Els molts hereus d’una sola herència: el Patrimoni Industrial de Barcelona

Coordinadors: Ned Somerville (CEHIC) i Miquel Carandell (Històries de Ciència).

Resum:

Com a resultat de la desindustrialització progressiva de la ciutat, Barcelona s’ha anat trobant, en les últimes dècades, amb un important patrimoni industrial. Aquesta herència del passat fabril de barris com el Poble Nou o Sants s’ha anat adaptant a múltiples nous usos i, en alguns casos, també s’ha museïtzat o condicionat per ser visitada. Ara bé, aquestes restes arquitectòniques industrials poden tenir diferents significats depenent des de quin punt de vista ens les mirem. Així, mentre pels arquitectes i enginyers algunes d’aquestes antigues fàbriques són joies artístiques, estètiques i tècniques, pels extreballadors i veïns són un símbol, una icona, del seu passat, de les seves lluites i reivindicacions. Mentre pels historiadors són un tros tangible d’un període que necessita ser contextualitzat i explicat amb totes les seves complexitats, per l’administració de la ciutat són sovint una legitimació de la seva feina als barris. En aquest cicle ens proposem reflexionar sobre aquestes múltiples maneres d’aproximar-se al patrimoni industrial de la ciutat i de com aquestes diferents visions han de quedar plasmades en les formes en què aquest patrimoni es presenta a la ciutadania. Per tal de dur a terme aquest objectiu plantegem un cicle de tres sessions que, en lloc de celebrar-se en una sala ordinària a l’Institut d’Estudis Catalans, es celebrarien a tres espais industrials sobre els quals volem reflexionar. El primer d’aquests espais seria l’anomenada Casa Parés, un antic taller de foneria inaugurat l’any 1875 al barri de Sant Pere, al bell mig de la Ciutat Vella de Barcelona, que conserva el mateix aspecte que el dia que va ser inaugurat. Guiats pel José Puerta, que és propietari, i va ser treballador de la casa fins a l’any 2007, veure’m que significa aquest passat per algú tan proper a ell. El segon espai seria la Torre de les Aigües del Besòs, construïda l’any 1882, en funcionament fins l’any 1993 i restaurada i oberta al públic recentment. Aquí Jordi Fossas, de l’Arxiu Històric del Poble Nou (AHPN) ens explicarà la història de la Torre i la gestió de la seva restauració. El tercer col·loqui es durà a terme a l’espai anomenat Olivia Artés, una antiga fàbrica al Poble Nou que avui allotja un petit museu que pertany al Museu d’Història de Barcelona (MUBHA). Allà, el tercer ponent (pendent de confirmació), ens explicarà les seves visions respecte a la gestió del patrimoni industrial de la ciutat. Tots els col·loquis-visites aniran acompanyades per una introducció i una reflexió final per part dels coordinadors del cicle per tal de lligar les idees de les diferents sessions i plantejar debat als assistents.

 

Sessions dins el cicle: 3

José Puerta, “Una Visita a la Casa Parés”, Casa Parés, carrer Canals i Martorell, 11/05/2017

Jordi Fossas “La Torre de les Aigües del Besòs”, Plaça Ramon Calsina, 25/05/2017

Ponent pendent de confirmació, “La gestió del patrimoni industrial de Barcelona”, lloc pendent de confirmació, 01/06/201

 

Ponents:

José Puerta (Casa Parés): Propietari i últim treballador de la foneria Casa Parés, ens explicarà les seves vivències com a treballador d’aquesta fàbrica així com les seves experiències en la gestió dels problemes sorgits al voltant de la seva museïtzació.

Jordi Fossas Bonjoch (Arxiu Històric del Poble Nou): Arquitecte per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i des de l’any 1996 membre de l’Arxiu Històric del Poblenou (AHPN), del que es President des de l’any 1999 i forma part del consell redactor de la revista de divulgació històrica “Icària. Papers de l’Arxiu Històric del Poblenou”. Entre els anys 2001-2004 va ser membre del Consell Assessor de l’Arxiu Municipal del districte de Sant Martí de Provençals de Barcelona. Coautor de les següents publicacions: “Poblenou més de 150 anys d’història”, “Enciclopèdia. El Poblenou en 135 veus”. “Fet al Poblenou”, “L’Abans del Poblenou” i “El Cementiri del Poblenou”.