Il·lustració 1: Portada del llibre Medio Ambiente y Salud
CRÒNICA. MEDI AMBIENT, SALUT I GÈNERE
Núria Pujol
El passat 26 de novembre de 2020 vam anar d’excursió a Olot sense sortir de casa. A les 7 de la tarda tenia lloc la darrera conferència del cicle “Miasmes del segle XXI: de la topografia mèdica a la salut ambiental” de l’observatori d’Humanitats en medicina de la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa.
El cicle, encapçalat pel col·loqui entorn al famós llibre Primavera Silenciosa de l’activista nord-americana Rachel L. Carson (1962), va tancar de la mà d’una altra pionera. Es tracta de la metgessa i ex-diputada al Parlament de Catalunya (1996-2006) Carme Valls, experta en temes de salut ambiental i gènere. En el seu cas va publicar, el 2018, el llibre Medio Ambiente y salud: Mujeres y hombres en un mundo de Nuevos riesgos al 2018.
La Carme arrancà la seva ponència “Medi ambient, salut i gènere” precisament citant el llibre de la seva predecessora, Rachel Carson, qui posà sobre la taula per primera vegada els efectes dels tòxics ambientals sobre la natura i els animals que hi habiten. Carson va obrir així una finestra a explorar el terme “miasme”, fil conductor d’aquest cicle, en el que vàrem profunditzar ara fa un any (https://schct.iec.cat/2020/04/02/cronica-miasmes-dels-llocs-sans-i-els-llocs-malalts/). Gairebé seixanta anys després d’aquesta eclosió, sabem que els efectes nocius ens afecten de ple a les persones, i és que tots estem exposats gairebé diàriament a tòxics ambientals provinents de l’aigua, l’aire, els aliments, els cosmètics, els productes de neteja, els ambients domèstics i laborals i els camps electromagnètics. Però com penetren aquests tòxics en el nostre cos? A primera vista destaquen els dos grans mitjans de transmissió dels contaminants: l’aigua i l’aire, tan perillosos com necessaris per a la vida. A través d’aquests arriben a la nostra sang un rang amplíssim de substàncies que va des d’antibiòtics i microplàstics fins a gasos contaminants.
D’altra banda, pel que fa a l’exposició per via oral, la Carme hi va destacar les dioxines, un grup de compostos químics contaminants que es troben en el medi ambient a tot el món i s’acumulen en la cadena alimentària, principalment al teixit adipós dels animals que ingerim i els seus derivats. A Alemanya, el 2011, es van arribar a clausurar les granges de pollastres i porcs pels nivells exageradament preocupants de dioxines. Arribats a aquest punt és lògic preguntar-nos si els efectes per a la salut són realment preocupants. Doncs bé, a mode d’exemple il·lustratiu, les dioxines estan directament relacionades amb el càncer de pulmó a llarg termini i amb l’alteració de la funció hormonal endocrina a curt termini. D’altra banda, altres tòxics quotidians com ara els hidrocarburs de la benzina es vinculen amb malalties com el càncer de mama i les malalties cardiovasculars. En definitiva, totes quatre malalties molt prevalents a la nostra societat.
Il·lustració 2: Diapositiva utilitzada durant la xerrada per la il•lustrar la interacció entre els diferents factors de la contaminació de l’aire.
Però afecten a tothom per igual? El que està clar és que els tòxics afecten tant als infants com als adults. Pel que fa als nadons, fins ara el baix pes al néixer s’associava a l’estrès matern durant l’embaràs. En canvi, un estudi internacional realitzat entre Holanda i Canadà ha permès desvetllar l’associació entre els nivells de contaminació ambiental i el baix pes al néixer. Els efectes de la contaminació estan presents a les escoles situades en carrers amb alta contaminació de les metròpolis, i és que fins i tot s’ha pogut vincular amb un major nivell de deficiència cognitiva en els seus escolars. Però la Carme va anar més enllà, per a situar-nos en les diferències en clau de gènere. Valls trobà la primera evidència de la seva línia de recerca en una explosió en una fàbrica d’herbicides l’any 1976 a Seveso (Itàlia). Un any més tard es va observar que només naixien nenes. L’explicació rau en que alts nivells de dioxines poden alterar la funció hormonal, i en aquest cas van actuar de manera diferent en ambdós sexes. Mentre els nens directament no es van poder gestar, els efectes en les nenes van trigar dotze anys a dilucidar-se, l’edat en que les nenes nascudes els mesos posteriors a l’explosió van doblar la taxa d’endometriosi -malaltia hormonal ocasionada per teixit uterí ectòpic. Quan la Carme profunditzà en els efectes negatius de les dioxines -i d’altres químics ambientals- per a ambdós sexes, ens explicà que degut a la seva funció de disruptors endocrins actuen de manera més severa en dones amb nivells hormonals elevats. Típicament afecten a dones joves, amb menstruacions abundants i alts nivells d’estrès, que solen presentar una tríada de malalties bastant comú: fatiga crònica, fibromiàlgia i sensibilitat química múltiple. Tanmateix, també són comunes les malalties relacionades amb l’hormona de creixement.
Finalment, la Carme ens va oferir una visió global de la situació actual dels estudis de medi ambient i salut. En les darreres dècades no han parat de créixer les publicacions de treballs immersos en la temàtica de medi ambient i salut, tant a nivell local com internacional. Entre les publicacions que evidencien la necessitat d’un canvi de model destaquen les del Centre d’Investigació en Epidemiologia ambiental (CREAL) i l’institut Carlos III al 2013, que correlacionava la mortalitat per càncer amb el fet de residir pròxim a una incineradora. Respecte a la relació de causalitat existent entre malalties endocrines i tòxics, darrerament hi ha hagut alguns avanços com ara la Declaració de Diamanti, que afirma que l’exposició a tòxics ambientals comporta un risc endocrí. En aquesta mateixa línia, al 2012 l’OMS va redactar un primer document anomenat “estat de la ciència dels disruptors endocrins”, però tal i com remarcà la Carme, encara ens queda molt camí per recórrer.
Per acabar la Carme va convidar als seus oients a fer preguntes. La primera vingué de part del moderador del col·loqui. La pregunta fou si és possible establir una relació entre les tres patologies endocrines i un entorn laboral concret, i si hi havia dades d’aquestes patologies estratificades per sexe.
Il·lustració 4: Carme Valls contestant les preguntes dels oients durant el col·loqui
La resposta va ser que tot i que s’ha de conscienciar als investigadors de la necessitat de segregar per sexe, el que se sap és que afecten de manera molt més severa a les dones, i cal parar especial atenció en les dones embarassades que treballen en hivernacles. El predomini és femení perquè qualsevol tòxic ambiental penetrarà més en un organisme amb nivells hormonals molt disparats, és a dir, dones joves amb menstruacions més abundants són les més afectades. Respecte a la tríada de malalties, se sap que la fatiga crònica té més relació amb l’exposició viral, la sensibilitat química es relaciona més estretament amb l’exposició a tòxics, i la fibromiàlgia amb carències vitamíniques, com la vitamina D. D’altra banda preguntes de caire més purament clínic com la recomanació de l’ús d’anticonceptius hormonals i la millor manera d’abordar les malalties van aparèixer al llarg del torn de preguntes.
Il·lustració 5: Moderador del col·loqui i representant de la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa durant el torn de preguntes
Finalment la Carme va concloure que quan estudiem el dolor el cansament, la memòria o l’ansietat, ho hem de situar en un conjunt de condicions de vida i de treball, i eixamplar les mirades tenint en compte tots els col·lectius i totes les edats.
La vetllada posà el punt i final a un cicle de salut ambiental en unes condicions ben diferents de les que s’inicià fa un any abans de la pandèmia de la COVID-19 sacsegés les nostres vides. Sembla, si més no, un bon moment per començar-se a plantejar altres maneres de viure…