Enmig de la crisi pandèmica de la COVID-19, acompanyada d’una crisi indentitària preexistent en la disciplina d’història de la ciència, neix el cicle Global History of Science Seminar (GHOSS) amb la intenció d’establir vincles de diàleg entre passat i present. El GHOSS té una naturalesa dual. Per una banda, s’imparteixen seminaris tant de la mà d’experts en història global com d’investigadors que treballen específicament en història global de la ciència. D’altra banda amb l’objectiu d’integrar la història de la ciència dins de la història global ,els coordinadors Oliver Hochadel (IMF-CSIC), Daniele Cozzoli (UPF) i Agustí Nieto-Galán (UAB), han apostat per un reading group, o club de lectura, que té lloc amb periodicitat mensual a Barcelona. En aquest context, el passat 17 de desembre de 2020 tingué lloc la conferencia “The global history of science: what it is and what is isn’t”, a càrrec de Lissa Roberts, professora emèrita d’història de la ciència (University of Twente). La xerrada es desenvolupà entorn a diverses preguntes, però el fil conductor el marcà especialment la inaugural: Són la historia global i la historia de la globalització sinònimes?
Diapositiva inaugural de la sessió de Lissa Roberts
Abans d’aventurar-se a respondre qüestions, Roberts situà als seus oients contextualitzant-se a ella mateixa i a la seva recerca. Per a fer-ho va recórrer al concepte de “Knowledge in transit”, o coneixement en moviment, materialitzat a través de la circulació d’objectes científics arreu del món, a través de la qual es produïa la universalització i estandardització de la ciència. Aquesta famosa idea fou presentada per James Secord en el cinquè congrés britànic-nord-americà que tingué lloc a Canadà l’any 2004. Aquesta ponència representà un punt de partida per a Roberts -qui es considera “només una historiadora europea”-, que cinc anys després plasmaria les seves primeres reflexions sobre la situació de les ciències en la història global en el seu article Situating science in global history: Local exchanges and networks of circulation. Aquestes idees també queden paleses en el llibre The brokered world: Go betweens and global intelligence, que publicà el mateix any juntament amb els seus col•legues historiadors Simon Schaffer, James Delbourgo i Kapil Raj.
Amb l’objectiu de respondre a la qüestió dicotòmica entre història global i història de la globalització, la Lissa va apel·lar als orígens de la segona, un fenomen iniciat a principis del segle XIX. Si profunditzem en la freqüència d’ús del terme “globalització”, veurem que la paraula es començà a utilitzar a la dècada del 1980, i en canvi va començar a disminuir a partir del 2003, quan paral·lelament va aflorar el terme contrari, “deglobalització”, que s’ha popularitzat en els últims anys. A partir d’aquest petit estudi de cas, Roberts va concloure que la globalització no és un fet únicament lligat als poders polítics i econòmic, sinó també un fenomen històric associat als efectes de les expansions i integracions polítiques, cada vegada més globals, de base econòmica i sociocultural. En altres paraules, un conjunt de desenvolupaments fonamentals que proporcionen un rerefons a les nostres pròpies vides i a la vida del planeta.
Després d’abordar el paper de la globalització, Roberts s’endinsà en el rol de la història global. En aquest sentit, tot i que hi ha historiadors que asseguren que aquesta s’inicia en paral•lel amb la globalització al segle XIX, juntament amb la professionalització, la industrialització, i la burocratització a àmplia escala, la Lissa hi discrepà. Per a Roberts, acceptar aquesta idea implica interpretar el desenvolupament històric en unes àrees geogràfiques concretes, invisibilitzant-ne aquelles menys canònicament estudiades. Un exemple seria la invisibilització de les contribucions xineses a la ciència global durant l’edat mitjana, un període molt anterior a la professionalització de la ciència del segle del segle XIX.
Finalment, cal destacar que, més enllà del tema central, durant el col·loqui es varen tractar temes molt diversos, que abraçaren des del rol de les entitats no-humanes en la història global de la ciència , passant pel balanç entre virtuts i inconvenients de la història comparativa i el dilema de la politització i la despolitització de la ciència. Finalment, la vesprada tancà amb un torn de preguntes, on el públic va tenir la possibilitat de plantejar tot tipus de dubtes i inquietuds.