Cicle de Col·loquis de la SCHCT 2025/2026
Cicle: Universitat i Societat
Títol: La materialitat de la història de les matemàtiques als museus.
Data: 27 novembre 2025, 16:00 (CET)
Format: online (Zoom)
Ponent: Elena Menta Oliva (premi professional SCHCT 2025)
Graduada en Filosofia (UB), i amb els màsters en Formació del Professorat (UB) i Història de la Ciència (UAB), actualment cursa els estudis de doctorat en filosofia a la UB, dins el grup Logos amb finançament del Barcelona Institut of Analytic Philosophy. Aquest recorregut acadèmic ha estat marcat per l’interès en les connexions interdisciplinàries i per la comunicació d’aquestes; i la recerca actual se centra en la filosofia de la pràctica matemàtica, concretament, en l’ús dels formal proof assistants
Resum: Com introduir la història en museus de matemàtiques actuals? Una possible manera seria a través de la proposta d’unitat expositiva “Prohibit no tocar la història de les matemàtiques” formada per mòduls manipulatius basats en elements de la cultura material de la pràctica matemàtica: àbacs, compassos, pissarres, targetes perforades, calculadores, ordinadors… En aquesta presentació es justificarà com aquesta pot ser una manera de conjugar coherentment historiografia de les matemàtiques i museogràfica. També es presentaran amb detall alguns dels mòduls per il·lustrar tant el contingut teòric que encapsulen, com de quina manera permeten aterrar la pràctica matemàtica en una materialitat històricament situada, baixant-la del reialme d’abstracció històrica. (Aquesta presentació recull les reflexions i resultats del Treball Final de Màster per al màster d’Història, Ciència i Societat (UAB) el 2024, després de realitzar pràctiques curriculars al Museu de Matemàtiques ce Catalunya com a part de l’especialitat de comunicació i patrimoni.)
………………………
Títol: Debates y controversias en torno a la terminología química del siglo XVIII: El caso de «oxígeno» y «arxîcayo»
Data: 18 decembre, 16:30 (CET)
Format: online (Zoom)
Ponent: Alberto Rodríguez Lifante (premi acadèmic SCHCT 2025)
Llicenciat en Filologia Hispànica i Doctor Internacional en Lingüística aplicada (Premi Extraordinari de Doctorat) per la Universitat d’Alacant. Ha participat en nombrosos congressos internacionals i ha impartit i codirigit seminaris de formació per al professorat d’ELA. També ha realitzat estades d’investigació en centres estrangers d’Europa. Actualment, pertany a diverses xarxes de docència, ha coordinat la Xarxa PATES sobre el programa d’acció tutorial del Grau en Español (2017-2019) i pertany al Consell de Redacció d’ELUA. Ha sigut Coordinador de l’Àrea de Lingüística General (2017-2019) i membre de la Comissió de Grau d’Español.
Resum:
En esta presentación reflexionaremos sobre la elaboración de un trabajo académico de la línea de historia de la ciencia y su transformación en artículo de investigación a través del análisis de la terminología química en el último cuarto del siglo XVIII y principios del XIX en España. En ese período, la química en diferentes lugares de Europa experimenta una transformación teórica y terminológica estimulada por la publicación por un grupo de químicos franceses del Méthode de nomenclature chimique. En el proceso de difusión de esta obra, la adaptación al español de los términos procedentes del francés convierte a la química española en un terreno repleto de controversias y debates lingüísticos sobre el léxico de esta ciencia, su traducción a la lengua española y la negociación de alternativas a las nomenclaturas nueva y tradicional.
Examinamos los debates y controversias a través de la circulación de la voz arxîcayo, alternativa terminológica propuesta por el cirujano Manuel de Aréjula para oxígeno, y analizamos en clave lingüística las razones que contribuyeron al éxito de esta última voz frente a la primera a través de su circulación en obras lexicográficas. Atestiguamos la recepción y breve uso de este término por Andrés Manuel del Río (1764-1849), así como la insólita inclusión en un diccionario de español-inglés de 1817 y en otra obra lexicográfica sobre lengua castellana de 1866. Los resultados ponen de manifiesto la complejidad de los procesos que intervienen en la aceptación y acomodación de innovaciones terminológica y la multiplicidad de factores sociales, históricos, ideológicos y lingüísticos que interactúan en la asimilación de la terminología técnica en un periodo clave para la ciencia química.
………………………
Títol: Divulgación científica, nacionalismo y mística en la dictadura militar: Expedición a Chile (1975-1979)
Data: 16 d´abril 2026, 17:00
Format: online, Zoom codi d’accés 833174.
Ponent: Paulo González Ibarra (estudiant màster IILP 2025)
Enllaç gravació
Resum:
………………………
Títol: Armament, divises, fertilitzants: La mobilització de la potassa i les mines del Bages durant la Guerra Civil Espanyola
Data: 28 de maig de 2026, 17:00
Format: online Zoom (codi d´accés 160119)
Ponent: Albert Fàbrega Alsina (estudiant màster IHC 2025)
Enllaç gravació
Resum:
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
CICLE DE COL·LOQUIS SOBRE HISTÒRIA DE L’ENSENYAMENT DE LES CIÈNCIES
Gener-maig 2026
Col.laboració: Red Iberoamericana para la historia de la enseñanza en ciencias (REDIHEC), Societat d’Història de l’Ensenyament dels Païssos de Llengua Catalana i Comissió d’Ensenyament de la SCHCT.
Coordinació: Mavi Corell-Doménech, Kelly Ludkiewicz i Anxo Vidal.
Títol: Nuevas fuentes y enfoques para reflexionar sobre la historia de la enseñanza de las ciencias naturales (finales del siglo XIX y principios del XX).
Data: dijous 29 de gener de 2026, 17:00
Format: zoom
Ponent: Wiara Rosa Alcântara (UNIFESP). Modera: Eduardo Galak (Universidad de La Plata).
Enllaç gravació, codi: H*h2dnB^
Resum: L’objectiu d’aquest estudi és investigar la relació entre les escoles, el sector educatiu i l’ensenyament de les ciències naturals entre les darreres dècades del segle XIX i els inicis del segle XX. Per a fer-ho, s’analitzaran dos tipus de documents elaborats en l’àmbit del dret mercantil i del comerç exterior. En primer lloc, s’examinaran els Mapas Estadísticos de Comercio y Navegación del Puerto de Rio de Janeiro. Aquests contenen dades relatives al comerç exterior, així com a l’exportació i la importació de mercaderies, des de 1841 fins a 1891. Organitzats i publicats per la Duana del Port de Rio de Janeiro, amb l’autorització del ministre d’Hisenda, els Mapes constitueixen una font valuosa per a l’estudi del comerç exterior relacionat amb béns escolars i científics. Inclouen informació sobre exportació directa a altres països; importació directa des d’altres països; importació exempta de drets en virtut de lleis, ordres i contractes; navegació d’entrada i eixida, tant a vela com a vapor; reexportació, entre altres dades. Aquests documents mostren no sols les condicions materials del comerç transoceànic, sinó també les condicions materials per a l’adquisició d’objectes destinats a l’ensenyament de les ciències naturals en el període delimitat. En segon lloc, els coneixements d’embarcament (bill of lading) són altres documents emesos en la modalitat marítima com a requisit per al despatx de duana. El despatx de duana és un procediment fiscal que es du a terme en el context del comerç exterior i que examina la veracitat de les dades declarades per l’importador o exportador sobre les mercaderies importades o exportades. El coneixement d’embarcament és un document, un instrument contractual per al transport de càrrega per mar, signat entre el remitent i el transportista. Mitjançant aquest document, les autoritats competents i les parts legalment interessades poden verificar l’exactitud de les dades proporcionades per l’importador o exportador en relació amb les mercaderies. A partir de la informació que conté, el investigador pot identificar l’empresa que va vendre i enviar les mercaderies, la institució que les va adquirir, la data, el valor i el pes de la compra dels objectes científics. La metodologia consisteix en una anàlisi tant de la forma com del contingut dels documents, comparant-los amb altres fonts que aporten informació sobre la sol·licitud i l’adquisició d’objectes científics per a institucions educatives. Com a resultat, es demostra, d’una banda, la rellevància d’un enfocament interdisciplinari per a comprendre que la consolidació de l’ensenyament de les ciències naturals a les escoles va exigir la superació de fronteres no sols disciplinàries, sinó també geogràfiques. D’altra banda, es fa evident que l’organització del món material, l’escola i el comerç d’objectes científics comparteixen la mateixa naturalesa que les condicions materials i teleològiques que configuraren l’anomenat ciutadà instruït durant el període definit.
…………………………
Títol: Ciencia enseñada y cátedras olvidadas: Recuperar el legado histórico del profesorado de Física y Química en España para pensar y orientar la educación científica actual
Data: dijous 26 de febrer de 2026, 16:00
Format: híbrid; Institut Interuniversitari López Piñero- UV i (Zoom) (codi: 118696)
Ponent: Luis Moreno Martínez.
Grupo Especializado de Didáctica e Historia de las Reales Sociedades Españolas de Física y Química. Departamento de Física y Química, IES Enrique Tierno Galván de Parla (Comunidad de Madrid)
Enllaç gravació
Resum: La història de l’ensenyament de les ciències constitueix un fèrtil àmbit de recerca en el si de la història de la ciència i de l’educació. No obstant això, la seva connexió amb la didàctica de les ciències experimentals constitueix encara un desafiament pendent. Així mateix, existeix una notable desconnexió entre la recerca històrica i educativa sobre ciència i la pràctica docent. Aquesta sessió aprofundeix en aquesta desconnexió mostrant com els estudis històrics sobre ciència a les aules poden actuar com a punt de trobada entre docents, *didactas i historiadors de la ciència. Així, s’aborda l’anàlisi dels problemes que van vertebrar l’ensenyament de la física i la química a Espanya durant el primer terç del segle XX a partir de la recuperació de les idees i pràctiques dels seus docents, professorat d’institut i escoles normals, però també d’altres protagonistes, com a estudiants, inspectors d’educació o editors. Per a això s’ha dut a terme l’anàlisi de diverses fonts hemerogràfiques (com el Butlletí de la Institució Lliure d’Ensenyament, la Revista d’Escoles Normals, la Revista de Segon Ensenyament i el Butlletí *Faraday), així com de legislació, manuals, llibres de text i obres pedagògiques de diversos autors de l’època. Tot això aporta un prosceni privilegiat a l’ensenyament de la física i la química de les dècades de 1900 a 1930, el qual permet identificar múltiples problemes i desafiaments encara vigents en el nostre sistema educatiu, d’acord amb estudis internacionals, com els duts a terme per John *Rudolph. El recorregut històric realitzat revela el caràcter naïf de l’estèril debat pedagògic actual entre innovació i tradició en educació, la necessitat de construir una didàctica de les ciències que connecti amb les realitats dels centres educatius i incorpori la seva pròpia història fugint d’arquetips genealògics que menyspreïn tot desenvolupament anterior al seu forja com a disciplina universitària i la imperiosa necessitat de recuperar i divulgar la labor que ha exercit el professorat de ciències d’ensenyaments preuniversitaris en la història de l’educació i la ciència a Espanya. Des d’aquest prisma, s’ofereixen línies d’actuació per a pensar i orientar l’educació científica actual d’interès per a escometre des de la pràctica docent, la formació del professorat, la recerca acadèmica i les administracions públiques.
…………………………
Títol: Horitzons de la recerca: La renovació de l’ensenyament de les ciències i la formació del magisteri durant el primer terç del segle XX i la seva actualitat
Data: dijous 26 de març de 2026, 16:00
Format: híbrid; Institut Interuniversitari López Piñero- UV i (Zoom) (codi: 796326)
Ponent: Xisca Comes (UIB), Gloria Jove (Universitat de Lleida) i Carmen Agulló (UV).
Enllaç gravació
Resum: Taula rodona híbrida i col·loqui de la Societat d’Història de l’Ensenyament dels Païssos de Llengua Catalana. Es tractaran temes com:
– La formació renovadora del Magisteri a les Normals de València i Palma fins al franquisme i desenvoluparien una experiència actual relacionada amb les seues propostes a la Universitat de Lleida.
– Aprofitarien per a posar en comú el coneixement acumulat fins ara sobre la introducció i renovació de l’ensenyament de les ciències a les Escoles Normals del nostre entorn, per exemple, publicacions sobre Margalida Comas, Rosa Sensat.
– Debat sobre les fonts documentals disponibles (arxius d’Escoles Normals, premsa pedagògica, arxius privats, memòries, etc.) així com les possibles dificultats d’accés i interpretació.
– Recuperar la memòria de professors i professores d’Escola Normal que van ser clau en aquest procés i dels quals ha publicat molt poc fins ara, especialment de dones.
– Escoles de Magisteri, un camp més desconegut que secundària o la Universitat.
…………………………
Títol: “Volviendo a la vida”: Una experiencia de formación en Conservación del Patrimonio Científico de gabinetes escolares en Chile.
Data: dijous 30 d´abril de 2026, 16:00
Format: online; (Zoom) (codi: 800509)
Ponents: María Gabriela Mayoni, Carolina Valenzuela Matus i Natalie Recabarren. Modera: Carolina Valenzuela Matus (UC3M)
Enllaç gravació
Resum: En el año 2025 se llevó a cabo una serie de talleres formativos en el Museo Seminario San Rafael de Valparaíso (MSV) con el objetivo de llevar hacia la región un espacio de aprendizaje enfocado en la recuperación de colecciones científicas, históricas y didácticas en gabinetes escolares regionales. El MSV fue un espacio altamente propicio para esta iniciativa dado su extensa colección didáctica para la enseñanza de la Historia Natural. Iniciada en 1880, su recuperación constituye hoy en día en un patrimonio científico de enorme valor y único en su tipo en Chile, pero con importantes necesidades en términos de conservación, siendo un disparador relevante para llevar adelante la propuesta. Con participación presencial de más de 40 personas de la región de Valparaíso y alrededores, y mayor alcance en la modalidad virtual por la transmisión en vivo de las principales conferencias, resultó en un intercambio interdisciplinar e intergeneracional de gran riqueza. Junto a participantes profesionales y estudiantes adultos de las áreas de Historia, Biología y Patrimonio se puso también en relieve la participación activa de la Brigada Patrimonial conformada por alumnos del Colegio Seminario de 12 a 15 años de edad. Como resultado del proyecto se equipó al MSV de los insumos e instrumentos necesarios para continuar la conservación de sus colecciones, que tienen como meta llegar a construir su propio laboratorio de conservación. Asimismo, la experiencia formativa permitió la elaboraron productos audiovisuales y guías didácticas para reforzar el carácter social de la preservación del patrimonio cultural y natural en el ámbito educativo.
…………………………
Títol: Taula Redona moderada per Kelly Ludkiewicz, Katya Braghini, Mavi Corell i Anxo Vidal
Data: dijous 14 de maig de 2026, 16:00
Format: híbrid; Institut Interuniversitari López Piñero- UV i (Zoom) (codi: 190039)
Ponent: per confirmar
Enllaç gravació
Resum: La història de l’ensenyament de les ciències com a camp de coneixement. Plantejament, perspectives i reptes. Connectar la perspectiva històrica amb l’ensenyament de les ciències i la didàctica de les ciències experimentals.
…………………………
Títol: Totes ses coses (que foren) modernes: Ensenyar amb la cultura material de la ciència.
Data: dimecres 10 de juny de 2026, 18:00. Col.labora IES Ramón Llull.
Format: híbrid; I: Institut Ramón Llull, Palma de Mallorca i Zoom (códi d´´accés 439011)
Ponent: Josep Simon; presentat per Agustín Ceba.
Enllaç gravació
Resum: