Cicle de Col·loquis de la SCHCT 2025/2026
Cicle: Universitat i Societat
Títol: La materialitat de la història de les matemàtiques als museus.
Data: 27 novembre 2025, 16:00 (CET)
Format: online (Zoom)
Ponent: Elena Menta Oliva (premi professional SCHCT 2025)
Graduada en Filosofia (UB), i amb els màsters en Formació del Professorat (UB) i Història de la Ciència (UAB), actualment cursa els estudis de doctorat en filosofia a la UB, dins el grup Logos amb finançament del Barcelona Institut of Analytic Philosophy. Aquest recorregut acadèmic ha estat marcat per l’interès en les connexions interdisciplinàries i per la comunicació d’aquestes; i la recerca actual se centra en la filosofia de la pràctica matemàtica, concretament, en l’ús dels formal proof assistants
Resum: Com introduir la història en museus de matemàtiques actuals? Una possible manera seria a través de la proposta d’unitat expositiva “Prohibit no tocar la història de les matemàtiques” formada per mòduls manipulatius basats en elements de la cultura material de la pràctica matemàtica: àbacs, compassos, pissarres, targetes perforades, calculadores, ordinadors… En aquesta presentació es justificarà com aquesta pot ser una manera de conjugar coherentment historiografia de les matemàtiques i museogràfica. També es presentaran amb detall alguns dels mòduls per il·lustrar tant el contingut teòric que encapsulen, com de quina manera permeten aterrar la pràctica matemàtica en una materialitat històricament situada, baixant-la del reialme d’abstracció històrica. (Aquesta presentació recull les reflexions i resultats del Treball Final de Màster per al màster d’Història, Ciència i Societat (UAB) el 2024, després de realitzar pràctiques curriculars al Museu de Matemàtiques ce Catalunya com a part de l’especialitat de comunicació i patrimoni.)
………………………
Títol: Debates y controversias en torno a la terminología química del siglo XVIII: El caso de «oxígeno» y «arxîcayo»
Data: 18 decembre, 16:30 (CET)
Format: online (Zoom)
Ponent: Alberto Rodríguez Lifante (premi acadèmic SCHCT 2025)
Llicenciat en Filologia Hispànica i Doctor Internacional en Lingüística aplicada (Premi Extraordinari de Doctorat) per la Universitat d’Alacant. Ha participat en nombrosos congressos internacionals i ha impartit i codirigit seminaris de formació per al professorat d’ELA. També ha realitzat estades d’investigació en centres estrangers d’Europa. Actualment, pertany a diverses xarxes de docència, ha coordinat la Xarxa PATES sobre el programa d’acció tutorial del Grau en Español (2017-2019) i pertany al Consell de Redacció d’ELUA. Ha sigut Coordinador de l’Àrea de Lingüística General (2017-2019) i membre de la Comissió de Grau d’Español.
Resum:
………………………
Títol: Armament, divises, fertilitzants: La mobilització de la potassa i les mines del Bages durant la Guerra Civil Espanyola
Data: Febrer-juny 2026
Format: online (Zoom)
Ponent: Albert Fàbrega Alsina (estudiant màster IHC 2025)
Resum:
………………………
Títol: Divulgación científica, nacionalismo y mística en la dictadura militar: Expedición a Chile (1975-1979)
Data: Febrer-juny 2026
Format: online (Zoom)
Ponent: Paulo González Ibarra (estudiant màster IILP 2025)
Resum:
………………………
CICLE DE COL·LOQUIS SOBRE HISTÒRIA DE L’ENSENYAMENT DE LES CIÈNCIES
Gener-maig 2026
Col.laboració: Red Iberoamericana para la historia de la enseñanza en ciencias (REDIHEC), Societat d’Història de l’Ensenyament dels Païssos Catalans i Comissió d’Ensenyament de la SCHCT.
Coordinació: Mavi Corell-Doménech, Kelly Ludkiewicz i Anxo Vidal.
Títol: Nuevas fuentes y enfoques para reflexionar sobre la historia de la enseñanza de las ciencias naturales (finales del siglo XIX y principios del XX).
Data: 29 de gener de 2026, 16:00
Format: online (Zoom)
Ponent: Wiara Rosa Alcântara (UNIFESP). Modera: Eduardo Galak (Universidad de La Plata)
Resum: El objetivo de este estudio es investigar la relación entre las escuelas, el sector educativo y la enseñanza de las ciencias naturales entre las últimas décadas del siglo XIX y principios del siglo XX. Para ello, se analizarán dos tipos de documentos elaborados en el ámbito del derecho mercantil y el comercio exterior. En primer lugar, se examinarán los “Mapas Estadísticos de Comercio y Navegación del Puerto de Rio de Janeiro”. Estos contienen datos relativos al comercio exterior, la exportación e importación de mercancías, desde 1841 hasta 1891. Organizados y publicados por la Aduana del Puerto de Rio de Janeiro, con la autorización del Ministro de Hacienda, los Mapas constituyen una valiosa fuente para el estudio del comercio exterior relacionado con bienes escolares y científicos. Contienen información sobre exportación directa a otros países; importación directa desde otros países; importación libre de derechos en virtud de leyes, órdenes y contratos; navegación por entrada y salida, a vela y a vapor; reexportación, entre otros datos. Estos documentos muestran no solo las condiciones materiales del comercio transoceánico, sino también las condiciones materiales para la adquisición de objetos para la enseñanza de las ciencias naturales en el período delimitado. En segundo lugar, los conocimientos de embarque (Bill of lading) son otros documentos emitidos en la modalidad marítima, como requisito para el despacho de aduana. El despacho de aduana es un procedimiento fiscal que se lleva a cabo en el contexto del comercio exterior. Este método examina la veracidad de los datos declarados por el importador/exportador sobre las mercancías importadas/exportadas. El conocimiento de embarque es un documento, un instrumento contractual para el transporte de carga por mar, firmado entre el remitente y el transportista. Mediante este documento, las autoridades competentes y las partes legalmente interesadas pueden verificar la exactitud de los datos proporcionados por el importador/exportador en relación con las mercancías importadas/exportadas. A partir de los datos proporcionados, el investigador puede identificar la empresa que vendió y envió las mercancías, la institución que las compró, la fecha, el valor y el peso de la compra de los objetos científicos. La metodología consiste en un análisis tanto de la forma como del contenido de los documentos, comparándolos con otras fuentes que aportan información sobre la solicitud y adquisición de objetos científicos para instituciones educativas. Como resultado, se demuestra, por un lado, la relevancia de un enfoque interdisciplinario para comprender que la consolidación de la enseñanza de las ciencias naturales en las escuelas exigió la superación de fronteras disciplinarias, pero también geográficas. Por otro lado, resulta evidente que la organización del mundo material, la escuela y el comercio de objetos científicos comparten la misma naturaleza que las condiciones materiales y teleológicas que configuraron al llamado ciudadano instruido durante el período definido.
…………………………
Títol: Ciencia enseñada y cátedras olvidadas: Recuperar el legado histórico del profesorado de Física y Química en España para pensar y orientar la educación científica actual
Data: 26 de febrer de 2026
Format: híbrid (Zoom) i Institut Interuniversitari López Piñero- UV
Ponent: Luis Moreno Martínez.
Grupo Especializado de Didáctica e Historia de las Reales Sociedades Españolas de Física y Química. Departamento de Física y Química, IES Enrique Tierno Galván de Parla (Comunidad de Madrid)
Resum:La història de l’ensenyament de les ciències constitueix un fèrtil àmbit de recerca en el si de la història de la ciència i de l’educació. No obstant això, la seva connexió amb la didàctica de les ciències experimentals constitueix encara un desafiament pendent. Així mateix, existeix una notable desconnexió entre la recerca històrica i educativa sobre ciència i la pràctica docent. Aquesta sessió aprofundeix en aquesta desconnexió mostrant com els estudis històrics sobre ciència a les aules poden actuar com a punt de trobada entre docents, *didactas i historiadors de la ciència. Així, s’aborda l’anàlisi dels problemes que van vertebrar l’ensenyament de la física i la química a Espanya durant el primer terç del segle XX a partir de la recuperació de les idees i pràctiques dels seus docents, professorat d’institut i escoles normals, però també d’altres protagonistes, com a estudiants, inspectors d’educació o editors. Per a això s’ha dut a terme l’anàlisi de diverses fonts hemerogràfiques (com el Butlletí de la Institució Lliure d’Ensenyament, la Revista d’Escoles Normals, la Revista de Segon Ensenyament i el Butlletí *Faraday), així com de legislació, manuals, llibres de text i obres pedagògiques de diversos autors de l’època. Tot això aporta un prosceni privilegiat a l’ensenyament de la física i la química de les dècades de 1900 a 1930, el qual permet identificar múltiples problemes i desafiaments encara vigents en el nostre sistema educatiu, d’acord amb estudis internacionals, com els duts a terme per John *Rudolph. El recorregut històric realitzat revela el caràcter naïf de l’estèril debat pedagògic actual entre innovació i tradició en educació, la necessitat de construir una didàctica de les ciències que connecti amb les realitats dels centres educatius i incorpori la seva pròpia història fugint d’arquetips genealògics que menyspreïn tot desenvolupament anterior al seu forja com a disciplina universitària i la imperiosa necessitat de recuperar i divulgar la labor que ha exercit el professorat de ciències d’ensenyaments preuniversitaris en la història de l’educació i la ciència a Espanya. Des d’aquest prisma, s’ofereixen línies d’actuació per a pensar i orientar l’educació científica actual d’interès per a escometre des de la pràctica docent, la formació del professorat, la recerca acadèmica i les administracions públiques.
…………………………
Títol: Horitzons de la recerca: La renovació de l’ensenyament de les ciències i la formació del magisteri durant el primer terç del segle XX i la seva actualitat
Data: 26 de març de 2026, 16:00
Format: híbrid (Zoom) i Institut Interuniversitari López Piñero- UV
Ponent: Xisca Comes (UIB), Gloria Jove (Universitat de Lleida) i Carmen Agulló (UV).
Resum: Taula rodona híbrida i col·loqui de la Societat d’Història de l’Ensenyament dels Païssos de Llengua Catalana. Es tractaran temes com:
– La formació renovadora del Magisteri a les Normals de València i Palma fins al franquisme i desenvoluparien una experiència actual relacionada amb les seues propostes a la Universitat de Lleida.
– Aprofitarien per a posar en comú el coneixement acumulat fins ara sobre la introducció i renovació de l’ensenyament de les ciències a les Escoles Normals del nostre entorn, per exemple, publicacions sobre Margalida Comas, Rosa Sensat.
– Debat sobre les fonts documentals disponibles (arxius d’Escoles Normals, premsa pedagògica, arxius privats, memòries, etc.) així com les possibles dificultats d’accés i interpretació.
– Recuperar la memòria de professors i professores d’Escola Normal que van ser clau en aquest procés i dels quals ha publicat molt poc fins ara, especialment de dones.
– Escoles de Magisteri, un camp més desconegut que secundària o la Universitat.
…………………………
Títol: “Volviendo a la vida”: Una experiencia de formación en Conservación del Patrimonio Científico de gabinetes escolares en Chile.
Data: 30 d´abril de 2026, 16:00
Format: online (Zoom)
Ponents: María Gabriela Mayoni, Carolina Valenzuela Matus i Natalie Recabarren. Modera: Carolina Valenzuela Matus (UC3M)
Resum:En el año 2025 se llevó a cabo una serie de talleres formativos en el Museo Seminario San Rafael de Valparaíso (MSV) con el objetivo de llevar hacia la región un espacio de aprendizaje enfocado en la recuperación de colecciones científicas, históricas y didácticas en gabinetes escolares regionales. El MSV fue un espacio altamente propicio para esta iniciativa dado su extensa colección didáctica para la enseñanza de la Historia Natural. Iniciada en 1880, su recuperación constituye hoy en día en un patrimonio científico de enorme valor y único en su tipo en Chile, pero con importantes necesidades en términos de conservación, siendo un disparador relevante para llevar adelante la propuesta. Con participación presencial de más de 40 personas de la región de Valparaíso y alrededores, y mayor alcance en la modalidad virtual por la transmisión en vivo de las principales conferencias, resultó en un intercambio interdisciplinar e intergeneracional de gran riqueza. Junto a participantes profesionales y estudiantes adultos de las áreas de Historia, Biología y Patrimonio se puso también en relieve la participación activa de la Brigada Patrimonial conformada por alumnos del Colegio Seminario de 12 a 15 años de edad. Como resultado del proyecto se equipó al MSV de los insumos e instrumentos necesarios para continuar la conservación de sus colecciones, que tienen como meta llegar a construir su propio laboratorio de conservación. Asimismo, la experiencia formativa permitió la elaboraron productos audiovisuales y guías didácticas para reforzar el carácter social de la preservación del patrimonio cultural y natural en el ámbito educativo.
…………………………
Títol: Taula Redona moderada per Kelly Ludkiewicz, Mavi Corell i Anxo Vidal
Data: 14 de maig de 2026, 16:00
Format: híbrid (Zoom) i Institut Interuniversitari López Piñero- UV
Ponent: per confirmar
Resum: La història de l’ensenyament de les ciències com a camp de coneixement. Plantejament, perspectives i reptes. Connectar la perspectiva històrica amb l’ensenyament de les ciències i la didàctica de les ciències experimentals.