobre els dispositius que configuren i habiliten el nostre treball als arxius, i volem parar especial atenció en com aquests condicionen les pràctiques de la investigació. Estem convençudes que una reflexió crítica sobre aquests espais contribuirà a plantejar nous interrogants en el camp de la història de la ciència i la tecnologia.
D’aquesta manera, busquem generar un espai de reflexió entre investigadors/es, arxivers/es i especialistes del patrimoni per a entendre les configuracions i desafiaments que possibilita una aproximació crítica als arxius, des d’un enfocament històric, teòric i pràctic. Per a això, realitzarem un cicle de seminaris mensuals on comptarem amb la participació d’experts/es en la matèria, el treball dels quals se situa tant dins com fora de la història i els estudis sobre la ciència. Les preguntes i els interrogants que sorgisquen d’aquestes primeres sessions serviran com a estímul per a una jornada programada a finals del gener de 2025. En aquesta ulterior trobada, ens centrarem de manera més directa en els arxius científics i treballarem col·lectivament en casos d’estudi concrets per a repensar el nostre treball com a investigadors/es i la seua relació amb els arxius.
Títol: “Archivio versus Museo? Considerazioni preliminari sulle fonti nella storia della scienza”
Data: 10 d’octubre 2024 – 16:30
Format: Online
Ponent: Marco Beretta (Università di Bologna)
Resum: La varietat de fonts de la història de la ciència sembla incompatible amb la gestió de les col·leccions que, des de finals del segle XVIII, ha guiat a les autoritats estatals europees en la configuració d’arxius, biblioteques i museus. Aquesta classificació del patrimoni cultural, establida en el segle XIX i encara predominant avui dia, ha condicionat de manera molt marcada la nostra disciplina assimilant-la a una forma de coneixement dominada pel text. La creació, a principis del segle passat, de museus d’història de la ciència ha seguit una vida independent, fins a temps molt recents, dels destins de la història de la ciència. Basant-me en alguns exemples històrics i experiències personals, em propose il·lustrar els elements constitutius d’aquesta dicotomia.
Marco Beretta és catedràtic d’Història de la Ciència a la Universitat de Bolonya. S’ocupa de la història de la química, la historiografia de la ciència i la història material i visual de la ciència. Les seues investigacions han sigut premiades amb el “Dibner Prize for outstanding museum work” (2006), el “Bunge Prize for the history of scientific instruments” (2004) i el “Hist Award for Outstanding Achievement in the History of Chemistry” (2022). De 2004 a 2016 dirigí la revista d’història material i visual de la ciència Nuncius (Brill) i actualment dirigeix, juntament amb Sven Dupré, la sèrie de monografies Nuncius Series per a Brill. Es membre del Consell Científic del Museu Galileu de Florència, del qual fou anteriorment vicedirector (2004-2012). Entre les seues últimes publicacions, destaca el llibre “The Arsenal of Eighteenth-Century Chemistry. The Laboratories of Antoine Laurent Lavoisier (1743-1794)”, Brill, 2022, amb Paolo Brenni.
…………………………………………………………………
Títol: “Weaving worlds: archives, science, and the politics of colonial museums”
Data: Dimecres 04 desembre, 10:30
Format: Online
Ponent: Mike Jones (University of Tasmania)
Resum
Durant bona part de la seva història, els grans museus colonials han estat considerats com a “catedrals de la ciència”, dissenyats per ampliar el coneixement humà i educar el públic. A més dels exemplars i artefactes, aquesta tasca depèn de l’expertesa disciplinària, l’accés a fonts publicades i amplis registres d’arxiu, com ara registres, fitxers de recerca, notes de camp, il·lustracions, fotografies i correspondència amb xarxes internacionals de col·leccionistes. Tot i que aquests recursos acumulats van ser, en el passat, una font d’autoritat i poder institucional, les últimes dècades han convertit els museus en espais de debat, on les seves diverses col·leccions s’han utilitzat per donar suport a formes de treball més relacionals, polifòniques, participatives i específiques al context. En aquest article, el Dr. Mike Jones exposarà els canvis en la política de les col·leccions i els arxius dels museus, amb un enfocament especial en les col·leccions etnogràfiques i antropològiques australianes. També destacarà la complexa interacció entre històries i sistemes de coneixement presents en els museus i els seus arxius, i explorarà com els enfocaments més distribuïts, relacionals i ètics poden ajudar les comunitats a teixir perspectives diverses sobre el món.
Biografia
El Dr. Mike Jones és arxiver, historiador i consultor de col·leccions amb més de 15 anys d’experiència treballant al sector GLAM (galeries, biblioteques, arxius i museus) en projectes de digitalització, arxivística i història pública. La seva recerca interdisciplinària explora la història dels arxius i museus, així com les maneres en què el coneixement basat en col·leccions és documentat, gestionat, exhibit i accessible. Actualment, és investigador postdoctoral en Històries Indígenes i Colonials a la Universitat de Tasmània i participa en diversos projectes col·laboratius amb comunitats de Primeres Nacions, professionals de museus, arxivers i acadèmics. El seu primer llibre, Artefacts, Archives, and Documentation in the Relational Museum, va ser publicat per Routledge l’any 2021.
……………………………………………………………………
Títol: “El Archivo de fuentes orales: un puente entre la memoria de las mujeres y la historia de género”
Data: 12 de desembre 2024 – 16:30
Format: híbrid (online i Sala de conferències IILP-UV
Ponent: Miren Llona (Universidad del País Vasco (UPV/EHU)
La creació d’un Arxiu de fonts orals respon a la necessitat d’obtindre nous documents que ens permeten accedir a la subjectivitat d’una època, és a dir, a les formes específiques i personals d’entendre i interpretar la realitat per part dels subjectes del passat. En eixe sentit, la creació d’un arxiu de veus resulta, d’una banda, una eina imprescindible per a realitzar un tipus d’investigació històrica interessat en les identitats i en les diferents maneres d’estar en el món dels subjectes històrics i, per un altre, és fonamental per a escriure una història a contracorrent, que es propose rescatar els diferents sentits del passat, eludint les versions úniques i tancades de la història. Des d’eixa perspectiva, la història oral ha complicat l’anàlisi del passat, introduint qüestions teòriques i metodològiques relacionades amb el llenguatge, la narrativa, les emocions i la memòria i entrant en els debats i àmbits de preocupació de la història cultural, la història el discurs, la història de les emocions i especialment de la història de gènere.
Ponent: Miren Llona. Soc professora d’Història Contemporània en la Universitat del País Basc UPV/EHU. El meu treball de recerca se centra en tres àrees d’interès: la història oral i l’anàlisi de la memòria i de la subjectivitat; la història de gènere i l’estudi de les relacions de poder entre homes i dones; i la construcció de les identitats contemporànies des d’una perspectiva nacional, de classe i de gènere. Al llarg de la meua carrera acadèmica he desenvolupat un ampli activisme associatiu: en 2004, des del Grup d’investigació Experiència Moderna, fundem l’Arxiu d’Història Oral AHOA, del qual soc presidenta en l’actualitat. Entre 2008 i 2012 vaig formar part del consell de direcció de la Internacional Oral History Association (IOHA). Des de 2018 forme part de la Junta directiva de l’Associació Espanyola d’Investigació d’Història de les Dones (AEIHM). Així mateix, des de 2004, presidisc el Centre de Documentació de Dones Maite Albiz-Emakumeen Dokumentazio Zentrua. He publicat diverses monografies i articles en revistes especialitzades com a Història Contemporània, Arenal, Història Social o Història i Política.
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
Títol: “Monopolizing Knowledge: The East India Company and Britain’s Second Scientific Revolution”
Data: Dijous 21 de novembre 10:00-11:00
Format: Espai Cràter (Olot)
Ponent: Jessica Ratcliff. Treballa sobre la història de la ciència i la tecnologia. Està especialitzada en enfocaments socials i materials de la història del coneixement, amb un enfocament a la Gran Bretanya i el seu antic imperi des dels segles XVII fins al XIX. La professora Ratcliff treballa actualment en un llibre sobre la ciència i la Companyia de les Índies Orientals.
Col·loqui coorganitzat amb la Trobada de la SCHCT a Olot
………………………………………………………………………
Títol: “The interdisciplinary challenges of the history of Earth sciences”
Data: Dissabte 23 de novembre 12:00-13:00
Format: Espai Cràter (Olot)
Ponent: Ezio Vaccari. Professor titular d’Història de les Ciències i les Tècniques i director del “Centre de Recerca sobre la Història de les Muntanyes, la Cultura dels Materials i les Ciències de la Terra” de la Universitat d’Insubria (Varese, Itàlia). És president de la Comissió Internacional d’Història de les Ciències Geològiques (INHIGEO). Va ser president de la Societat Italiana d’Història de la Ciència del 2018 al 2020. El 2020 va rebre el premi Mary C. Rabbitt d’Història i Filosofia de la Geologia de la Societat Geològica d’Amèrica.
Col·loqui coorganitzat amb la Trobada de la SCHCT a Olot
………………………………………
Títol: Herbaris Bolòs.
Data: 30 de novembre de 2024, 09:30 a 14:00
Format: Espai Cràter – Sala Magma (Olot).
Ponent: Neus Ibàñez, investigadora CSIC.
Col·loqui coorganitzat amb el Memorial Oriol de Bolòs a Olot
……………………………………………………………………
Títol: Bolòs i la ciutat d’Olot
Data: 30 de novembre de 2024, 09:30 a 14:00
Format: Espai Cràter – Sala Magma (Olot).
Ponent: Miquel Àngel Fumanal, president del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca
Col·loqui coorganitzat amb el Memorial Oriol de Bolòs a Olot