Entrevista a Dolors Aleu (1857-1913): “Aquesta obsessió per fer-nos belles ens acaba fent mal… i no només físicament”

Per Núria Pujol, amb la col·laboració de Sara Fajula i Consuelo Flecha

Dolors Aleu és nascuda i criada a Barcelona, de pare prioratí i mare barcelonina. Seguint els passos d’Elena Maseras, fou la segona donar en cursar medicina a la Universitat de Barcelona (1874-1879), quan la facultat estava ubicada a Ciutat Vella, juntament a l’antic Hospital de la Santa Creu. De la mateixa manera que les seves companyes Elena Maseras i Martina Castells, en superar l’etapa universitària barcelonina hagué d’esperar tres llargs anys a què les institucions li concedissin els permisos per a llicenciar-se a Madrid el 1882, on mesos més tard es convertí en la primera dona en doctorar-se en medicina a Espanya. La seva tesi reivindicava el dret de les dones a estudiar amb la finalitat de poder exercir la professió que desitgessin, així com la necessitat de deslliurar-se de la cotilla. Va exercir durant gairebé un quart de segle com a metgessa ginecòloga, obstetra i pediatra a la seva pròpia consulta a la ciutat de Barcelona.

Dolors Aleu al seu despatx [Família Cuyàs Robinson]. Font:
[Galeria de metges catalans]

En un viatge espacio-temporal ens plantem l’any 1909 al despatx de la doctora Aleu a la Rambla de les Flors. Embrancada en la lectura d’algun dels seus manuals de medicina, en veure’ns arribar tanca el llibre, alça la vista i somriu disposada a donar una resposta afable a les nostres preguntes. Gràcies, Dolors.